Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

dilluns, 15 de febrer del 2010

Estudi sobre conducció i cannabis (III)

Continuem amb la 3ª entrega d'aquest interessant estudi.

Pots llegir la 1ª part AQUI.
Pots llegir la 2ª part AQUI.

--------------------------------------------------------------------------------
“L’ús de cannabis augmenta el temps de reacció i el número de respostes incorrectes davant emergències.”


Així que, per resumir els estudis sobre simulador i a la carretera: Sembla que l’ús del cannabis empitjora algunes habilitats de la conducció (funcions automàtiques com el seguiment) en dosis tan baixes com un terç de porro, però altres habilitats (funcions complexes que requereixen del control conscient) no queden malmeses fins a arribar a altes dosis, i els usuaris experimentats semblen ser capaços de compensar aquests dèficits conduint amb mes cura. Tot i això, els successos inesperats encara son difícils de controlar sota la influencia del cannabis, i una mica d’alcohol mes una mica de cannabis provoquen danys majors que l’ús d’una única droga. L’alcohol sembla empitjorar mes aquelles tasques que necessiten del control conscient, el cannabis, en canvi, a dosis comparables, empitjora mes el control automàtic. Els efectes negatius d’ambdues drogues envers la conducció es sumen si es consumeixen plegades i, inclús, poden sinergitzar. Tot i això, els fumadors crònics de cannabis resulten menys afectats tant per l’alcohol com pel cannabis del que es podria pensar.


Una de les debilitats d’aquests estudis de conducció es que el subjecte sap que està essent observat i avaluat, així que farà tot el possible per conduir be. Però la conducció segura no depèn només de la capacitat, si no també del comportament, i coses com la cerca d’emocions, la ira o la assumpció de riscos tendeixen a no aparèixer en aquests tipus de test.


Aquests estudis son una bona mesura del que els conductors son capaços de fer, mes que del que els conductors realment fan, així que es podria subestimar el risc. Son necessàries dades reals sobre accidents en carretera per poder saber el que la gent fa realment.


Els estudis epidemiològics proven de mesurar el risc actual de que un conductor pugui causar un accident sota la influencia d’una droga respecte d’una persona sòbria conduint en circumstancies similars. El risc relatiu s’expressa en la forma de “rati de probabilitats” (RP), que es un multiplicador degut al major risc d’accident derivat de conduir sota els efectes del cannabis.


Per exemple, un rati de probabilitats de 2.0 vol dir que drogat dobla el risc d’experimentar els efectes en qüestió, que en el cas que ens ocupa, pot anar des de tenir un accident de cotxe o ser declarat responsable d’un fins a morir en l’anomenat accident. Un RP de 1.0 vol dir que no hi ha efecte, i un RP de 0.5 indica que el risc es redueix a la meitat. Els epidemiòlegs agafen dues aproximacions diferents. La primera son els estudis de culpabilitat, que classifiquen a conductors que han topat d’acord al seu grau de responsabilitat (culpabilitat) a l’accident, i llavors es compara l’ús del cannabis a cada categoria. Si es troba un major ús de cannabis entre els responsables dels accidents es considera que el cannabis augmenta el risc d’accident. El segon cas son els estudis de control. Discutirem cadascú per ordre.



Quina es la diferència entre el delta9-THC i el carboxi-THC?

El compost delta9-tetrahidrocannabinol (delta9-THC o THC), que està present al cannabis, es el principal responsable de que la gent se senti col·locada. Arriba al seu punt màxim en sang en pocs minuts, però el 90% desapareix en una hora.


El delta9-THC es metabolitza en 11-OH-THC (11-hydroxi-THC o àcid THC-carboxílic), qui també contribueix al col·locó. Aquest compost resta a la sang durant hores, i també es absorbit por les cèl·lules de greix, el que el fa molt més durador al nostre cos.

Aquest metabolit, l’11-hydroxi-THC, es metabolitza posteriorment en THC-COOH (carboxi-THC), que deixa el cos en forma d’orina. El Carboxi-THC no es psicoactiu, pot trigar hores en aparèixer a la orina i setmanes per eliminar-se totalment del cos. La confusió deriva de que les tres molècules s’abrevien com “THC”, el que porta a una gran quantitat de discussions sobre quant de temps roman el THC al cos.


Ara es veu mes clarament per qué les medicions basades en carboxi-THC no son una bona manera de descobrir si algú està drogat. No només no respón a la qüestió, si no que la fa mes confusa. Lamentablement, els tests de sang per el delta9-THC no van estar disponibles fins al 1998, així que abans d’aquesta data, això era el que feien servir els cientifics.

--------------------------------------------------------------------------------------


Per continuar a la 4ª part, fes click AQUI.


Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada