Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

dijous, 27 de maig de 2010

Segurament, ho sospitaves...


La CIA va assajar amb drogues pel control mental

El Pentàgon desclassifica un informe amb experiments realitzats des de 1947

1249340800_CIA.jpg.gif
Al setembre de 1952, la CIA va administrar, a una instal·lació secreta a Europa, una nova droga a vuit desertors soviètics. Buscava dues coses: saber si havien desertat de veritat i comprovar l'eficàcia de la substància als interrogatoris. Aquest és un dels experiments que, segons un memoràndum que el Pentàgon acaba de desclassificar, va portar a terme l'agència d'intel·ligència amb LSD, codeïna, benzedrina i altres 800 químics per alterar la conducta o controlar la ment.

L'informe és del 1977, però no ha estat desclassificat fins ara. En ell, el Departament de Defensa esmenta vuit amplis programes que, inspirats per la CIA, van comptar amb la participació directa, o almenys finançament, de l'Exercit dels EUA. Encara que es coneixia l'existència de misteriosos projectes, com el MK-Ultra o el MK-Delta, no es sabien molts detalls sobre les substàncies provades, les propietats que es buscaven o si van ser aplicades a éssers humans.

Proves amb presos

Al calor de la Guerra Freda, l'exèrcit, i en especial la Marina, van fer servir els seus fons per a provar les ocurrències de la CIA. Així, al 1971, l'agència va saber que el laboratori de recerca Edgewood, de la Marina, havia estat provant variacions químiques de l'àcid glicòlic. Una d'elles, anomenada EA #3167, s'havia demostrat com un eficaç incapacitant a les proves amb rates. Després la van provar amb diversos presos de la presó estatal de Holmesburg, a Filadèlfia. L'informe diu que eren voluntaris. La CIA els va donar 37.000 $ per que continuessin investigant.

El model era sempre el mateix: la CIA ideava un objectiu, els militars el finançaven i contractistes privats feien les proves, però amb supervisió militar.

És el cas de la síntesi d'estimulants del sistema nerviós central. Al 1970, una empresa privada va suggerir a la CIA investigar anàlegs de la picrotoxina (un alcaloide verinós), del al·lucinogen ibogaïna (un afrodisíac hipnòtic que s'extreu d'un arbre africà) i de la dopamina. El document diu que "l'objectiu d'aquests estudis és sintetitzar nous tipus de drogues farmacològiques que afecten el sistema nerviós central i avaluar el seu impacte a la conducta humana". No hi ha constància escrita que es provessin en humans.

L'informe assegura que en aquests dies (1977) "no hi ha programes mantinguts pel Departament de Defensa on es provin drogues en humans als quals la CIA estigui involucrada d'alguna manera".

Font: AQUÍ


Salut!

Mai tens gana? Menges massa? Santa Maria al rescat!


Un estudi revela per que el consum de cannabis augmenta l'apetit

Aquest descobriment obre "esperançadors horitzons" a noves estratègies pel tractament dels desordres alimentaris

colaciones-comer-entre-comidas-300x350.jpg
Madrid. (EUROPA PRESS).- Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat del País Basc (UPV) i la Universitat de Burdeos (França) ha revelat quines son les neurones que provoquen un augment de l'apetit al entrar en contacte amb les substancies del cannabis.

El tetrahidrocannabinol (THC) --principal substancia psicoactiva del cannabis-- estimula la gana mitjançant el receptor de cannabinoides CB1, però, segons ha descobert la investigació, publicada a Natur Neuroscience, en funció de la dosis de THC, es poden provocar efectes contraris, es a dir, o augmentar o disminuir la gana.

En concret, l'equip de científics ha fet servir una combinació de tècniques genètiques, farmacològiques i anatòmiques en ratolins per demostrar que, a dosis baixes, el THC augmenta l'apetit, però a dosis altes, el disminueix. Això es degut a que el THC actua sobre els receptors de cannabinoides 'CB1' expressats en dos tipus de neurones, les neurones glutamatérgicas, neurones excitadores d'origen cortical localitzades a les parts superiors del cervell, i les neurones inhibidores GABAérgicas de l'estriat ventral, situades a zones profundes del cervell.

Segons els resultats de l'estudi, a dosis baixes --un milígram per kilo-- el THC augmenta la gana, per que actua sobre receptors 'CB1' distribuïts en neurones excitadores; mentre que a dosis altes --2,5 milígrams per kilo-- l'efecte es l'oposat: disminueix la gana, ja que actua sobre 'CB1' situats en neurones inhibidores.
El coneixement d'aquests mecanismes obre "esperançadors horitzons" en el disseny de noves estratègies en el tractament dels desordres alimentaris, senyalen els investigadors. "Si es pogués actuar separadament sobre les dues poblacions neuronals, seriem capaços d'intervenir en determinades malalties com l'anorèxia o la obesitat", expliquen.

Font (en espanyol): AQUÍ
Salut!

Parlez vous français? El Panchi si.

Mapa_Bandera_Francia.gif

Des de el començament vàrem apostar per difondre tota la informació possible sobre l'ús del cannabis, tant la que porta bones noticies com la que no. Hem comentat diversos articles apareguts als mitjans i analitzat (lleugerament) el seu paper en aquest debat.

Doncs, continuant amb aquest esperit, i mercès a la inestimable i desinteressada col·laboració de Christelle, una de les nostres sòcies i filòloga francesa, inaugurem avui la versió en francés del nostre blog.

Per suposat, no tot està fet, i, com sempre, farem les coses de mica en mica però be. Aquest es només un primer pas per provar d'unir conciencies, veus i opinions.

I, com primer pas, demostra que per iniciar un camí, qualsevol camí, només cal això, un pas.

I els nostres socis, amb les seves aportacions diàries, amb les seves col·laboracions desinteressades, amb les seves ganes i el seu esforç, s'encarreguen de deixar-nos clar que tenim la força necessària per recórrer qualsevol camí, per llarg o cap amunt que pugui semblar.

Ells, els presumptes poders públics, tenen la força de les lleis fetes a la SEVA mida, i els recursos policials que dites (e injustes) lleis els hi proporcionen. Poden detenir-nos, catxejar-nos, registrar-nos, multar-nos, jutjar-nos, condemnar-nos i empresonar-nos, sempre en nom de la llibertat, la democràcia i, com no, la nostra seguretat.

Nosaltres tenim la realitat diaria de pares de familia que només volen fumar-se un catxarret després d'un dia de feina, de estudiants que volen una mica de relax després dels exàmens, de persones de totes les edats, aspectes i opinions que només pretenen exercir el seu dret a decidir, sense ànim d'ofendre o molestar a ningú, i, molt menys, de delinquir.

Ells tenen la llei.

Nosaltres la raó.

Salut!

dijous, 6 de maig de 2010

¿Drogues i partits polítics? No... Això no pot ser... ¿No?

A Marihuana Blog trobo (per fi) una mica d’informació... i la veritat es que, si el que busques es flipar, no t’ho pots perdre.
¡Aneu amb compte! (en espanyol)
barra131.jpg

Drogas, partidos políticos y financiación

El dinero circulante del mercado de drogas ilícitas es incalculable. Los Estados lo emplean para sus guerras sucias; los funcionarios, por un sobresueldo y una jubilación decente; algunos aventureros, para obtener fortuna; otros, para pagar la hipoteca o el propio consumo. ¿Son ajenos a este tipo de financiación los partidos políticos?


terrorismo-mediatico-prensa-corrupta.jpgPrecisamente, el principal problema de estas organizaciones es la financiación. “La siniestra sombra de la corrupción empaña las actividades financieras de los dos partidos políticos más importantes del país”. Lo documentaron los autores de El dinero del poder en 1991. Los recientes casos Gürtel o Faisán muestran que se mantienen las formas. “Comportamientos más típicos de películas de gangsters que de altos cargos de partidos de orden”, opinaban.


Naseiro y la financiación del PP


“Nunca en la historia reciente de España una conversación telefónica había reflejado con toda su cruda realidad la forma en que un partido obtiene el dinero clandestino para financiarse”. Se refieren los periodistas al caso Naseiro.


Fco. Álvarez Cascos estaba convencido de que tras el escándalo Naseiro estaba el gobierno socialista. Alfonso Guerra, en plena digestión del caso Juan Guerra, arengaba meses antes en un mitin en Sevilla: “En los próximos meses vamos a ver grandes cosas, porque los socialistas les vamos a tomar la palabra. ¿Quieren catarsis? Pues hagamos la catarsis para todos. ¡Para ellos también!”


Rosendo Naseiro, tesorero del PP en 1990, hombre de confianza de José María Aznar e íntimo amigo de Manuel Fraga, fue encarcelado por un presunto delito de cohecho en operaciones inmobiliarias, aunque los policías que solicitaron la intervención del teléfono basaron la petición en un presunto delito de tráfico de drogas: “Porque sospechamos que se están produciendo llamadas de interés policial, toda vez que en ese teléfono se ponen en contacto individuos pertenecientes a una organización internacional de traficantes de cocaína para establecer citas”.


“De acuerdo con la versión oficial, las grabaciones telefónicas no habían aportado información suficiente como para procesar a nadie por presunto delito de tráfico de estupefacientes y el juez envió las diligencias al fondo de un armario sin transcribir siquiera el contenido de las cintas grabadas”, subrayan Díaz Herrera y Tijeras.


Sarasola, el broker de Felipe, entre fusiles y cocaína


En el otro lado de la misma moneda, Enrique Sarasola Lerchundi, mentor de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD), íntimo de Felipe González, “el hombre que se esconde tras las mayores operaciones financieras del PSOE”, de entonces, estuvo a punto de ir a prisión por un asunto de drogas que le acarrearía su mayor quebradero de cabeza ante la opinión pública.


En los primeros meses de 1990, el traficante arrepentido Ricardo Portabales se ponía en contacto con el juez Baltasar Garzón, que instruía en esos momentos uno de los sumarios más importantes sobre el narcotráfico en España.


“En el año 1988 -declaró Portabales- hubo una reunión en un hotel de Isla Cristina (Huelva) para vender fusiles AK-47 a los narcotraficantes colombianos”.


“A la reunión de Isla Cristina asistieron -continuó Portabales- el empresario Sarasola, los narcotraficantes Laureano Oubiña y Paz Carballo y el traficante de armas Monzer Al Kassar”.


Baltasar Garzón


La operación Nécora fue el inicio de la lucha contra el tráfico de drogas a gran escala en las costas gallegas. El macroproceso concluyó en 2004 con la lectura pública de la sentencia. Las mayores penas fueron para lancheros y segundones. En 1994, tras la primera sentencia se podía leer en la portada de El Correo: ”El fallo provocó reacciones de rechazo e indignación, fundamentalmente en agrupaciones de lucha contra la droga y de familiares de toxicómanos, así como de la propia Xunta Gallega”.


Baltasar Garzón publicó un libro junto con el propagandista Eusebio Megías, Narco, de 1997. Igual explican cómo se les escapan los máximos responsables. El último asunto publicado es del año pasado.


Casualmente, el Pleno del Consejo General del Poder Judicial va a debatir mañana jueves la propuesta de la desestimación del recurso presentado por el juez Baltasar Garzón contra la sanción de 300 euros de multa que se le impuso por no controlar el plazo de prisión preventiva de dos narcotraficantes turcos, lo que determinó que tuviera que excarcelarlos, según publica hoy el diario ‘El Mundo’, en una crónica de Marisa Peral.


El antiguo presidente de la Polinesia francesa, Oscar Temaru, propone (para impulsar el empleo y activar la economía) legalizar el pakololo, el cannabis local, aunque sólo para vender a los extranjeros. La gendarmerie estima que en la Polinesia Francesa la economía sumergida ligada al pakalolo representa cada año al menos 83 millones de euros. Lo cuenta l´express.fr. Sin embargo, precisamente por la economía, está prohibido.  Los partidos no tendrían esa opción.


1__%23%24%21%40%25%21%23__barra131.jpg

Si t’has quedat amb ganes de mes, pots llegir els comentaris del propi Ricardo Portabales AQUÍ, i si t’ interessa contactar amb ell, pots fer-ho mitjançant facebook AQUÍ.

Salut!

Qui informa als que informen?

Segons “els experts” (¿es pot ser expert en quelcom que, en molts casos, no s’ha tastat?) a Espanya “hi ha una desorientació enorme amb el tema de les drogues” (Ignacio Calderón, director general de la F.A.D.).


Y raó no li falta a aquest home (per una vegada, i sense que serveixi de precedent). Per constatar-ho, no hi ha mes que llegir el següent article publicat avui mateix (en espanyol):



barra131.jpg

El presidente de la Representación Cannábica en Navarra (RCN), único partido del Estado que apoya a la legalización del cannabis, (Això es completament fals. Només a Catalunya, Esquerra Republicana i la Coordinadora Reusenca Independent recolzen dita legalització. Encara que alguns ho facin només per aparentar, així consta al seu programa electoral) Fermín Les Lacosta, aseguró en declaraciones a Europa Press que la legalización de esta sustancia "podría suponer una solución económica a la crisis al abrir un nuevo nicho de mercado y de creación de empleo" y estimó en más de 6.000 millones de euros los beneficios anuales que reportaría a España la decisión, una suma que supera el préstamo español al 'rescate griego', cifrado en 3.672 millones de euros para este ejercicio (9.792 en total a tres años).


En los días previos a la Marcha Mundial de la Marihuana del 8 de mayo, que tendrá en Madrid su representación española, (Un altre error. La Marxa Mundial de la Marihuana es celebra, que sapiguem, a Barcelona, Alacant i Madrid) Lacosta insistió en que el comercio de esta droga "está rentando ahora los bolsillos de las mafias y del dinero negro, mientras que si fuera legal supondría impuestos y puestos de trabajo". De esta forma, señaló la propuesta de un senador de California como modelo a seguir, según la cual pretenden recaudar mediante impuestos 50 dólares por cada onza (unos 28 gramos) que se comercialice y así, saldar en unos años su deuda, la mayor de los Estados Unidos.


En este sentido, Lacosta apuntó que aplicando en España un impuesto similar y teniendo en cuenta las 682 toneladas de hachís que decomisa la Guardia Civil cada año, lo que representa cerca del 20 por ciento del total que circula en España según fuentes policiales, la legalización supondría para las arcas del Estado unos 1.200 millones de euros al año (6.000 millones de euros considerando el total), a lo que habría que sumar, añadió, "otros usos del cáñamo que también reportarían beneficios". Además, recordó que España está a la cabeza de Europa en el consumo de esta sustancia, según datos del Observatorio Europeo de Drogas y Toxicologías, y pidió a los políticos que hagan caso a "una demanda que está en la calle".


1__%23%24%21%40%25%21%23__barra131.jpg

Dos errors en un sol article. No està gens malament. No vull ni pensar en la resta de noticies que formen un diari. ¿Es documentaran el mateix quan redacten articles sobre geologia, informàtica, cuina o política? I estem parlant de senyors que (figura) han estudiat una carrera universitària, amb tota la inversió de temps, esforç i diners que això significa.


I aquest tipus de “professionals” son els que diuen oferir una informació “veraç”, “independent”, “contrastada”... Ho sento, no puc reprimir el riure.


¡Doncs Au! A seguir informant i a informar-se.



Salut!

P.D.: Si t’interessa llegir l’article sencer (en espanyol), pots fer-ho AQUÍ

divendres, 16 d’abril de 2010

L'últim porro...

Encara que alguns no ho sapigueu, Jack Herer, a més de ser una varietat d’herba, es el nom d’un dels majors activistes pro-cannabis estadounidencs.


Autor de “The Emperor wears no clothes” (L’emperador està nu), va lluitar contra la hipocresia de les lleis prohibicionistes i va arribar a ser candidat presidencial pel “Grass Roots Party”.


emperor.png


Però a tots ens arriba l’últim porro.


Igual que el fum, la seva vida es va disipar ahir, 15 d’abril, a l’edat de 71 anys, afectat per les conseqüències d’un greu atac cardíac sofert al 2009.


El seu cos desapareixerà, com els nostres, però no el seu esperit, que segueix cada dia mes viu.


Dediquem-li l’homenatge que es mereix. Aquest porro es a la teva salut, Jack.


Gaudeix, estiguis on estiguis.


jack.png


Salut.

¡Enhorabona!

Divendres gris a Terrassa. Tota la ciutat sembla embolicada en una llum monocromàtica força depriment.


Però per a un dels nostres socis avui surt el sol amb mes força que mai, per que ¡¡¡¡¡¡SEN’S CASA!!!!!


boda.png


Continua estant un misteri como s’ho va fer per enganyar a la que serà la seva dona, però sigui com sigui, ho va fer bé.


Des de aquí us enviem (ben liadets i sense tabac, com sempre) els nostres millors desitjos i la millor de les sorts.


Que sigueu molt feliços, que us ho mereixeu!


Salut!


P.D.: Una coseta que ens oblidàvem... ¡QUE VISQUIN ELS NUVIS!