Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

divendres, 16 d’abril de 2010

L'últim porro...

Encara que alguns no ho sapigueu, Jack Herer, a més de ser una varietat d’herba, es el nom d’un dels majors activistes pro-cannabis estadounidencs.


Autor de “The Emperor wears no clothes” (L’emperador està nu), va lluitar contra la hipocresia de les lleis prohibicionistes i va arribar a ser candidat presidencial pel “Grass Roots Party”.


emperor.png


Però a tots ens arriba l’últim porro.


Igual que el fum, la seva vida es va disipar ahir, 15 d’abril, a l’edat de 71 anys, afectat per les conseqüències d’un greu atac cardíac sofert al 2009.


El seu cos desapareixerà, com els nostres, però no el seu esperit, que segueix cada dia mes viu.


Dediquem-li l’homenatge que es mereix. Aquest porro es a la teva salut, Jack.


Gaudeix, estiguis on estiguis.


jack.png


Salut.

¡Enhorabona!

Divendres gris a Terrassa. Tota la ciutat sembla embolicada en una llum monocromàtica força depriment.


Però per a un dels nostres socis avui surt el sol amb mes força que mai, per que ¡¡¡¡¡¡SEN’S CASA!!!!!


boda.png


Continua estant un misteri como s’ho va fer per enganyar a la que serà la seva dona, però sigui com sigui, ho va fer bé.


Des de aquí us enviem (ben liadets i sense tabac, com sempre) els nostres millors desitjos i la millor de les sorts.


Que sigueu molt feliços, que us ho mereixeu!


Salut!


P.D.: Una coseta que ens oblidàvem... ¡QUE VISQUIN ELS NUVIS!

dijous, 15 d’abril de 2010

El 8 de maig... MANIhuana!!

panfleto2.png


¿Has de soportar una llei injusta originada per la pasta teva seguretat?
¿Has de patir un estat que pretén dir-te que es el que pots conrear (i que no) a casa TEVA, al TEU test, amb el TEU treball?
¿Opines que hi ha una gran distancia entre fumar-se un porro i ser un delincuent?
¡Llavors no t’ho pensis!
El Dissabte 8 de maig tens una cita ineludible a la Plaça de la Vila de Gràcia. Aquí tens tota la info:

El dia D: Dissabte, 8 de Mayo
L’hora H: 20:00
El lloc: Plaça de la Vila de Gràcia (abans Plaça de Rius i Taulet) ¿I això on para?
Etiqueta: Roba de color verd. Si es la samarreta, el pantaló o una bandera ho tries tu, però verd!!!
Intenció: Alegria per María!!!


¡Canviem l’avorrit gris de Barcelona pel verd llampant! ¡Arriba Marea Verda!



I si no pots venir, sempre pots solidaritzar-te penjant quelcom de color verd del balcó. Que ens vegin bé, per que li dolgui a qui li dolgui, estem aquí per canviar les coses.

Cartell.png


Si t’interessen els cartells (gracies Pol, ets un fenómen ☺) pots descarregar-te’l d’aquí i el cartell d’aquí.
Ens veurem per allà!

Salut.

dilluns, 12 d’abril de 2010

El senat creant normes pels demès...

M’arriba la següent noticia:

El Senat reclama fer tests obligatoris de drogues als controls de trànsit

Crec que el titular no necessita explicació.


El que pot ser si que caldrà d’algún tipus d’explicació (o mes be, conte, arribant d’on arriba) es saver com pensen resoldre el tema de que el consum de cannabis es detectable, mitjançant aquests controls, fins a un mes després d’haver-lo consumit. Tot i que es cert que determinades varietats de marihuana perllonguen els efectes, podem afirmar que no tant. ;)


I això si només parlem de cannabis, per que també està el tema de totes les drogues legals, vull dir, la actual farmacopea (que fa servir fàrmacs, i no drogues, lliuren’s el senyor).


Si la proposta del PP (Cristina Hernàndez, Javier Rodrigo de Santos, Santiago Moya) arriba a ¿bon? port, podria donar-se el cas de que pel matí algú vagi al metge a per una recepta i, per la nit, un amable agent el premiï amb una altre. Un detall aquest que, de tirar endavant la obligatorietat dels controls, probablement quedarà sense resposta (per no perdre el costum).


Des de El Panchi opinem que la combinació de drogues i conducció no acostuma a ser una bona idea en general, i, depenent del tipus de substancia, la desaconsellem totalment, però creiem que abans de posar-se a treure la pasta al personal realitzar controls anti-droga, aquests haurien de ser suficientment fiables, requisit que, a dia d’avui, no compleix cap dels tests disponibles.


Per si això no fos prou, queda per veure com es pensa actuar davant de moltes altres drogues (tabac, cafeina, taurina, etc) que son fins i tot promocionades per televisió (“un refresc de cola ens ajudarà a combatre el cansanci al conduir”), ja que si es pensa actuar “contra les drogues”, serà contra totes, ¿no? ¿O es que hi ha drogues “bones” i drogues “dolentes”? I, si aquest es el cas, qui decideix quina es la bona i quina la dolenta? I com? Amb quin criteri?


I per acabar, una petita reflexió. A ningú se li escapa que conduir un vehicle drogat pot ser molt perillós, però... i conduir un país?


¿Per quan un control anti-droga per a senadors, ministres, consellers, presidents, diputats i la resta de “noblesa”? ¡Uy! ¡Que tonto! Que a tots aquests senyors i senyores només els mou el desig de treballar al servei dels ciutadans.


Disculpeu, es que no m’hi he fet el test, i potser vaig drogat.



Salut.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Quesquesé cest Merdé??

Està la cosa revoltada amb tot això del cannabis en particular i de les drogues en general.


Por un cantó, la cadena de televisió cuatro, sempre en busca de l’audiència ajut social, ens proposa un nou “experiment social” al que tractarà de deshabituar a 10 persones de les seves diverses adiccions.


370.png


Par tal de fer-ho (i com sempre) es contarà amb l’ajut de diversos profesionals, amb opinions que son i seran totalment independents, sense importar el numero de ceros que tingui el xec que en rebin a canvi. Si les opinions d’aquests profesionals coincideixen amb les de la cadena, sera pura casualitat. Com sempre. Coneixent la trajectòria de la cadena amb els seus acostaments i informació sobre les drogues, m’ho puc arribar a creure tot.


botell.png


D’altre banda, la Diputació d’Alacant no sembla massa contenta amb el proper “botellodrom” ¿? que es pretén instal·lar. O, com a mínim, qui no està gens content es el seu director tècnic del pla provincial de drogodependències, Bartolomé Pérez.


Segons aquest home, aquest tipus d’instal·lacions ¿? “susciten el consum de substancies”. Ara que recordo... ¿no es deia el mateix de l’educació sexual a les escoles? Segons molts psiquiatres i altres “entesos”, els col·legis passarien de ser temples del coneixement a catedrals del sexe en un parell de classes...


Tot i que no ens hem de preocupar gaire, ja que el mateix Bartolomé proposa la creació d’activitats que siguin “veritablement atraients” per als joves, tot i que, per no perdre el costum, no especifica exactament de quines activitats parla.


L’altre col·lectiu que no ha trigat a afegir-se a les queixes ha estat el gremi d’hostaleria. Recriminen que el botellodrom generaria competència deslleial, donat que l’horari d’obertura es el mateix que el de bars i discoteques.


Curiosament, aquest gremi no te res a dir (que se sàpigue) del preu que cobren per una cervesa, i no diguem ja per un cubata. El seu silenci sobre aquest punt resulta molt aclaridor.


Moltes veus s’aixequen contra una proposta valenta per part d’un ajuntament que prova de trobar sortida al que es una realitat social, agradi a qui agradi. Els joves que ho desitgin consumiran alcohol. Tant si als erudits, psicòlegs, savis o “vigilants de la nostra seguretat” els hi agrada com si no. Si algú pretén cobrar 3, 6 o 10 euros per una cervesa no hi ha mes que acollir-se a la llei del mercat i aprovisionar-se al super mes proper. ¿Competència deslleial? Pot ser, però... ¿per part de qui?


¿Incitació al consum d’alcohol? Per això ja està la Fórmula 1, els programes sobre vins i la ingent quantitat de publicitat encoberta que esquitxa gairebé qualsevol serie o pel·lícula actual.


jeje.png


Però tranquils, que des de l’altre costat del món, amb la metralladora carregada de porros, arriba Terminator, disposat a terminar, aquesta vegada, no amb hordes de dolents que es llencen cap a una mort segura, sinó amb la galopant, persistent i inacabable crisis que pateix l’estat de Califòrnia. Crisis que, per suposat, no ha provocat la seva gestió, sinó les “circunstàncies internacionals”. El mateix que diu Zapatero. Casualitats de la vida.


Així que pel novembre, els californians acudiran a les urnes per decidir si fumar-se un porret es delicte o no. Probablement sortirà que si, però guaiteu, que sempre poden haver-hi sorpreses.


I, si un s’atura un moment, i tira de memòria, se n’adona que la marihuana va ser il·legalitzada per motius econòmics, i uns quants anys desprès, pot ser que es legalitzi pels mateixos motius.


Fascinant el nostre sistema democràtic que garanteix les llibertats blá blá blá.


Així que relaxin-se tots, agafin lloc al sofà, carreguin-se de crispetes, i a gaudir. Que tots sabem que quan Estats Units esternuda, Europa es refreda, i quan els californians diguin que fumar maria es una cosa totalment legal i permisible, començarà la telenovela dels nostres polítics dient tonteries del tipus “i tu mes” a les que tant acostumats ens tenen.



Salut!

dimarts, 6 d’abril de 2010

A veure si anem acabant alguna guerra

Califòrnia votarà al novembre la legalització de la marihuana

En cas de prosperar, la nova llei aixecaria les restriccions d’ús per als majors de 21 anys.
S’estima que l’estat obtindria mes de 1.300 milions en impostos.

b.jpg

foto.png


La Secretaria d’Estat de Califòrnia va anunciar que la iniciativa ciutadana per legalitzar la marihuana va obtenir el número de recolzaments suficients per a ésser votada en referèndum al novembre en el marc de les eleccions a governador.


El grup de promotors de la proposta a favor de despenalitzar el consum d’aquesta substancia va aconseguir presentar mes de les 433.971 signatures demanades per les autoritats per sotmetre l’anomenada “Cannabis Act" a l’aprovació popular.


En cas de prosperar, la nova llei aixecaria les restriccions sobre l’ús personal de marihuana als majors de 21 anys a Califòrnia.


La proposta estableix el límit legal de possessió en 30 grams per persona i el cultiu privat d’aquestes plantes, sempre que la parcel·la no superi els 2,3 metres quadrats.


D’ésser aprovada, el cannabis passaria a ser una droga lícita en aquest estat, com el tabac i l’alcohol, i suposaria una important font d’ingressos en impostos comercials i productius per les administracions local i estatal.


S’estima que las arques públiques obtindrien mes de 1.300 milions de dòlars a l’any en taxes derivades d’aquesta substancia.


Des de 1996, es legal en aquest estat la comercialització de marihuana amb finalitats mèdiques i aquest mes el Tribunal Suprem de Califòrnia va aixecar les restriccions sobre les quantitats d’aquesta droga que pot tenir un malalt al seu poder, així com en número de plantes que pot conrear.



Font: AQUÍ



Salut!

dilluns, 5 d’abril de 2010

En aquests temps de crisis, si dona calers, tot s'hi val.

El Palau de Fires acollirà un esdeveniment sobre el món del cannabis
Tindrà lloc entre el 21 i el 23 de maig vist l’èxit obtingut a Madrid o Barcelona

expocannabisur_ok_alta.png


El Palau de Fires de Màlaga acollirà aquest any un nou esdeveniment que, com a mínim, resulta curiós. Es tracta d’una exposició dedicada en exclusiva al món del cannabis que tindrà lloc entre el 21 i el 23 de maig. La mostra, segons afirmen des de el Palau, “tindrà 3.000 metres quadrats d’exposició i una àmplia representació nacional i internacional de la cultura i industria cannàbica".


L’esdeveniment es dirà Expocannabis Sur i ja s’ha celebrat en sis ocasions a Barcelona i cinc a Madrid. L’última a la Ciutat Comtal va ser al febrer de l’any passat i va contar amb la presència de 150 empreses en 8.000 metres quadrats i mes de 19.000 visitants.


Per altre part, el Palau va oferir ahir els seus números de 2009. Va facturar 5,8 milions i va arrossegar un dèficit d’1,9 milions. Va generar, indirectament, a la ciutat 94 milions d’euros després d’organitzar 19 fires i acollir a mig milió de visitants.


Font: AQUÍ


barra131.jpg

Aquesta noticia resulta, des de el meu punt de vista, paradòxica.



Per una part, l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques no deixa de ser una gran noticia per a tot el col·lectiu d’usuaris de cannabis. L’anomenada fira no ve mes que a confirmar la integració de la marihuana a la nostra societat, que, com sempre, es manté al marge dels interessos de les polítiques dels diferents governs.



Per part de El Panchi no podem mes que aplaudir la iniciativa i desitjar-los tota la sort del món.



Però, per l’altre cantó, com pot organitzar-se una fira sobre una cosa que, amb la llei a la ma, es il·legal?



No se a vosaltres, però a mi em costa imaginar que un dia es pugui permetre (i organitzar-se) una fira dirigida a assassins o violadors per motius evidents. Pensament aquest que em porta a creure que en el cas del cannabis, aquests motius no son, d’entrada, tan evidents.



I si no m’equivoco amb les meves elucubracions, llavors, a que juguem?



A perseguir al ciutadà? A recaptar (mes) diners gracies a les multes? A que alguns mantinguin una substanciosa (i oculta) font d’ingressos?



Jugar a “Agafa la pasta i corre” mai ha estat beneficiós per ningú, tret del que agafa la pasta, i, no ens enganyem, el que enganxa el premi no acostuma a ser el ciutadà corrent.



No va sent hora de canviar les regles per tal de que podem guanya tots?



Salut!

diumenge, 4 d’abril de 2010

Informe sobre la reunió de la CND

INFORME SOBRE LA REUNIÓ DE LA CND

Informe sobre la 53 sessió de la Comissió d’Estupefaents (CND) a Viena, del 8 al 12 de març de 2010

3ED003AE-897E-4C2D-B675-D20967693333.jpg




La reunió va començar amb un discurs confús d’Antonio Mario Costa, al seu 8é i darrer any com a Director Executiu de l’Oficina de Nacions Unides sobre les Drogues i el Crim, UNODC. D’una banda, va advertir contra les catàstrofes de salut als països pobres en el cas de que les drogues es legalitzessin als països rics del món, de l’altre, va manifestar que les persones no perden la seva humanitat o els seus drets humans quan consumeixen drogues, i no haurien de ser empresonats o matats per això. Aquestes declaracions no van ser incidentals. Als passadissos de la reunió, la UNODC distribuïa documents sobre la integració dels drets humans a les polítiques de drogues;



Durant les reunions de la Comissió d'Estupefaents (CND) els governs fan declaracions durant 5 dies, explicant les mesures que estan prenent per afrontar el problema global de les drogues. Alguns esdeveniments secundaris prenen lloc sobre temes com l'accés a medicines essencials, més que tot per al dolor relacionat al càncer. El cànnabis va ser presentat com un element important en el tractament del càncer.



La Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents va rebre dures crítiques de països com Argentina i Mèxic pel fet que havia condemnat la tendència en ambdós països per des-criminalitzar la possessió de petites quantitats de drogues, com una forma de reduir danys i afavorir els drets humans. Tots dos van aconseguir aclarir que la JIFE estava condemnant a països per una cosa que la UNODC els havia demanat de fer.



Veure l’informe de la JIFE i el comunicat de premsa sobre l’abús d’autoritat per la JIFE a les declaracions fetes contra els EEUU, Canadà i països llatinoamericans.



Això pel que fa a les novetats que hi havia en aquesta reunió. La resta era conegut. Mentre els Països Baixos van dir que "hem de dir la veritat sobre les drogues" els delegats suecs van demanar de "no abandonar la tasca de fer prevenció universal contra l'ús de drogues".



Els delegats de ENCOD van intentar entrevistar-se amb alguns delegats governamentals sobre les seves experiències. La majoria d'ells van estar més que disposats per parlar i clarament expressar la seva convicció de legalitzar seria la millor solució. Sobretot els oficials de la UE - i especialment els delegats d'Europa de l'Est - van ser bastant oberts pel que fa a les seves crítiques a les polítiques actuals. La majoria d'ells es van negar a ser entrevistats a càmera, ja que això podria crear problemes amb els seus superiors. Aconseguim filmar entrevistes amb delegats de Bolívia, Itàlia, Portugal, Sudan i Uruguai.



A la trobada de diàleg que va ser organitzat per Antonio Mario Costa, director de l'UNODC, estava clar que els arguments formulats des del públic havien començat a exigir molt de la seva paciència. Semblava que després de 8 anys de treball, Costa havia construït tanta frustració que va explotar en aquest diàleg, acusant els partidaris de la legalització que van ser "gent de classe mitjana que diuen que volen promoure la reducció de danys però que actualment estan promovent el consum de drogues i que en realitat són neo-colonialistes ".



A causa del comportament agressiu i paranoic, el president de ENCOD, Fredrick Polak va decidir cancel lar la seva intervenció. Va resultar més útil deixar que altres delegats d'ONGs experimentaran com el director executiu de la UNODC els humiliava i malinterpretava les seves opinions i declaracions en resposta a preguntes i crítiques formulades de manera culta.



En tota la comunitat d'ONG va haver molt debat sobre el que hauríem de fer per respondre-li. Entre d'altres, ENCOD va proposar fer una queixa oficial. L'interlocutor formal amb l'ONU, el Comitè d'ONGs de Viena, finalment va decidir ignorar l'assumpte, i seguir la proposta de la "Coalició per una Amèrica Lliure de Drogues" per optar per construir una millor relació amb el proper Director Executiu. En general, va ser interessant veure la capacitat d'algunes ONG a copiar el comportament de governs en aquest tipus d'esdeveniments.



Algunes vegades teníem la impressió d'estar presents en una obra de teatre, com si tots estiguéssim ficats en un formatge gegantí sota d'una campana de vidre: les persones es fluïen entre ells, diversos gustos es barrejaven, però ningú va poder evitar la impressió general dominant : que va ser aquesta la enèsima vegada que el món perdés una gran oportunitat per posar les coses al seu lloc. I sembla que seguirà sent així, ja que la Xina, el Japó i Rússia estan més que disposats a reprendre el paper de Washington de ser el primer defensor de la prohibició.



D'alguna interès en l'agenda de la CND va ser la resolució sobre les llavors de cànnabis presentada inicialment pel Japó i Azerbaidjan. El bloc sobre el CND del Consorci Internacional per la Política de Drogues informa sobre la discussió pel que fa a aquest assumpte:



"" Quan aquesta resolució va ser inicialment proposada per Japó, tenia el títol: "Les llavors de cannabis com una amenaça global". Hi va haver poc consens pel que fa al sentit de proporció d'aquest títol, i el moderador es va precipitar per suggerir que s'inventés un de nou. En el Comitè del Tot (el nom misteriós d'una reunió que pren lloc durant la CND adjunta a la sessió plenària), on les resolucions agendes són discutides, Alemanya es va oposar a la resolució esmentant que les llavors de cannabis no estan incloses en les Convencions d'Estupefaents, i que a més, estan excloses específicament a causa de el seu paper en un comerç legítim extens. La CND excediria seu mandat per tal resolució, va opinar el delegat alemany.



La JIFE respondre que, mentre les llavors van estar excloses de la convencions, la CND tenia el poder d'actuar en aquest assumpte, igual com s'ha fet en el cas de les llavors d'opi abans. El delegat rus va parlar a favor de la JIFE, insistint que no només va poder la CND decidir sobre assumptes no inclosos en les convencions, però que no hi va haver cap excusa per no fer-ho. El delegat alemany va opinar que una prohibició de llavors podria implicar un procés d'esmenar les convencions; França després va intervenir a favor de la posició russa.



El debat posterior va mostrar una tendència general de dividir entre països 'de línia dura' per una banda i països pragmàtics per un altre. Curiosament, van saltar a llum també les diferències dins de l'aparell de l'ONU mateix, quan el representant de l'Organització Mundial de la Salut va fer una intervenció. En primer lloc, va dir que les llavors de cannabis i les d'opi eren casos diferents, les primeres sent explícitament excloses de les convencions, i en segon lloc, va dir que no hi ha proves que les llavors de varietats amb alt contingut de THC provoquen grans danys.



La JIFE respondre que també les llavors d'opi van ser explícitament excloses per la Convenció Única, i sempre la CND havia acordat resolucions en contra d'elles. Després, el president mateix va resultar contradient al delegat de l'OMS. El text d'aquesta resolució incloïa una crida per a una investigació actualitzada sobre els danys del cànnabis pel comitè d'experts de l'OMS. El president havia demanat a l'OMS d'informar sobre això en la reunió de la CND de l'any vinent, i es va enfadar al saber la resposta del representant de l'OMS que el comitè d'experts necessitaria més d'un any per executar aquesta recerca.



"Bé, que descansin allà a Ginebra, va dir. "El secretariat farà alguns treballs i presentarà les seves conclusions. Un any és suficient per a nosaltres. "



Encara que aquests comentaris van ser superficialment humorístics, definitivament hi va haver un to de antagonisme; pot haver estat personal, però en el context d'aquest debat semblava com que les diferències institucionals havien estat articulades, sobresortint les diferències entre estats membres les polítiques de cannabis estaven divergint. L'OMS, amb el mandat de salut i la seva anàlisi més matisada en qüestions de drogues, per no esmentar el seu suport a la reducció de danys, es distingeix de tant la UNODC i el fòrum altament polititzat de la CND. Aquestes tensions van estar aparentment per sota de les maniobres formals dels delegats respectius. ""



En resum, el que pot dir sobre la reunió és que va tenir lloc en un any de transició. La UNODC com a tal i Costa en particular saben que el seu sistema està perdent credibilitat. Pot ser que de moment, la reducció de danys i els drets humans són les paraules claus que utilitza el règim prohibicionista per guanyar espai i temps per rejovenir. Però serà una qüestió de temps fins que l'ONU es dóna compte que a finals de rejovenir, ha de caminar davant de les seves tropes, no enrere.



Ja hi ha alguns països que molt obertament defensen les seves polítiques innovadores, que totes van en la direcció de la salut pública i la llibertat individual Si l'ONU vol jugar un futur paper en les polítiques de drogues, hauria d'acceptar aquesta realitat, i abraçar.



El divendres 12 de març, la delegació de ENCOD va donar una conferència de premsa sobre les seves experiències en la reunió de la CND al cafè Landtmann a Viena. Aquesta conferència va ser atesa per diversos periodistes. Un diari de Viena, el Wiener Zeitung, havia ja publicat una entrevista amb Fredrick Polak el dia anterior.



Altres informes de la premsa i la pel·lícula de ENCOD sobre l'esdeveniment serà publicat aviat en aquest lloc.



Font: AQUÍ

dissabte, 3 d’abril de 2010

Llegeix-lo, es curt. Després, tu mateix.

a) accedir a qualsevol document sota qualsevol forma i rebre una còpia del mateix;

b) requerir informació de qualsevol persona i
, si es necessari, citar i prendre declaració a una persona per obtenir informació;

c) realitzar inspeccions amb presencia física a qualsevol oficina o dependència;

d) requerir els registres telefònics i de tràfic de dades de que disposin;

e) requerir el cessament de tota pràctica que sigui contrària a les disposicions establertes en aquesta Llei i les seves normes de desenvolupament;

f) sol·licitar l’embargament o la congelació d’actius;

g) exigir la prohibició temporal per exercir activitat professional;

“Llei Sinde” o Llei d'economía sostenible



Amb estimació des de El Govern



barra131.jpg

Si no fem res, això SERÀ LLEI.

Si no fem res, això de dalt NO HO DECIDIRAN JUTGES.

Si no fem res, això ho decidirà GENTE ESCOLLIDA (curiosament) PEL GOVERN.

I et puc assegurar que això ES NOMÉS EL PRINCIPI.

Tu tries.

Salut!

P.D. Si et demanes que pots fer, vas pel bon camí. Ara no el deixis i segueix. ☺
I, si et ve de gust, pots fer click aquí per començar per alguna banda.
http://www.noalcierredewebs.com/
Blog de Perogrullo (genial l’eslogan :)

divendres, 2 d’abril de 2010

Mitjans d'informació. ¿De que? D'informació.

El diumenge sempre ha estat un dia que convida a la calma, a la pau, a la lectura relaxada. Suposo que, inconscientment, ens preparem per la “guerra” del dilluns.


Així que, aprofitant aquests moments, m’he posat a llegir diversos titulars dels anomenats “mitjans d’informació”.



Aquests mitjans no tenen cap problema ni prejudicis a presentar la informació tal com a ells els sembla o els diuen (al no estar ficat en aquest món, desconec com funciona el tema) i així ens trobem titulars com aquest:


”Els adolescents andalusos que beuen alcohol consumeixen drogues tres vegades mes que els que no el tasten, segons un estudi”



- adn.es - sevilla -



Titular davant el qual no puc evitar preguntar-me ¿I l’alcohol, que se suposa que és? Un derivat lacti? Un lípid? Per que, fins on jo sé, l’alcohol és una droga inclosa en el 2n grup per grau de perillositat a la classificació que va realitzar l’OMS


És clar, que si no es fa així i es publica alguna cosa del tipus “Els adolescents andalusos que consumeixen droga, consumeixen drogues tres vegades més que els que no ho proven, segons un estudi” doncs la veritat, queda estrany. Així que el millor és fer ús de la confusió regnant i afegir “el seu granet de sorra” perquè no decaigui. Això sí, no dubto que els periodistes de adn.es lluiten per la veracitat, la informació i la independència, exactament com tots els altres.


Però la cosa no acaba aquí. Si després de llegir el titular no has tingut prou, unes línies més avall pots llegir perles del tipus: “Aquests joves que beuen i consumeixen drogues [...]”


En fi. Paciència.


Salut.


dijous, 1 d’abril de 2010

Nou (i conegut) fàrmac a base de cannabis pot aprobar-se a Espanya.

Avui porto el que pot arribar a ser una gran noticia pels afectats per esclerosis múltiple. Esperem que es faci realitat.

barra131.jpg

Espanya està a prop d’aprovar un fàrmac fabricat amb cannabis



LONDRES (Reuters) - Un medicament pioner contra l’esclerosis múltiple fabricat amb cannabis, l’admissió del qual s’ha anat retardant durant molt de temps, podria ser aprovat per Espanya i el Regne Unit al segon trimestre del 2010, va dir dijous el seu fabricant.



sativex.png



GW Pharmaceuticals va dir que els reguladors d’ambdós països havien arribat a la conclusió de que no hi havia cap problema de qualitat, seguretat o eficàcia per resoldre. Les negociacions estan ara centrades en aclarir alguns punts relacionats amb el folletó d’informació per al pacient.


L’aprovació del fàrmac Sativex a Espanya i Regne Unit serà un important esdeveniment per al laboratori britànic.


El medicament, que s’administra mitjançant l’extensió d’un esprai sota la llengua, serà comercialitzat al Regne Unit per la companyia alemanya Bayer i a la resta d’Europa per l’espanyola Almirall.


Els assajos clínics van demostrar que Sativex redueix les convulsions als pacient amb esclerosis múltiple que no responen adequadament a les teràpies existents.


Al 2005, el fàrmac va esdevenir el primer del món amb cannabis com a base principal en obtenir l’aprovació dels reguladors de Canadà.


GW esperava que fos aprovat al 2003, però el llançament del medicament, que s’extreu de plantes de marihuana plantades a llocs secrets del camp anglès, es va veure retardat pels reguladors europeus.
Samir Devani, analista de Nomura Code, va dir que l’anunci del dijous va ser un “fet molt positiu" per GW, tot i que continuen havent dubtes sobre el potencial comercial de Sativex.


En particular, la tassa de consum al Regne Unit estarà limitada fins que l’Institut Nacional per la Salut i Excel·lència Clínica (NICE, por les seves sigles en anglès) decideixi si ha de ser reemborsat al Servei Nacional de Salut (NHS, per les seves sigles en anglès), el que, segons Devani, serà un desafiament.


Encara s’han de fer noves proves clíniques abans de que la medicina estigui preparada per ser presentada als Estats Units, a on el soci de GW es la japonesa Otsuka.



Font: AQUÍ

1__%23%24%21%40%25%21%23__barra131.jpg

Salut!