Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

dijous, 27 de maig de 2010

Segurament, ho sospitaves...


La CIA va assajar amb drogues pel control mental

El Pentàgon desclassifica un informe amb experiments realitzats des de 1947

1249340800_CIA.jpg.gif
Al setembre de 1952, la CIA va administrar, a una instal·lació secreta a Europa, una nova droga a vuit desertors soviètics. Buscava dues coses: saber si havien desertat de veritat i comprovar l'eficàcia de la substància als interrogatoris. Aquest és un dels experiments que, segons un memoràndum que el Pentàgon acaba de desclassificar, va portar a terme l'agència d'intel·ligència amb LSD, codeïna, benzedrina i altres 800 químics per alterar la conducta o controlar la ment.

L'informe és del 1977, però no ha estat desclassificat fins ara. En ell, el Departament de Defensa esmenta vuit amplis programes que, inspirats per la CIA, van comptar amb la participació directa, o almenys finançament, de l'Exercit dels EUA. Encara que es coneixia l'existència de misteriosos projectes, com el MK-Ultra o el MK-Delta, no es sabien molts detalls sobre les substàncies provades, les propietats que es buscaven o si van ser aplicades a éssers humans.

Proves amb presos

Al calor de la Guerra Freda, l'exèrcit, i en especial la Marina, van fer servir els seus fons per a provar les ocurrències de la CIA. Així, al 1971, l'agència va saber que el laboratori de recerca Edgewood, de la Marina, havia estat provant variacions químiques de l'àcid glicòlic. Una d'elles, anomenada EA #3167, s'havia demostrat com un eficaç incapacitant a les proves amb rates. Després la van provar amb diversos presos de la presó estatal de Holmesburg, a Filadèlfia. L'informe diu que eren voluntaris. La CIA els va donar 37.000 $ per que continuessin investigant.

El model era sempre el mateix: la CIA ideava un objectiu, els militars el finançaven i contractistes privats feien les proves, però amb supervisió militar.

És el cas de la síntesi d'estimulants del sistema nerviós central. Al 1970, una empresa privada va suggerir a la CIA investigar anàlegs de la picrotoxina (un alcaloide verinós), del al·lucinogen ibogaïna (un afrodisíac hipnòtic que s'extreu d'un arbre africà) i de la dopamina. El document diu que "l'objectiu d'aquests estudis és sintetitzar nous tipus de drogues farmacològiques que afecten el sistema nerviós central i avaluar el seu impacte a la conducta humana". No hi ha constància escrita que es provessin en humans.

L'informe assegura que en aquests dies (1977) "no hi ha programes mantinguts pel Departament de Defensa on es provin drogues en humans als quals la CIA estigui involucrada d'alguna manera".

Font: AQUÍ


Salut!

Mai tens gana? Menges massa? Santa Maria al rescat!


Un estudi revela per que el consum de cannabis augmenta l'apetit

Aquest descobriment obre "esperançadors horitzons" a noves estratègies pel tractament dels desordres alimentaris

colaciones-comer-entre-comidas-300x350.jpg
Madrid. (EUROPA PRESS).- Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat del País Basc (UPV) i la Universitat de Burdeos (França) ha revelat quines son les neurones que provoquen un augment de l'apetit al entrar en contacte amb les substancies del cannabis.

El tetrahidrocannabinol (THC) --principal substancia psicoactiva del cannabis-- estimula la gana mitjançant el receptor de cannabinoides CB1, però, segons ha descobert la investigació, publicada a Natur Neuroscience, en funció de la dosis de THC, es poden provocar efectes contraris, es a dir, o augmentar o disminuir la gana.

En concret, l'equip de científics ha fet servir una combinació de tècniques genètiques, farmacològiques i anatòmiques en ratolins per demostrar que, a dosis baixes, el THC augmenta l'apetit, però a dosis altes, el disminueix. Això es degut a que el THC actua sobre els receptors de cannabinoides 'CB1' expressats en dos tipus de neurones, les neurones glutamatérgicas, neurones excitadores d'origen cortical localitzades a les parts superiors del cervell, i les neurones inhibidores GABAérgicas de l'estriat ventral, situades a zones profundes del cervell.

Segons els resultats de l'estudi, a dosis baixes --un milígram per kilo-- el THC augmenta la gana, per que actua sobre receptors 'CB1' distribuïts en neurones excitadores; mentre que a dosis altes --2,5 milígrams per kilo-- l'efecte es l'oposat: disminueix la gana, ja que actua sobre 'CB1' situats en neurones inhibidores.
El coneixement d'aquests mecanismes obre "esperançadors horitzons" en el disseny de noves estratègies en el tractament dels desordres alimentaris, senyalen els investigadors. "Si es pogués actuar separadament sobre les dues poblacions neuronals, seriem capaços d'intervenir en determinades malalties com l'anorèxia o la obesitat", expliquen.

Font (en espanyol): AQUÍ
Salut!

Parlez vous français? El Panchi si.

Mapa_Bandera_Francia.gif

Des de el començament vàrem apostar per difondre tota la informació possible sobre l'ús del cannabis, tant la que porta bones noticies com la que no. Hem comentat diversos articles apareguts als mitjans i analitzat (lleugerament) el seu paper en aquest debat.

Doncs, continuant amb aquest esperit, i mercès a la inestimable i desinteressada col·laboració de Christelle, una de les nostres sòcies i filòloga francesa, inaugurem avui la versió en francés del nostre blog.

Per suposat, no tot està fet, i, com sempre, farem les coses de mica en mica però be. Aquest es només un primer pas per provar d'unir conciencies, veus i opinions.

I, com primer pas, demostra que per iniciar un camí, qualsevol camí, només cal això, un pas.

I els nostres socis, amb les seves aportacions diàries, amb les seves col·laboracions desinteressades, amb les seves ganes i el seu esforç, s'encarreguen de deixar-nos clar que tenim la força necessària per recórrer qualsevol camí, per llarg o cap amunt que pugui semblar.

Ells, els presumptes poders públics, tenen la força de les lleis fetes a la SEVA mida, i els recursos policials que dites (e injustes) lleis els hi proporcionen. Poden detenir-nos, catxejar-nos, registrar-nos, multar-nos, jutjar-nos, condemnar-nos i empresonar-nos, sempre en nom de la llibertat, la democràcia i, com no, la nostra seguretat.

Nosaltres tenim la realitat diaria de pares de familia que només volen fumar-se un catxarret després d'un dia de feina, de estudiants que volen una mica de relax després dels exàmens, de persones de totes les edats, aspectes i opinions que només pretenen exercir el seu dret a decidir, sense ànim d'ofendre o molestar a ningú, i, molt menys, de delinquir.

Ells tenen la llei.

Nosaltres la raó.

Salut!

dijous, 6 de maig de 2010

¿Drogues i partits polítics? No... Això no pot ser... ¿No?

A Marihuana Blog trobo (per fi) una mica d’informació... i la veritat es que, si el que busques es flipar, no t’ho pots perdre.
¡Aneu amb compte! (en espanyol)
barra131.jpg

Drogas, partidos políticos y financiación

El dinero circulante del mercado de drogas ilícitas es incalculable. Los Estados lo emplean para sus guerras sucias; los funcionarios, por un sobresueldo y una jubilación decente; algunos aventureros, para obtener fortuna; otros, para pagar la hipoteca o el propio consumo. ¿Son ajenos a este tipo de financiación los partidos políticos?


terrorismo-mediatico-prensa-corrupta.jpgPrecisamente, el principal problema de estas organizaciones es la financiación. “La siniestra sombra de la corrupción empaña las actividades financieras de los dos partidos políticos más importantes del país”. Lo documentaron los autores de El dinero del poder en 1991. Los recientes casos Gürtel o Faisán muestran que se mantienen las formas. “Comportamientos más típicos de películas de gangsters que de altos cargos de partidos de orden”, opinaban.


Naseiro y la financiación del PP


“Nunca en la historia reciente de España una conversación telefónica había reflejado con toda su cruda realidad la forma en que un partido obtiene el dinero clandestino para financiarse”. Se refieren los periodistas al caso Naseiro.


Fco. Álvarez Cascos estaba convencido de que tras el escándalo Naseiro estaba el gobierno socialista. Alfonso Guerra, en plena digestión del caso Juan Guerra, arengaba meses antes en un mitin en Sevilla: “En los próximos meses vamos a ver grandes cosas, porque los socialistas les vamos a tomar la palabra. ¿Quieren catarsis? Pues hagamos la catarsis para todos. ¡Para ellos también!”


Rosendo Naseiro, tesorero del PP en 1990, hombre de confianza de José María Aznar e íntimo amigo de Manuel Fraga, fue encarcelado por un presunto delito de cohecho en operaciones inmobiliarias, aunque los policías que solicitaron la intervención del teléfono basaron la petición en un presunto delito de tráfico de drogas: “Porque sospechamos que se están produciendo llamadas de interés policial, toda vez que en ese teléfono se ponen en contacto individuos pertenecientes a una organización internacional de traficantes de cocaína para establecer citas”.


“De acuerdo con la versión oficial, las grabaciones telefónicas no habían aportado información suficiente como para procesar a nadie por presunto delito de tráfico de estupefacientes y el juez envió las diligencias al fondo de un armario sin transcribir siquiera el contenido de las cintas grabadas”, subrayan Díaz Herrera y Tijeras.


Sarasola, el broker de Felipe, entre fusiles y cocaína


En el otro lado de la misma moneda, Enrique Sarasola Lerchundi, mentor de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD), íntimo de Felipe González, “el hombre que se esconde tras las mayores operaciones financieras del PSOE”, de entonces, estuvo a punto de ir a prisión por un asunto de drogas que le acarrearía su mayor quebradero de cabeza ante la opinión pública.


En los primeros meses de 1990, el traficante arrepentido Ricardo Portabales se ponía en contacto con el juez Baltasar Garzón, que instruía en esos momentos uno de los sumarios más importantes sobre el narcotráfico en España.


“En el año 1988 -declaró Portabales- hubo una reunión en un hotel de Isla Cristina (Huelva) para vender fusiles AK-47 a los narcotraficantes colombianos”.


“A la reunión de Isla Cristina asistieron -continuó Portabales- el empresario Sarasola, los narcotraficantes Laureano Oubiña y Paz Carballo y el traficante de armas Monzer Al Kassar”.


Baltasar Garzón


La operación Nécora fue el inicio de la lucha contra el tráfico de drogas a gran escala en las costas gallegas. El macroproceso concluyó en 2004 con la lectura pública de la sentencia. Las mayores penas fueron para lancheros y segundones. En 1994, tras la primera sentencia se podía leer en la portada de El Correo: ”El fallo provocó reacciones de rechazo e indignación, fundamentalmente en agrupaciones de lucha contra la droga y de familiares de toxicómanos, así como de la propia Xunta Gallega”.


Baltasar Garzón publicó un libro junto con el propagandista Eusebio Megías, Narco, de 1997. Igual explican cómo se les escapan los máximos responsables. El último asunto publicado es del año pasado.


Casualmente, el Pleno del Consejo General del Poder Judicial va a debatir mañana jueves la propuesta de la desestimación del recurso presentado por el juez Baltasar Garzón contra la sanción de 300 euros de multa que se le impuso por no controlar el plazo de prisión preventiva de dos narcotraficantes turcos, lo que determinó que tuviera que excarcelarlos, según publica hoy el diario ‘El Mundo’, en una crónica de Marisa Peral.


El antiguo presidente de la Polinesia francesa, Oscar Temaru, propone (para impulsar el empleo y activar la economía) legalizar el pakololo, el cannabis local, aunque sólo para vender a los extranjeros. La gendarmerie estima que en la Polinesia Francesa la economía sumergida ligada al pakalolo representa cada año al menos 83 millones de euros. Lo cuenta l´express.fr. Sin embargo, precisamente por la economía, está prohibido.  Los partidos no tendrían esa opción.


1__%23%24%21%40%25%21%23__barra131.jpg

Si t’has quedat amb ganes de mes, pots llegir els comentaris del propi Ricardo Portabales AQUÍ, i si t’ interessa contactar amb ell, pots fer-ho mitjançant facebook AQUÍ.

Salut!

Qui informa als que informen?

Segons “els experts” (¿es pot ser expert en quelcom que, en molts casos, no s’ha tastat?) a Espanya “hi ha una desorientació enorme amb el tema de les drogues” (Ignacio Calderón, director general de la F.A.D.).


Y raó no li falta a aquest home (per una vegada, i sense que serveixi de precedent). Per constatar-ho, no hi ha mes que llegir el següent article publicat avui mateix (en espanyol):



barra131.jpg

El presidente de la Representación Cannábica en Navarra (RCN), único partido del Estado que apoya a la legalización del cannabis, (Això es completament fals. Només a Catalunya, Esquerra Republicana i la Coordinadora Reusenca Independent recolzen dita legalització. Encara que alguns ho facin només per aparentar, així consta al seu programa electoral) Fermín Les Lacosta, aseguró en declaraciones a Europa Press que la legalización de esta sustancia "podría suponer una solución económica a la crisis al abrir un nuevo nicho de mercado y de creación de empleo" y estimó en más de 6.000 millones de euros los beneficios anuales que reportaría a España la decisión, una suma que supera el préstamo español al 'rescate griego', cifrado en 3.672 millones de euros para este ejercicio (9.792 en total a tres años).


En los días previos a la Marcha Mundial de la Marihuana del 8 de mayo, que tendrá en Madrid su representación española, (Un altre error. La Marxa Mundial de la Marihuana es celebra, que sapiguem, a Barcelona, Alacant i Madrid) Lacosta insistió en que el comercio de esta droga "está rentando ahora los bolsillos de las mafias y del dinero negro, mientras que si fuera legal supondría impuestos y puestos de trabajo". De esta forma, señaló la propuesta de un senador de California como modelo a seguir, según la cual pretenden recaudar mediante impuestos 50 dólares por cada onza (unos 28 gramos) que se comercialice y así, saldar en unos años su deuda, la mayor de los Estados Unidos.


En este sentido, Lacosta apuntó que aplicando en España un impuesto similar y teniendo en cuenta las 682 toneladas de hachís que decomisa la Guardia Civil cada año, lo que representa cerca del 20 por ciento del total que circula en España según fuentes policiales, la legalización supondría para las arcas del Estado unos 1.200 millones de euros al año (6.000 millones de euros considerando el total), a lo que habría que sumar, añadió, "otros usos del cáñamo que también reportarían beneficios". Además, recordó que España está a la cabeza de Europa en el consumo de esta sustancia, según datos del Observatorio Europeo de Drogas y Toxicologías, y pidió a los políticos que hagan caso a "una demanda que está en la calle".


1__%23%24%21%40%25%21%23__barra131.jpg

Dos errors en un sol article. No està gens malament. No vull ni pensar en la resta de noticies que formen un diari. ¿Es documentaran el mateix quan redacten articles sobre geologia, informàtica, cuina o política? I estem parlant de senyors que (figura) han estudiat una carrera universitària, amb tota la inversió de temps, esforç i diners que això significa.


I aquest tipus de “professionals” son els que diuen oferir una informació “veraç”, “independent”, “contrastada”... Ho sento, no puc reprimir el riure.


¡Doncs Au! A seguir informant i a informar-se.



Salut!

P.D.: Si t’interessa llegir l’article sencer (en espanyol), pots fer-ho AQUÍ

divendres, 16 d’abril de 2010

L'últim porro...

Encara que alguns no ho sapigueu, Jack Herer, a més de ser una varietat d’herba, es el nom d’un dels majors activistes pro-cannabis estadounidencs.


Autor de “The Emperor wears no clothes” (L’emperador està nu), va lluitar contra la hipocresia de les lleis prohibicionistes i va arribar a ser candidat presidencial pel “Grass Roots Party”.


emperor.png


Però a tots ens arriba l’últim porro.


Igual que el fum, la seva vida es va disipar ahir, 15 d’abril, a l’edat de 71 anys, afectat per les conseqüències d’un greu atac cardíac sofert al 2009.


El seu cos desapareixerà, com els nostres, però no el seu esperit, que segueix cada dia mes viu.


Dediquem-li l’homenatge que es mereix. Aquest porro es a la teva salut, Jack.


Gaudeix, estiguis on estiguis.


jack.png


Salut.

¡Enhorabona!

Divendres gris a Terrassa. Tota la ciutat sembla embolicada en una llum monocromàtica força depriment.


Però per a un dels nostres socis avui surt el sol amb mes força que mai, per que ¡¡¡¡¡¡SEN’S CASA!!!!!


boda.png


Continua estant un misteri como s’ho va fer per enganyar a la que serà la seva dona, però sigui com sigui, ho va fer bé.


Des de aquí us enviem (ben liadets i sense tabac, com sempre) els nostres millors desitjos i la millor de les sorts.


Que sigueu molt feliços, que us ho mereixeu!


Salut!


P.D.: Una coseta que ens oblidàvem... ¡QUE VISQUIN ELS NUVIS!

dijous, 15 d’abril de 2010

El 8 de maig... MANIhuana!!

panfleto2.png


¿Has de soportar una llei injusta originada per la pasta teva seguretat?
¿Has de patir un estat que pretén dir-te que es el que pots conrear (i que no) a casa TEVA, al TEU test, amb el TEU treball?
¿Opines que hi ha una gran distancia entre fumar-se un porro i ser un delincuent?
¡Llavors no t’ho pensis!
El Dissabte 8 de maig tens una cita ineludible a la Plaça de la Vila de Gràcia. Aquí tens tota la info:

El dia D: Dissabte, 8 de Mayo
L’hora H: 20:00
El lloc: Plaça de la Vila de Gràcia (abans Plaça de Rius i Taulet) ¿I això on para?
Etiqueta: Roba de color verd. Si es la samarreta, el pantaló o una bandera ho tries tu, però verd!!!
Intenció: Alegria per María!!!


¡Canviem l’avorrit gris de Barcelona pel verd llampant! ¡Arriba Marea Verda!



I si no pots venir, sempre pots solidaritzar-te penjant quelcom de color verd del balcó. Que ens vegin bé, per que li dolgui a qui li dolgui, estem aquí per canviar les coses.

Cartell.png


Si t’interessen els cartells (gracies Pol, ets un fenómen ☺) pots descarregar-te’l d’aquí i el cartell d’aquí.
Ens veurem per allà!

Salut.

dilluns, 12 d’abril de 2010

El senat creant normes pels demès...

M’arriba la següent noticia:

El Senat reclama fer tests obligatoris de drogues als controls de trànsit

Crec que el titular no necessita explicació.


El que pot ser si que caldrà d’algún tipus d’explicació (o mes be, conte, arribant d’on arriba) es saver com pensen resoldre el tema de que el consum de cannabis es detectable, mitjançant aquests controls, fins a un mes després d’haver-lo consumit. Tot i que es cert que determinades varietats de marihuana perllonguen els efectes, podem afirmar que no tant. ;)


I això si només parlem de cannabis, per que també està el tema de totes les drogues legals, vull dir, la actual farmacopea (que fa servir fàrmacs, i no drogues, lliuren’s el senyor).


Si la proposta del PP (Cristina Hernàndez, Javier Rodrigo de Santos, Santiago Moya) arriba a ¿bon? port, podria donar-se el cas de que pel matí algú vagi al metge a per una recepta i, per la nit, un amable agent el premiï amb una altre. Un detall aquest que, de tirar endavant la obligatorietat dels controls, probablement quedarà sense resposta (per no perdre el costum).


Des de El Panchi opinem que la combinació de drogues i conducció no acostuma a ser una bona idea en general, i, depenent del tipus de substancia, la desaconsellem totalment, però creiem que abans de posar-se a treure la pasta al personal realitzar controls anti-droga, aquests haurien de ser suficientment fiables, requisit que, a dia d’avui, no compleix cap dels tests disponibles.


Per si això no fos prou, queda per veure com es pensa actuar davant de moltes altres drogues (tabac, cafeina, taurina, etc) que son fins i tot promocionades per televisió (“un refresc de cola ens ajudarà a combatre el cansanci al conduir”), ja que si es pensa actuar “contra les drogues”, serà contra totes, ¿no? ¿O es que hi ha drogues “bones” i drogues “dolentes”? I, si aquest es el cas, qui decideix quina es la bona i quina la dolenta? I com? Amb quin criteri?


I per acabar, una petita reflexió. A ningú se li escapa que conduir un vehicle drogat pot ser molt perillós, però... i conduir un país?


¿Per quan un control anti-droga per a senadors, ministres, consellers, presidents, diputats i la resta de “noblesa”? ¡Uy! ¡Que tonto! Que a tots aquests senyors i senyores només els mou el desig de treballar al servei dels ciutadans.


Disculpeu, es que no m’hi he fet el test, i potser vaig drogat.



Salut.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Quesquesé cest Merdé??

Està la cosa revoltada amb tot això del cannabis en particular i de les drogues en general.


Por un cantó, la cadena de televisió cuatro, sempre en busca de l’audiència ajut social, ens proposa un nou “experiment social” al que tractarà de deshabituar a 10 persones de les seves diverses adiccions.


370.png


Par tal de fer-ho (i com sempre) es contarà amb l’ajut de diversos profesionals, amb opinions que son i seran totalment independents, sense importar el numero de ceros que tingui el xec que en rebin a canvi. Si les opinions d’aquests profesionals coincideixen amb les de la cadena, sera pura casualitat. Com sempre. Coneixent la trajectòria de la cadena amb els seus acostaments i informació sobre les drogues, m’ho puc arribar a creure tot.


botell.png


D’altre banda, la Diputació d’Alacant no sembla massa contenta amb el proper “botellodrom” ¿? que es pretén instal·lar. O, com a mínim, qui no està gens content es el seu director tècnic del pla provincial de drogodependències, Bartolomé Pérez.


Segons aquest home, aquest tipus d’instal·lacions ¿? “susciten el consum de substancies”. Ara que recordo... ¿no es deia el mateix de l’educació sexual a les escoles? Segons molts psiquiatres i altres “entesos”, els col·legis passarien de ser temples del coneixement a catedrals del sexe en un parell de classes...


Tot i que no ens hem de preocupar gaire, ja que el mateix Bartolomé proposa la creació d’activitats que siguin “veritablement atraients” per als joves, tot i que, per no perdre el costum, no especifica exactament de quines activitats parla.


L’altre col·lectiu que no ha trigat a afegir-se a les queixes ha estat el gremi d’hostaleria. Recriminen que el botellodrom generaria competència deslleial, donat que l’horari d’obertura es el mateix que el de bars i discoteques.


Curiosament, aquest gremi no te res a dir (que se sàpigue) del preu que cobren per una cervesa, i no diguem ja per un cubata. El seu silenci sobre aquest punt resulta molt aclaridor.


Moltes veus s’aixequen contra una proposta valenta per part d’un ajuntament que prova de trobar sortida al que es una realitat social, agradi a qui agradi. Els joves que ho desitgin consumiran alcohol. Tant si als erudits, psicòlegs, savis o “vigilants de la nostra seguretat” els hi agrada com si no. Si algú pretén cobrar 3, 6 o 10 euros per una cervesa no hi ha mes que acollir-se a la llei del mercat i aprovisionar-se al super mes proper. ¿Competència deslleial? Pot ser, però... ¿per part de qui?


¿Incitació al consum d’alcohol? Per això ja està la Fórmula 1, els programes sobre vins i la ingent quantitat de publicitat encoberta que esquitxa gairebé qualsevol serie o pel·lícula actual.


jeje.png


Però tranquils, que des de l’altre costat del món, amb la metralladora carregada de porros, arriba Terminator, disposat a terminar, aquesta vegada, no amb hordes de dolents que es llencen cap a una mort segura, sinó amb la galopant, persistent i inacabable crisis que pateix l’estat de Califòrnia. Crisis que, per suposat, no ha provocat la seva gestió, sinó les “circunstàncies internacionals”. El mateix que diu Zapatero. Casualitats de la vida.


Així que pel novembre, els californians acudiran a les urnes per decidir si fumar-se un porret es delicte o no. Probablement sortirà que si, però guaiteu, que sempre poden haver-hi sorpreses.


I, si un s’atura un moment, i tira de memòria, se n’adona que la marihuana va ser il·legalitzada per motius econòmics, i uns quants anys desprès, pot ser que es legalitzi pels mateixos motius.


Fascinant el nostre sistema democràtic que garanteix les llibertats blá blá blá.


Així que relaxin-se tots, agafin lloc al sofà, carreguin-se de crispetes, i a gaudir. Que tots sabem que quan Estats Units esternuda, Europa es refreda, i quan els californians diguin que fumar maria es una cosa totalment legal i permisible, començarà la telenovela dels nostres polítics dient tonteries del tipus “i tu mes” a les que tant acostumats ens tenen.



Salut!

dimarts, 6 d’abril de 2010

A veure si anem acabant alguna guerra

Califòrnia votarà al novembre la legalització de la marihuana

En cas de prosperar, la nova llei aixecaria les restriccions d’ús per als majors de 21 anys.
S’estima que l’estat obtindria mes de 1.300 milions en impostos.

b.jpg

foto.png


La Secretaria d’Estat de Califòrnia va anunciar que la iniciativa ciutadana per legalitzar la marihuana va obtenir el número de recolzaments suficients per a ésser votada en referèndum al novembre en el marc de les eleccions a governador.


El grup de promotors de la proposta a favor de despenalitzar el consum d’aquesta substancia va aconseguir presentar mes de les 433.971 signatures demanades per les autoritats per sotmetre l’anomenada “Cannabis Act" a l’aprovació popular.


En cas de prosperar, la nova llei aixecaria les restriccions sobre l’ús personal de marihuana als majors de 21 anys a Califòrnia.


La proposta estableix el límit legal de possessió en 30 grams per persona i el cultiu privat d’aquestes plantes, sempre que la parcel·la no superi els 2,3 metres quadrats.


D’ésser aprovada, el cannabis passaria a ser una droga lícita en aquest estat, com el tabac i l’alcohol, i suposaria una important font d’ingressos en impostos comercials i productius per les administracions local i estatal.


S’estima que las arques públiques obtindrien mes de 1.300 milions de dòlars a l’any en taxes derivades d’aquesta substancia.


Des de 1996, es legal en aquest estat la comercialització de marihuana amb finalitats mèdiques i aquest mes el Tribunal Suprem de Califòrnia va aixecar les restriccions sobre les quantitats d’aquesta droga que pot tenir un malalt al seu poder, així com en número de plantes que pot conrear.



Font: AQUÍ



Salut!

dilluns, 5 d’abril de 2010

En aquests temps de crisis, si dona calers, tot s'hi val.

El Palau de Fires acollirà un esdeveniment sobre el món del cannabis
Tindrà lloc entre el 21 i el 23 de maig vist l’èxit obtingut a Madrid o Barcelona

expocannabisur_ok_alta.png


El Palau de Fires de Màlaga acollirà aquest any un nou esdeveniment que, com a mínim, resulta curiós. Es tracta d’una exposició dedicada en exclusiva al món del cannabis que tindrà lloc entre el 21 i el 23 de maig. La mostra, segons afirmen des de el Palau, “tindrà 3.000 metres quadrats d’exposició i una àmplia representació nacional i internacional de la cultura i industria cannàbica".


L’esdeveniment es dirà Expocannabis Sur i ja s’ha celebrat en sis ocasions a Barcelona i cinc a Madrid. L’última a la Ciutat Comtal va ser al febrer de l’any passat i va contar amb la presència de 150 empreses en 8.000 metres quadrats i mes de 19.000 visitants.


Per altre part, el Palau va oferir ahir els seus números de 2009. Va facturar 5,8 milions i va arrossegar un dèficit d’1,9 milions. Va generar, indirectament, a la ciutat 94 milions d’euros després d’organitzar 19 fires i acollir a mig milió de visitants.


Font: AQUÍ


barra131.jpg

Aquesta noticia resulta, des de el meu punt de vista, paradòxica.



Per una part, l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques no deixa de ser una gran noticia per a tot el col·lectiu d’usuaris de cannabis. L’anomenada fira no ve mes que a confirmar la integració de la marihuana a la nostra societat, que, com sempre, es manté al marge dels interessos de les polítiques dels diferents governs.



Per part de El Panchi no podem mes que aplaudir la iniciativa i desitjar-los tota la sort del món.



Però, per l’altre cantó, com pot organitzar-se una fira sobre una cosa que, amb la llei a la ma, es il·legal?



No se a vosaltres, però a mi em costa imaginar que un dia es pugui permetre (i organitzar-se) una fira dirigida a assassins o violadors per motius evidents. Pensament aquest que em porta a creure que en el cas del cannabis, aquests motius no son, d’entrada, tan evidents.



I si no m’equivoco amb les meves elucubracions, llavors, a que juguem?



A perseguir al ciutadà? A recaptar (mes) diners gracies a les multes? A que alguns mantinguin una substanciosa (i oculta) font d’ingressos?



Jugar a “Agafa la pasta i corre” mai ha estat beneficiós per ningú, tret del que agafa la pasta, i, no ens enganyem, el que enganxa el premi no acostuma a ser el ciutadà corrent.



No va sent hora de canviar les regles per tal de que podem guanya tots?



Salut!

diumenge, 4 d’abril de 2010

Informe sobre la reunió de la CND

INFORME SOBRE LA REUNIÓ DE LA CND

Informe sobre la 53 sessió de la Comissió d’Estupefaents (CND) a Viena, del 8 al 12 de març de 2010

3ED003AE-897E-4C2D-B675-D20967693333.jpg




La reunió va començar amb un discurs confús d’Antonio Mario Costa, al seu 8é i darrer any com a Director Executiu de l’Oficina de Nacions Unides sobre les Drogues i el Crim, UNODC. D’una banda, va advertir contra les catàstrofes de salut als països pobres en el cas de que les drogues es legalitzessin als països rics del món, de l’altre, va manifestar que les persones no perden la seva humanitat o els seus drets humans quan consumeixen drogues, i no haurien de ser empresonats o matats per això. Aquestes declaracions no van ser incidentals. Als passadissos de la reunió, la UNODC distribuïa documents sobre la integració dels drets humans a les polítiques de drogues;



Durant les reunions de la Comissió d'Estupefaents (CND) els governs fan declaracions durant 5 dies, explicant les mesures que estan prenent per afrontar el problema global de les drogues. Alguns esdeveniments secundaris prenen lloc sobre temes com l'accés a medicines essencials, més que tot per al dolor relacionat al càncer. El cànnabis va ser presentat com un element important en el tractament del càncer.



La Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents va rebre dures crítiques de països com Argentina i Mèxic pel fet que havia condemnat la tendència en ambdós països per des-criminalitzar la possessió de petites quantitats de drogues, com una forma de reduir danys i afavorir els drets humans. Tots dos van aconseguir aclarir que la JIFE estava condemnant a països per una cosa que la UNODC els havia demanat de fer.



Veure l’informe de la JIFE i el comunicat de premsa sobre l’abús d’autoritat per la JIFE a les declaracions fetes contra els EEUU, Canadà i països llatinoamericans.



Això pel que fa a les novetats que hi havia en aquesta reunió. La resta era conegut. Mentre els Països Baixos van dir que "hem de dir la veritat sobre les drogues" els delegats suecs van demanar de "no abandonar la tasca de fer prevenció universal contra l'ús de drogues".



Els delegats de ENCOD van intentar entrevistar-se amb alguns delegats governamentals sobre les seves experiències. La majoria d'ells van estar més que disposats per parlar i clarament expressar la seva convicció de legalitzar seria la millor solució. Sobretot els oficials de la UE - i especialment els delegats d'Europa de l'Est - van ser bastant oberts pel que fa a les seves crítiques a les polítiques actuals. La majoria d'ells es van negar a ser entrevistats a càmera, ja que això podria crear problemes amb els seus superiors. Aconseguim filmar entrevistes amb delegats de Bolívia, Itàlia, Portugal, Sudan i Uruguai.



A la trobada de diàleg que va ser organitzat per Antonio Mario Costa, director de l'UNODC, estava clar que els arguments formulats des del públic havien començat a exigir molt de la seva paciència. Semblava que després de 8 anys de treball, Costa havia construït tanta frustració que va explotar en aquest diàleg, acusant els partidaris de la legalització que van ser "gent de classe mitjana que diuen que volen promoure la reducció de danys però que actualment estan promovent el consum de drogues i que en realitat són neo-colonialistes ".



A causa del comportament agressiu i paranoic, el president de ENCOD, Fredrick Polak va decidir cancel lar la seva intervenció. Va resultar més útil deixar que altres delegats d'ONGs experimentaran com el director executiu de la UNODC els humiliava i malinterpretava les seves opinions i declaracions en resposta a preguntes i crítiques formulades de manera culta.



En tota la comunitat d'ONG va haver molt debat sobre el que hauríem de fer per respondre-li. Entre d'altres, ENCOD va proposar fer una queixa oficial. L'interlocutor formal amb l'ONU, el Comitè d'ONGs de Viena, finalment va decidir ignorar l'assumpte, i seguir la proposta de la "Coalició per una Amèrica Lliure de Drogues" per optar per construir una millor relació amb el proper Director Executiu. En general, va ser interessant veure la capacitat d'algunes ONG a copiar el comportament de governs en aquest tipus d'esdeveniments.



Algunes vegades teníem la impressió d'estar presents en una obra de teatre, com si tots estiguéssim ficats en un formatge gegantí sota d'una campana de vidre: les persones es fluïen entre ells, diversos gustos es barrejaven, però ningú va poder evitar la impressió general dominant : que va ser aquesta la enèsima vegada que el món perdés una gran oportunitat per posar les coses al seu lloc. I sembla que seguirà sent així, ja que la Xina, el Japó i Rússia estan més que disposats a reprendre el paper de Washington de ser el primer defensor de la prohibició.



D'alguna interès en l'agenda de la CND va ser la resolució sobre les llavors de cànnabis presentada inicialment pel Japó i Azerbaidjan. El bloc sobre el CND del Consorci Internacional per la Política de Drogues informa sobre la discussió pel que fa a aquest assumpte:



"" Quan aquesta resolució va ser inicialment proposada per Japó, tenia el títol: "Les llavors de cannabis com una amenaça global". Hi va haver poc consens pel que fa al sentit de proporció d'aquest títol, i el moderador es va precipitar per suggerir que s'inventés un de nou. En el Comitè del Tot (el nom misteriós d'una reunió que pren lloc durant la CND adjunta a la sessió plenària), on les resolucions agendes són discutides, Alemanya es va oposar a la resolució esmentant que les llavors de cannabis no estan incloses en les Convencions d'Estupefaents, i que a més, estan excloses específicament a causa de el seu paper en un comerç legítim extens. La CND excediria seu mandat per tal resolució, va opinar el delegat alemany.



La JIFE respondre que, mentre les llavors van estar excloses de la convencions, la CND tenia el poder d'actuar en aquest assumpte, igual com s'ha fet en el cas de les llavors d'opi abans. El delegat rus va parlar a favor de la JIFE, insistint que no només va poder la CND decidir sobre assumptes no inclosos en les convencions, però que no hi va haver cap excusa per no fer-ho. El delegat alemany va opinar que una prohibició de llavors podria implicar un procés d'esmenar les convencions; França després va intervenir a favor de la posició russa.



El debat posterior va mostrar una tendència general de dividir entre països 'de línia dura' per una banda i països pragmàtics per un altre. Curiosament, van saltar a llum també les diferències dins de l'aparell de l'ONU mateix, quan el representant de l'Organització Mundial de la Salut va fer una intervenció. En primer lloc, va dir que les llavors de cannabis i les d'opi eren casos diferents, les primeres sent explícitament excloses de les convencions, i en segon lloc, va dir que no hi ha proves que les llavors de varietats amb alt contingut de THC provoquen grans danys.



La JIFE respondre que també les llavors d'opi van ser explícitament excloses per la Convenció Única, i sempre la CND havia acordat resolucions en contra d'elles. Després, el president mateix va resultar contradient al delegat de l'OMS. El text d'aquesta resolució incloïa una crida per a una investigació actualitzada sobre els danys del cànnabis pel comitè d'experts de l'OMS. El president havia demanat a l'OMS d'informar sobre això en la reunió de la CND de l'any vinent, i es va enfadar al saber la resposta del representant de l'OMS que el comitè d'experts necessitaria més d'un any per executar aquesta recerca.



"Bé, que descansin allà a Ginebra, va dir. "El secretariat farà alguns treballs i presentarà les seves conclusions. Un any és suficient per a nosaltres. "



Encara que aquests comentaris van ser superficialment humorístics, definitivament hi va haver un to de antagonisme; pot haver estat personal, però en el context d'aquest debat semblava com que les diferències institucionals havien estat articulades, sobresortint les diferències entre estats membres les polítiques de cannabis estaven divergint. L'OMS, amb el mandat de salut i la seva anàlisi més matisada en qüestions de drogues, per no esmentar el seu suport a la reducció de danys, es distingeix de tant la UNODC i el fòrum altament polititzat de la CND. Aquestes tensions van estar aparentment per sota de les maniobres formals dels delegats respectius. ""



En resum, el que pot dir sobre la reunió és que va tenir lloc en un any de transició. La UNODC com a tal i Costa en particular saben que el seu sistema està perdent credibilitat. Pot ser que de moment, la reducció de danys i els drets humans són les paraules claus que utilitza el règim prohibicionista per guanyar espai i temps per rejovenir. Però serà una qüestió de temps fins que l'ONU es dóna compte que a finals de rejovenir, ha de caminar davant de les seves tropes, no enrere.



Ja hi ha alguns països que molt obertament defensen les seves polítiques innovadores, que totes van en la direcció de la salut pública i la llibertat individual Si l'ONU vol jugar un futur paper en les polítiques de drogues, hauria d'acceptar aquesta realitat, i abraçar.



El divendres 12 de març, la delegació de ENCOD va donar una conferència de premsa sobre les seves experiències en la reunió de la CND al cafè Landtmann a Viena. Aquesta conferència va ser atesa per diversos periodistes. Un diari de Viena, el Wiener Zeitung, havia ja publicat una entrevista amb Fredrick Polak el dia anterior.



Altres informes de la premsa i la pel·lícula de ENCOD sobre l'esdeveniment serà publicat aviat en aquest lloc.



Font: AQUÍ

dissabte, 3 d’abril de 2010

Llegeix-lo, es curt. Després, tu mateix.

a) accedir a qualsevol document sota qualsevol forma i rebre una còpia del mateix;

b) requerir informació de qualsevol persona i
, si es necessari, citar i prendre declaració a una persona per obtenir informació;

c) realitzar inspeccions amb presencia física a qualsevol oficina o dependència;

d) requerir els registres telefònics i de tràfic de dades de que disposin;

e) requerir el cessament de tota pràctica que sigui contrària a les disposicions establertes en aquesta Llei i les seves normes de desenvolupament;

f) sol·licitar l’embargament o la congelació d’actius;

g) exigir la prohibició temporal per exercir activitat professional;

“Llei Sinde” o Llei d'economía sostenible



Amb estimació des de El Govern



barra131.jpg

Si no fem res, això SERÀ LLEI.

Si no fem res, això de dalt NO HO DECIDIRAN JUTGES.

Si no fem res, això ho decidirà GENTE ESCOLLIDA (curiosament) PEL GOVERN.

I et puc assegurar que això ES NOMÉS EL PRINCIPI.

Tu tries.

Salut!

P.D. Si et demanes que pots fer, vas pel bon camí. Ara no el deixis i segueix. ☺
I, si et ve de gust, pots fer click aquí per començar per alguna banda.
http://www.noalcierredewebs.com/
Blog de Perogrullo (genial l’eslogan :)

divendres, 2 d’abril de 2010

Mitjans d'informació. ¿De que? D'informació.

El diumenge sempre ha estat un dia que convida a la calma, a la pau, a la lectura relaxada. Suposo que, inconscientment, ens preparem per la “guerra” del dilluns.


Així que, aprofitant aquests moments, m’he posat a llegir diversos titulars dels anomenats “mitjans d’informació”.



Aquests mitjans no tenen cap problema ni prejudicis a presentar la informació tal com a ells els sembla o els diuen (al no estar ficat en aquest món, desconec com funciona el tema) i així ens trobem titulars com aquest:


”Els adolescents andalusos que beuen alcohol consumeixen drogues tres vegades mes que els que no el tasten, segons un estudi”



- adn.es - sevilla -



Titular davant el qual no puc evitar preguntar-me ¿I l’alcohol, que se suposa que és? Un derivat lacti? Un lípid? Per que, fins on jo sé, l’alcohol és una droga inclosa en el 2n grup per grau de perillositat a la classificació que va realitzar l’OMS


És clar, que si no es fa així i es publica alguna cosa del tipus “Els adolescents andalusos que consumeixen droga, consumeixen drogues tres vegades més que els que no ho proven, segons un estudi” doncs la veritat, queda estrany. Així que el millor és fer ús de la confusió regnant i afegir “el seu granet de sorra” perquè no decaigui. Això sí, no dubto que els periodistes de adn.es lluiten per la veracitat, la informació i la independència, exactament com tots els altres.


Però la cosa no acaba aquí. Si després de llegir el titular no has tingut prou, unes línies més avall pots llegir perles del tipus: “Aquests joves que beuen i consumeixen drogues [...]”


En fi. Paciència.


Salut.


dijous, 1 d’abril de 2010

Nou (i conegut) fàrmac a base de cannabis pot aprobar-se a Espanya.

Avui porto el que pot arribar a ser una gran noticia pels afectats per esclerosis múltiple. Esperem que es faci realitat.

barra131.jpg

Espanya està a prop d’aprovar un fàrmac fabricat amb cannabis



LONDRES (Reuters) - Un medicament pioner contra l’esclerosis múltiple fabricat amb cannabis, l’admissió del qual s’ha anat retardant durant molt de temps, podria ser aprovat per Espanya i el Regne Unit al segon trimestre del 2010, va dir dijous el seu fabricant.



sativex.png



GW Pharmaceuticals va dir que els reguladors d’ambdós països havien arribat a la conclusió de que no hi havia cap problema de qualitat, seguretat o eficàcia per resoldre. Les negociacions estan ara centrades en aclarir alguns punts relacionats amb el folletó d’informació per al pacient.


L’aprovació del fàrmac Sativex a Espanya i Regne Unit serà un important esdeveniment per al laboratori britànic.


El medicament, que s’administra mitjançant l’extensió d’un esprai sota la llengua, serà comercialitzat al Regne Unit per la companyia alemanya Bayer i a la resta d’Europa per l’espanyola Almirall.


Els assajos clínics van demostrar que Sativex redueix les convulsions als pacient amb esclerosis múltiple que no responen adequadament a les teràpies existents.


Al 2005, el fàrmac va esdevenir el primer del món amb cannabis com a base principal en obtenir l’aprovació dels reguladors de Canadà.


GW esperava que fos aprovat al 2003, però el llançament del medicament, que s’extreu de plantes de marihuana plantades a llocs secrets del camp anglès, es va veure retardat pels reguladors europeus.
Samir Devani, analista de Nomura Code, va dir que l’anunci del dijous va ser un “fet molt positiu" per GW, tot i que continuen havent dubtes sobre el potencial comercial de Sativex.


En particular, la tassa de consum al Regne Unit estarà limitada fins que l’Institut Nacional per la Salut i Excel·lència Clínica (NICE, por les seves sigles en anglès) decideixi si ha de ser reemborsat al Servei Nacional de Salut (NHS, per les seves sigles en anglès), el que, segons Devani, serà un desafiament.


Encara s’han de fer noves proves clíniques abans de que la medicina estigui preparada per ser presentada als Estats Units, a on el soci de GW es la japonesa Otsuka.



Font: AQUÍ

1__%23%24%21%40%25%21%23__barra131.jpg

Salut!

dimecres, 31 de març de 2010

Declaracions del director general de la F.A.D. a la C.O.P.E.

Ignacio Calderón, director general de la F.A.D. (Fundació d’Ajut contra la Drogoaddicció) ha realitzat unes declaracions a la cadena COPE amb motiu de les X jornades de prevenció de drogodependències.

nacho.png


Segons el Sr. Calderón “L’alcohol es la substancia d’inici, es la que menys por o prevenció produeix als joves, perquè està integrada dins la cultura del nostre país. Però evidentment quan obres el consumo de l’alcohol es corre el risc de seguir amb altres substancies com el cannabis.


¡Vaja! Això si es una sorpresa! O sigui, que al consumir una droga dura com l’alcohol “es corre el risc” de passar a consumir una droga tova con el cannàbis i, suposo, això es una cosa que cal evitar peti que peti, no?


Però continua el president dient: La societat està molt desorientada i confosa amb el tema de la drogodependència i a qui afecta”. Imagino que la F.A.D., amb els seus alarmants missatges NO ha tingut res que veure en aquesta confusió. Imagino que, mercès a les seves campanyes que, bàsicament han consistit en dir NO, NO i NO (ah! i la droga es dolenta o mata, a triar) han contribuït a que la societat pugui saber amb que està tractant exactament quan parla de drogues.


Imagino que gracies als missatges que la F.A.D. retransmet per radio i televisió, la societat ha assolit la maduresa necessària per entendre que l’ús de drogues es una decisió personal i privada, i que el veritable enemic son els lobbys les màfies i el mercat negre que promouen, alimenten i mantenen, no?


Per últim, el Sr. Calderón afirma que “L’alcohol no es fomenta mai”. Suposo que aquest home no ha vist les curses de Fórmula 1 o de motos, i per tant no sap amb que es celebren les victòries, ni ha de mirar-se massa els programes sobre vins que ens ensenyen a apreciar-lo en el seu conjunt així com el perfecte maridatge entre alcohol i menjar, per posar només uns exemples de com “l’alcohol no es fomenta mai”.


Suposo que avui tinc un dia molt imaginatiu.



Salut!

Galetes de Maria al puaj! Quin fàstic! A veure que hi poso!

Aquest estrany títol dóna nom a una recepta que va començar sent un fracàs però va acabar triomfant gràcies a una mica d'imaginació i una altre mica de rebost.


Però comencem pel principi. Si em coneixes ja sabràs que sóc una mica cuinetes i, si a això li sumem el meu gust per la maria ... bé, no cal ser Einstein, no?


Anteriorment ja havia experimentat amb uns macarrons i una escalivada, plats amb els que vaig aconseguir l'efecte esperat, però res de nou en quant al gust, així que em vaig llançar a realitzar una recepta on la marihuana fos l'ingredient bàsic, i no un afegit.


Del llibre “Las mejores recetas con marihuana” de Elisabet Riera, vaig treure la recepta de “Galetes Marcianes”, però clar, qui escriu es “cuinetes”, no cuiner, així que els problemes estaven garantits.


Per sort, les solucions també.


Però anem per feina. Primer els ingredients:


  • 14-56 gr. de farina de marihuana (¿14 o 56? Mmmm... el millor serà un terme mig, no? Jo hi vaig posar 50 gr. de farina, però amb menys també funcionarà)
  • 75 gr. de mantega (veus que be! Aquí et donen la quantitat exacta)
  • 75 ml. de llet (traducció personal => un got)
  • 1 ou
  • 75 gr. de sucre (jo hi vaig posar sucre de canya, mes que res per que no en tenia de l’altre.)
  • 1 cullereta de llevat en pols
  • 100 gr. de farina (a la recepta diu que preferiblement de cànem, però algú la ha vist alguna vegada al super? Us puc jurar que jo no, així que farina de tota la vida)
  • 1 pessic de canyella
I els altres ingredients:
  • 1 pot de “dulce de leche”
  • Xocolata de cobertura
  • Mes farina
Ok. Ja tenim la llista (més o menys). Només hi ha un ingredient a preparar, la farina de marihuana.

Res més senzill. El primer que necessitaràs es matèria primera, es a dir, fulles de maria (i si es vol algun cabdell, però no et passis que després passa el que passa).


hojas.png


Potser aquesta sigui la tasca mes avorrida de tota la recepta. T’has de quedar només amb les fulles, rebutjant qualsevol tronc, i, la veritat, es força pal, però tot sigui per unes bones galetes.


Un cop tinguis un bon grapat de fulles (i quan dic un bon grapat em refereixo a UN BON GRAPAT) les has de picar totes ben picadetes.


Triturado.png


Però, com podràs deduir, no es això el que busquem, si no farina de marihuana. Pensa en la farina normal... es lleugerament mes fina, oi? Caldria una mena de tamís que ens permeti quedar-nos amb el mes fi, descartant els trossos més grans o fins i tot algun tronc que s’ens pugui haver passat. Tamís? Qui te un tamís a casa? Doncs suposo que tothom, però li diem colador. Així que a colar!


colando.png


Quan facis tot el procés obtindràs un polsim molt fi, semblant a la farina. En altres paraules, farina de marihuana.


harinamaria.png


¿Capisci? Doncs d’això calen 50 grams (imagina l’afartament de fulles, triturar i colar que em vaig fotre). ¡Però per fi tenim tots els ingredients! (O això vaig pensar jo).


ingredients.png


I ara comencem amb la recepta pròpiament dita.


El primer de tot es posar el forn a 150º (no més, per no fer malbé la maria) per que es vagi escalfant. No t’oblidis de treure la safata que després faràs servir per les galetes. Si no ho fas ara, després cremarà i t’hauràs d’esperar a que es refredi.


Tot seguit s’ha de fondre la mantega, o el que es el mateix, posar-la en un bol, recipient o cosa i al micro a tota metxa minut i mig. Si en acabar veus que no s’ha fos del tot, doncs una mica més de micro i arreglat.


Un cop la mantega estigui fosa, fiquem tots els ingredients en un bol i a batre.


mezcla.png


El batut el pots fer a mà, però una batedora elèctrica es tot un detall. Tu mateix.


Quan hagis acabat de batre, hauries de tenir una pasta amb la que fer les galetes. Si ho aconsegueixes, enhorabona!


No va ser el meu cas.


Al meu bol el resultat va ser un liquid de color verd, amb el que semblava difícil fer qualsevol cosa que no fos llençar-lo. Per acabar-ho d’arreglar ho vaig tastar...


¡Puaj! ¡Quin fàstic! Tenia gust exclusivament de gespa, i es suposa que les galetes haurien de ser dolces... Però, com deia la meva avia, tot te arreglo en aquesta vida tret de la mort, així que vaig pensar ¿Com podria arreglar tot això?


Per aconseguir que un líquid agafi consistència de massa res mes senzill que ficar-hi mes farina, però i el gust? Que podria fer?


Vaig recordar que al rebost tenia un pot de “dulce de leche”, així que no em vaig tallar gens ni mica i el vaig ficar sencer a la massa.


Be, sembla que la cosa va agafant millor gust, però encara hi havia massa gust de gespa. Mmmm... ¿que em podria arribar a inventar?



¡Xocolata! (Impressionant el que arriba a pensar un amb un porro). A la nevera tenia xocolata de cobertura, vaig agafar un bon tros i el vaig fondre amb la coneguda tècnica del microones. Un cop fos, cap a dins.


Vaig tornar a batre i vaig somriure. Estava bo. El gust de gespa continuava, però molt més matisat gracies al dulce de leche i la xocolata.


batido.png


A partir de aquí la resta es senzill (com si tot lo d’abans hagués estat complicat). Agafes la placa que havies deixat fora del forn (si no ho vas fer, ara et tocarà esperar a que es refredi) i li poses paper de forn o un d’aquells salva safates de silicona. Triïs el que triïs, unta-ho amb mantega o oli per que no s’enganxin les galetes i, amb una cullera, ves fent les galetes (si tens motlles fes-los server si vols) fins a omplir la safata.


galletas.png


L’únic que queda ja es ficar-ho al forn i esperar 25 minuts.

hechas.png


Amb la quantitat de massa que vaig fer vaig tenir per quatre safates de forn, per que ningú es quedés sense.

Modèstia apart, la opinió general va ser molt positiva i les galetes van volar (els comensals també, però a la horeta i mitja).


Per suposat, aquesta recepta es open source (com totes) així que no et tallis en fer els teus propis invents i, si et queden bones, cridar-me per fer una cata!



Salut!
P.D.: Amb “carinyo” per un dels meus idols d’infantessa ;-)

triqui.jpg

diumenge, 14 de març de 2010

Reportatge sobre associacions cannàbiques

El passat dia 8 de març, Lluís Chamorro, estudiant de periodisme, es va posar en contacte amb nosaltres demanant la nostra col·laboració per un reportatge que estava preparant.
Ens va enviar un qüestionari amb preguntes tant pels fundadors com per als socis.
Després de que li vam enviar les respostes, aquí teniu el resultat:

barra131.jpg

Escletxa cannàbica a la prohibició


Les associacions de consumidors de cànnabis creen una alternativa al mercat negre i plantegen solucions a una legalització controlada. Aquestes demanen una normalització de la llei actual, molt ambigua i insegura pels consumidors. A més, els seus socis poden obtenir productes de qualitat tot l'any a un preu baix i suport legal en cas de problemes amb la llei, fets que les diferencia de les màfies. A l'hora, són una alternativa pels malalts, que poden pal·liar els mals amb marihuana.


El passat mes de febrer es va celebrar la setena edició de l'Spannabis, una fira que engloba tot el món cannàbic de països del món sencer. Aquesta fira és un punt de trobada per diversos growshops, botigues dedicades a aquest sector, empreses de fertilitzants i llavors i associacions de consumidors i cultivadors d'aquesta planta. L'Spannabis, juntament amb aquestes associacions, lluita per la normalització i legalització d'aquest mercat en creixement. Les associacions, per la seva part, creen alternatives perquè els seus socis puguin accedir al producte legalment, i puguin evitar el mercat negre.


Per tal d’introduir-vos breument en aquesta matèria, s’ha visitat el growshop, Kanna-Ra de Barcelona, on el seu propietari, Pedro Grau de 51 anys, ens ha parlat de les ambigüitats que existeixen en el món del cànnabis. El botiguer ens explica que, malgrat la il·legalitat de la marihuana, “no va tenir problemes a l’hora d’obrir la botiga”, perquè “tot el que s’hi ven és legal”, fins i tot “les llavors, que es venen com article de col·leccionisme”. Els clients més habituals són “joves, tot i que, un 10% són gent gran que compra per ús terapèutic”. Aquests últims arriben a la botiga “molt perduts”, normalment “recomanats per metges”. Un cop allà, aquests clients, “espantats” per la paraula marihuana, demanen consell.


Actualment a Catalunya, existeixen 3 associacions de consumidors de cànnabis federades a la F.A.C. (Federación de Asociaciones Cannábicas) i algunes altres que, malgrat no estar-ho, són legals. Per tal de conèixer millor el món que les envolta hem parlat amb 1 federada, El Panchi, de Terrassa, i 2 que no ho estàn, la MaWeed, de Barcelona, i l’Hempordà, de Bàscara. Els presidents de les tres associacions coincideixen en que des de que van obrir, mai han tingut “cap problema legal”, excepte l’Hempordà on Andreu, president de l’associació, explica que al principi els “tiraven els estatuts enrere, però un cop corregits els van acceptar” a més, remarca que, tot i parlar amb l’alcalde de Bàscara i demanar-li que “comuniqués” la seva “presència als mossos per parlar amb el cap de la zona”, aquests “encara no han trucat”.


David, francès de 42 anys i president de la MaWeed, explica que van muntar l’associació aquí perquè a França és impensable i creu que és “el futur del cànnabis” suposant “la mort del mercat negre”, a part creu que és “bo pels consumidors”, ja que així, “no molesten a l’altre gent”. Andreu, de l’Hemporda, en canvi explica que van decidir muntar l’associació, en part, perquè tenien “coneguts que utilitzaven el cànnabis per suportar millor la seva malaltia i havien de recórrer al mercat negre amb els riscos que comporta”. Aquests consumidors terapèutics ara són un “40%” dels seus socis.


Les tres associacions utilitzen el mateix mètode per aconseguir la marihuana. Totes elles tenen un cultiu “col·lectiu” entre els associats, del qual se n’encarrega un dels socis, “ajudant a la creació de llocs de treball”, tal i com diu Andreu, de l’Hempordà. En especial, la MaWeed tenen un cultiu interior dins el local, amb focus especialitzats, cosa que els protegeix de la llei que marca la legalitat de consum en el mateix lloc on s’ha cultivat la planta.


Ismael Sunyer, president del Panchi, ens explica la manera d’entrar a ser soci d'aquestes associacions, que és el mateix en les 3: Podem distingir dos socis, “el general”, que “forma part del cultiu col·lectiu, ha d’abonar la quota anual i ha d’estar avalat per un altre soci”, per evitar “persones conflictives”, com diu Andreu, de l’Hempordà, i “el terapèutic, que només cal que pagui la quota anual i el preu del que s’emporti, a part de portar un document mèdic que demostri que la malaltia”, amb la qual “el cànnabis podria tenir un efecte pal·liatiu”. A més, al Panchi existeix una altre soci anomenat “simpatitzant”, que és el que només “vol donar suport a la causa i no paga quota, ni es pot endur marihuana a casa”.


Quan tractem els avantatges que ofereix formar part d’una associació tots els socis amb els que hem parlat tenen clar que el més important és la “ la qualitat del producte” que s’hi pot consumir i “la tranquil·litat per la legalitat de l’associació”, sent així “usuaris” en comptes de “delinqüents”. A part, un soci del Panchi, Miguel Vara de 27 anys, remarca la “claredat i transparència” d’aquesta associació, ja que coneix “la procedència i elaboració del producte” i pot “escollir el més adequat” a les seves expectatives. A part, aquest remarca que l’associació “culturitza en aspectes legals” als socis perquè aquests “puguin respectar les lleis”.


A l’hora de parlar de la legalització, les associacions tenen les seves diferències: En primer lloc, l’associació El Panchi creu que “el primer punt a debatre no és la legalitat”, sinó la “regulació per acabar amb l’actual situació”, ja que “la llei no estableix, clarament, les quantitats que es pot dur a sobre o les plantes que es poden tenir a casa sense cometre cap delicte”. En segon lloc, l’Hempordà creu que s’ha d’utilitzar “el mateix mètode que amb l’alcohol o el tabac, amb limitacions d’edat, impostos per l’estat i la possibilitat d'aconseguir un consell regulador del producte pels productors que cultivin sense productes químics”. Per últim, el president de la MaWeed, David de 42 anys, creu que el primer pas són les associacions, ja que, “a diferència dels Coffee Shop d’Holanda”, ells només venen “a socis del país, evitant així el tràfic”.


Aquestes associacions, també garanteixen “una protecció” pels socis. Els presidents de l’Hemporà i El Panchi expliquen que “si la policia treu la marihuana” a un dels socis, “l’associació la retorna” i l’advocat d’aquesta “recorre la multa”. Degut a la “ambigüitat de la llei”, existeixen teories diferents, com la del president de la MaWeed que diu que “els socis no poden tenir cap problema amb la llei” perquè aquests “disposen d’un carnet de soci”.


Quan parlem de diferències vers el mercat negre, les 3 associacions estan d’acord amb David, de la MaWeed, que diu que el que els diferencia és “la qualitat i el preu del producte” afegint que “els socis poden estar segurs de comprar-ne tot l’any al mateix preu”. A més, Andreu, de l’Hempordà afegeix que els seus socis poden “aconseguir herba de qualitat, sense químics i coneixent les peculiaritats de cada varietat”, “millor avantatge per un soci d’us terapèutic”.


A part l’Hempordà organitza activitats pels socis com “tallers d'auto cultiu, cursos de cuina cannàbica, xerrades, debats, conferències, festes i cates de diferents varietats”, cosa que no trobem a cap de les altres dues associacions.


El tema està sobre la taula. Segons un estudi del 2006 del Ministeri de sanitat i política social, el consum de cànnabis a l’estat espanyol, no ha parat de créixer des dels anys 90 i, gairebé un 50 % de la població consumeix habitualment o ha consumit algun cop marihuana. S’hauria de plantejar la normalització de les associacions, ja que poden ser la solució a la legalització o normalització de la marihuana i la mort definitiva del mercat negre. Tal i com diu Andreu, de l’Hempordà, “s ́ha demostrat que el mètode prohibicionista i de desinformació no baixa l ́ index de consum entre els menors, augmenta les màfies i s'els nega als malats el dret a sentir-se millor”.


barra131.jpg

Per la nostra part, res mes a dir.


Salut!

Davant la sinceritat, el millor sembla ser el NO...

"La marihuana m’encanta, però no em senta molt bé"


Davant aquesta senzilla i sincera declaració de Robbie Williams a una entrevista realitzada a Radio Times, l’ex-component de Take That ha encés les ires de tots els que diuen “vetllar por la nostra seguretat”.


robbie.png


Així, Debra Bell, activista antidroga ha respost al cantant demanant-li: "¿Se n’adona del que està dient? Aquesta droga (la marihuana) causa un gran mal als nens i les seves famílies”.


Després de llegir una mica la historia de Debra Bell (en anglès), entenc la seva postura, però no les seves conclusions.


Acusa al cannabis de tots els males patits per la seva família en general i pel seu fill en particular, sense aturar-se a pensar en que hagués passat si el seu fill hagués tingut tota la informació possible sobre la marihuana.


Sense aturar-se a pensar que hagués passat si el seu fill, menor d’edat quan va començar a utilitzar el cannabis, no hagués tingut al seu abast a un mes que omnipresent mercat negre que subministra el que es demani a qui ho demani, sense importar la edat, l’estat mental o físic, sense controlar el consum de la persona en qüestió...


Potser en aquest cas no hagués passat res diferent, o potser si, però el camí de la repressió, de la prohibició, del “NO”, de “LA DROGA ES DOLENTA”, ja sabem a on condueix, i es de bojos pensar que si fem exactament el mateix, obtindrem resultats diferents.


No es hora ja de provar nous camins?


Noves vies que protegeixin als nostres fills i que, a l’hora, permetin a aquells adults que així ho decideixin, gaudir d’una forma responsable i privada del que la mare natura ens ofereix.


Ja fa molt de temps que el poble, la gent de a peu, la que veig cada dia pel carrer quan vaig a comprar i de la que (orgullosament) en formo part, sap que masturbar-se no ens deixarà cecs, que els polítics son el que son, i que cadascú a casa seva, pot fer el que vulgui mentre no faci mal a ningú.


Ja va sent hora d’atacar al veritable culpable de les desgracies de moltes famílies, de la ruïna de moltes persones.


Ja va sent hora de lluitar contra les màfies, els camells, els polítics i tots aquells que no tenen escrúpols en permetre que existeixi un mercat negre amb l’únic interès de repartir beneficis, com més millor. Un mercat negre que no dubta a l’hora de fer servir qualsevol mètode al seu abast per aconseguir els seus fins, adulterant les substàncies, inflant els preus, subornant, fent xantatges i fins i tot, assassinant...


I, com sempre, els que ens emportem la pitjor part, els que patim les conseqüències de lleis injustes, els que han de tractar amb segons quins elements, els que reben de ple al seu organisme l’impacte de les substàncies amb les que ho adulteren tot, els que han de pagar veritables fortunes per un gram d’això o d’allò, som els d’abaix, els de a peu, els que anem a comprar.


Ells segueixen amb les seves corbates, els seus vestits de marca i, alguns, amb la seva bona droga al maletí.


Salut!

Amb compte amb la Xbox!

Aquesta vegada sortirem una mica al món exterior (que també existeix) i apartar la nostra mirada, per un moment, de la nostra benvolguda planta.


Qui no ha fet uns vicis amb la consola?


Reunits a casa d’algú, sempre hi ha un disposat a demostrar que es el pilot més ràpid o el general més llest.


I ara que tenim la possibilitat de jugar connectats, les partides es presenten encara millor.


Però, por que sempre hi ha un però, a l’altra banda de la nostra consola hi ha gent a la que la nostra diversió no els importa gens, sinó que els mouen un altre tipus d’interessos.


Vols saber quins? No deixis de llegir aquest article:


barra131.jpg



Microsoft aconsegueix tancar per unes hores Cryptome


cryptome-01-570x170.jpg


Cryptome es un lloc que, des de 1996, ve publicant documents confidencials i secrets, que van des de les identitats d’agents secrets, mapes d’instal·lacions militars fins als rangs d’IP que fa servir la NSA per accedir a les xarxes a on s’executen productes Microsoft.


De fet, cap a finals de l’any passat, el lloc va estar sota amenaça de tancament per part de Yahoo!,  després de que es publicara un document intern de la companyia a on es detallava la forma com eren espiades les comunicacions dels usuaris.


El dia d’ahir, al lloc va sortir publicat un extens document intern de Microsoft (22 pàgines), a on es descriuen amb profusió de detalls com la companyia emmagatzema les dades privades dels usuaris que accedeixen als diferents serveis en línia de la companyia (Xbox Live, Windows Live, Messenger, etc.), per després cedir-los a les diferents agències de seguretat que ho requereixin. De fet al document s’assenyala, per exemple, que Microsoft emmagatzema a perpetuïtat les adreces IP fetes servir per accedir al servei Xbox Live.


Clarament la publicació d’aquest document no va ser molt ben rebuda a l’interior de les oficines de Redmond, i aquests ràpidament van contactar amb els seus advocats per que s’invoqués la DMCA (Digital Millennium Copyright Act), de manera que s’obligués a la companyia que li presta el servei de hosting a Cryptome (Network Solutions) a donar-lo de baixa (tancar-lo) per violació als drets d’autor.


Això va provocar que Network Solutions es veiés obligat a tancar el lloc, però John Young (un dels seus creadors) va presentar una demanda de reconvenció, assenyalant que la publicació del document obeïa a un ús just d’aquest (donar a conèixer als usuaris informació rellevant sobre l’´us de la seva informació privada). L’estratègia de Young va donar fruit, ja que Microsoft va retirar la seva demanda a la que s’invocava la DMCA, pel que el lloc torna a estar, novament, “en línia”.


Font: AQUÍ

barra131.jpg


Sembla que amb les consoles, el messenger, etc, no tot es diversió, així que amb compte.
Salut!

Itàlia fa un pas endavant

Com sempre, la veritat es defensa sola, el que passa es que ho fa de mica en mica.


Aquí us deixo aquesta noticia que no ve més que a confirmar el que es ja un clam popular (que no polític).



barra131.gif.png



En mig de l’enrenou polític que sacseja Itàlia, govern i oposició han consensuat la nova llei de cuidats pal·liatius i teràpia del dolor.


italia.jpg



Aprovada per unanimitat, aquesta llei preveu l’accés més senzill als medicaments per als malalts crònics i terminals. Es calcula que 250.000 famílies italianes estan afectades per aquesta novetat legislativa. A més, s’ha introduït també la possibilitat de que les medicines puguin ser administrades als menors.



Morfina, opiacis i derivats del cannabis faran, a partir d’ara, més fàcils els últims dies de vida d’un malalt terminal a Itàlia.


Amb aquesta nova legislació, no serà necessari que el metge expedeixi una recepta especial cada vegada que sigui necessària la medicina, sinó que el farmacèutic la podrà dispensar amb la còpia d’una recepta anterior.


Govern i oposició van coincidir en la joia al finalitzar la sessió de la Càmera mentre a poques passes, al Senat, s’hi enfrontaven fogosament amb la Llei del Legitim Impediment.


Per sustentar aquesta nova llei de cuidats pal·liatius i teràpia del dolor, el govern italià ha disposat una partida de 150 milions d’euros anyals.



Font: AQUÍ



Ara si que valdrà la pena anar-se’n a Itàlia a per unes pizzes! ;)


Salut!

Viena Crida

ACCIONS D’ENCOD A LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUPEFAENTS DE LES NACIONS UNIDES A VIENA
8 - 12 de març de 2010

arton1-thumb1.jpg


Del 8 al 12 de març de 2010, es realitzarà la sessiò anyal nr. 53 de la Comissió d'Estupefaents de l'ONU a Viena, Àustria. 
En aquesta reunió els governs de tot el món declararan un cop mes el seu recolzament a la “lluita global contra les drogues””, es a dir, les substancies (fulla de coca, cannabis, opi i els seus derivats) que van ser prohibides per una Convenció de l'ONU al 1961. 
ENCOD serà activa dins i fora de l’edifici de l’ONU per recordar als governs que es suposa que ells protegeixen als seus ciutadans en lloc de perseguir-los.


PROGRAMA


DSC02507-2-abef1-thumb.jpg


Dilluns 8 i Dimarts 9 de març, 9:00, VIC – Vienna International Center (Kaisermühlen, U1) 



DSC02518-2-954ca3-thumb3.jpg



DSC02511-2-bef1-thumb.jpg


Manifestació al front de l’entrada de la Comissió d’Estupefaents de l’ONU (CND)


DSC02520_cut-2-efcdb1-thumb.jpg


Parlament del Czar de drogues Antonio Maria Costa a les Nacions Unides



Dijous 11. de març, 19:00, Landtmannsaal, Cafe Landtmann(Dr.-Karl-Lueger-Ring 4, Herrengasse U3)


Clubs de Cannabis Medicinal - Marges per un mercat controlat per al cannabis medicinal


Un debat amb el Dr. Kurt Blaas (http://www.blowdoc.at), Joep Oomen (ENCOD), Dr. Gebhard Heinzle (Advocat, http://www.legalisieren.at, seguit per: “The War on Drugs”, Film (A, 99 Min.)



Divendres 12 de Març, 10:00, Löwel Zimmer, Cafe Landtmann(Dr.-Karl-Lueger-Ring 4, Herrengasse U3)
Conferencia de premsa: ENCOD convida als representants dels mitjans de comunicació a una conferencia de premsa amb els membres de la delegació.

vienna-1b7d1-thumb.jpg


Accions d’ENCOD durant les reunions de la Comissió d’Estupefaents als últims anys


Al 2009, ENCOD va organitzar una conferencia de premsa, va participar a una manifestació davant l’edifici de l’ONU i va qüestionar al Czar de Drogues de l'ONU, Antonio Maria Costa, demanant-li que presentés les proves de que la prohibició efectivament contribueix a reduir el consum.


Al 2008, ENCOD va organitzar una manifestació i una conferencia i va fer una pregunta senzilla al Czar de Drogues de l’ONU, Antonio Maria Costa:


“Com explica vostè que als Països Baixos, on el cannabis està legalment disponible pels adults, el nivell de consum es mes baix que a d’altres països europeus i als EEUU?”


El Sr. Costa no va poder (i encara no pot) respondre aquesta pregunta.


Al 2007, ENCOD va escriure una carta a tots els participants de la reunió de la Comissió per fer de “Viena 2008” una oportunitat per trobar una solució sensata als problemes relacionats amb les drogues..


Al 2006, ENCOD va fer una crida a tots els participants de la reunió de la Comissió, per abandonar totes les excuses per no començar a discutir la reforma de les lleis antidrogues.


peace_3-3552e1-thumb.jpg


Al 2004, ENCOD va escriure una carta a tots els participants de la reunió de la Comissió, sobre la necessitat d’instal·lar un diàleg seriós amb la societat civil sobre les polítiques de drogues.


Al 2003, ENCOD va organitzar una conferencia i una manifestació a l’edifici de l’ONU (2.500 participants)


Al 2002, ENCOD va escriure una carta a tots els participants de la reunió de la Comissió sobre la lluita contra la producció de drogues als països en vies de desenvolupament.


Al 1998, ENCOD va presentar el Manifest per Polítiques de Drogues Justes i Eficaces que des de llavors ha estat signat per mes de 200 organitzacions.


Font: AQUÍ


Salut!