Font: AQUÍ
Salut!
Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.
Per a mes informació, truca al 937 890 332Nivells en sang i efectes subjectius
Alcohol contra Cannabis
Figura 2: Els nivells sèrics d’etanol (quadrats negres) van darrera dels efectes subjectius (quadrats blancs) per que la tolerància es desenvolupa amb una gran rapidesa. Els efectes subjectius del THC (cercles blancs) van darrera dels nivells sèrics (cercles negres) per que el THC arriba al cervell més a poc a poc que l’alcohol. BAL=Nivell d’Alcohol en Sang (Blood Alcohol Level)
Un estudi noruec que buscava saber quants dels 589 conductors arrestats per positiu en cannabis i que van ser qualificats com “clínicament afectats” per un doctor de la policia, va trobar que la meitat d’aquells que van ser declarats com “afectats” pel doctor, tenien un nivell de THC a la sang superior a 2,5 ng/mL, i l’altre meitat inferior, i les qualificacions per deteriorament es van incrementar considerablement a partir dels 3,0 ng/mL
Com amb tots els estudis científics, hi ha alguns molt donats a l’error. L’orina continua donant positiu per carboxi-THC molt després de que els efectes del cannabis hagin desaparegut, i així, els estudis que proven de classificar als conductors com a usuaris de cannabis inclouran, erròniament, tant a conductors drogats com als que no, fent amb això que el cannabis sembli mes segur del que realment es.
L’estudi de Colorado que va trobar que el cannabis no estava associat amb un increment a la responsabilitat dels accidents, va fer servir la toxicologia a la orina per confirmar l’ús de drogues, així que, probablement, van caure en aquest error.
Una espera de mes d’una hora entre la detenció y l'anàlisi de sang pot fer que la concentració de THC a la sang sembli menor del que es, el que explica el fallo del Dr. Longo i d’altres trobant efectes adversos.
Per suposat el THC no es degrada a la sang d’una persona morta, així que els estudis sobre víctimes de vehicles de motor no tenen aquest problema.
Els nivells d’alcohol, que cauen en línia recta, son més fàcils de calcular cap enrrera, cap al moment de l’accident. Encara més, l’alcohol es dissol en aigua i es mou fàcilment pel nostre cos, el que vol dir que els nivells son pràcticament idèntics a la saliva, la sang o el cervell, sense importar de on s’obtingui la mostra.
Això no es cert per al THC, que es dissol en greix, no en aigua, i surt ràpidament del corrent sanguini per concentrar-se a les cèl·lules de greix i al teixit cerebral. Així s’arriben a pics als nivells sanguinis en pocs minuts, i, a partir d’aquest moment, baixen ràpidament, i sabem que el deteriorament màxim per THC s’assoleix una hora després de fumar, molt després de que els nivells en sang hagin caigut. (Figura 2) Això vol dir que provar de generar gràfics de deteriorament contra nivells en sang, que funcionen per l’alcohol, es inútil pel THC.
Des de El Panchi volem donar la benvinguda a Jarbita's Grup, una nova associació cannàbica ubicada a La Selva i que neix amb molt bona gent i molt bones idees.
Tot i que encara no estan operatius (coses de papers, ja sabeu) els hi falta ben poc per començar a fotre canya i lluitar per una normalització que l’únic que te d’estrany es que encara no sigui una realitat.
Per anar obrint boca, aquí teniu tota una declaració d’intencions. Declaració que subscrivim punt per punt.
-----------------------------------------------------------------------------------
JARBITA’S GRUP
ASSOCIACIÓ CANNÀBICA
D’AUTOCONSUM DE LA SELVA
Som un grup de dotze persones, sis matrimonis, portem, mes o menys, dotze anys cultivant (a l’ombra) i hem pensat que ja està be d’amagar-se, de haver de quedar a casa d’un o de l’altre per passar bons fums. Tots nosaltres som pares, i a casa, quan comença l’equinocci per aquesta zona de Catalunya no es poden obrir les finestres (et geles), i cap de les dues coses (fum i fred) es bona pels peques.
Per tot això i molt més que us exposo mes endavant, creiem que hauríem d’obrir una associació per gent com nosaltres:
La nostra experiència en interior, exterior i els coneixements que tenim no son cap secret per ningú, ans al contrari, sempre hem fet el possible per ajudar a qualsevol cultivador, hem regalat esqueixos, llavors, nutrients... També producte final a algun amic malalt que tenim per la zona.
Portem molts anys cultivant espècies de la zona, a vegades pagant-les molt cares, amb algunes herbes que ens han arribat de la província annexa hem al·lucinat, de la mateixa manera que altres vegades han estat ells els al·lucinats amb les del nostre cultiu, per aquest motiu, un dels nostres propòsits es poder intercanviar genètiques amb gent de la zona, que segurament també està a l’ombra, com nosaltres. Una de les nostres idees es poder fer genètiques pròpies i estabilitzar-les per poder compartir els nostres super-sabors amb el món, i que puguin fumarse-les a Espanya tant tranquil·lament.
Una altre de les nostres idees, si fos possible, seria montar una petita biblioteca dins de l’associació. Disposem d’un munt d’informació i llibres acumulats al llarg dels anys, així com genètiques de fa dotze anys. Volem compartir la nostra experiència. (informació, vídeos, receptes de cuina, etc.)
No volem fer apologia de la marihuana a tercers, ni que la gent vagi tot el dia fumada, simplement pretenem que la mica que ens sortim del marge de la legalitat ens ho respectin. No només busquem que ens respectin, volem començar la nostra petita lluita política per aquesta part del territori espanyol amb tots els que ens recolzen per la normalització del cannàbis sativa, per que som majors d’edat i sabem que no correm cap risc si fem un ús moderat d’aquesta planta, encara que som conscients de que, a la llarga i amb abús, està demostrat que perjudica el cos humà de diferents formes. Des de l’associació volem ajudar a tots aquells que vulguin deixar de fumar abusivament per que ho facin de forma moderada i responsable.
Pensem també que si nosaltres haguéssim tingut l’oportunitat d’anar a una associació d’aquestes característiques fa temps, els holandesos no s’haguessin adinerat per la nostra incultura envers aquesta planta.
En aquests temps de crisis que corren, l’ideal seria que tot fumador d’aquesta planta, pogués cultivar-la coneixent-la en la seva totalitat, treure-li el màxim partir i no haver de preocupar-se per a on la cultiva i a on la fuma, això si, puguen oferir-la a tothom sense que ningú digui coses com: “Això pica!” o “Te gust de palla!”
¡Volem que tothom aprengui a fer herbes saboroses que tots puguem assaborir i cultivar, volem ser els que li diguin a la gent d’aquesta zona como aconseguir aquestes metes i que cridin “Sugar Power!!!” Esperem que ningú hagi de recórrer mai mes al mercat negre a comprar material adulterat o de procedència desconeguda.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Es pot dir més alt, però no més clar.
Des de El Panchi només ens resta oferir-lis tot el recolzament que els hi puguem oferir, que la vida son dos dies i estem aquí per ajudar-nos, i, per suposat, desitjar-lis tota la sort del món.
Salut!
P.D.: Com mes siguem, mes riurem!
Estudis de Culpabilitat: Quan dos cotxes xoquen, es el responsable de l’accident el que mes probablement es trobi sota la influencia del cannabis?
Alguns investigadors han conclòs que el fet de conduir fumat no només no incrementa la culpabilitat pels accidents, si no que, en realitat, pot reduir-ne el risc. L'anàlisi de mostres de sang obtingudes d’accidents a Austràlia del Dr. Drummer va trobar que els conductors que van donar positiu per cannabis eren menys propensos a ser declarats responsables pel xoc.
Molts altres estudis no van trobar augments del risc de col·lisió amb el cannabis. L’estudi a California del Dr. Williams sobre 440 morts d’homes en accidents de trànsit va trobar que mentes que l’ús de l’alcohol estava relacionat amb la culpabilitat a la col·lisió, l’ús del cannabis no ho estava pas. L’estudi del Dr. Terhune sobre 1.882 morts en vehicles de motor va calcular un RP de 0,7 pel cannabis, 7,4 per l’alcohol i 8,4 per la suma de cannabis i alcohol.
L’estudi dels doctors Lowenstein i Koziol-McLain's sobre 414 conductors ferits ingressats al departament d'emergències de Colorado va calcular un RP de l‘1,1, el que, estadísticament parlant, indica que l’ús de cannabis no està realment associat amb una major responsabilitat a les col·lisions. El posterior, i mes extens estudi del Dr. Drummer sobre 3.400 morts de trànsit al llarg de 10 anys i a tres estats d'Austràlia va revelar el següent:
Nivells de Cannabis en sang | Rati de probabilitats (RP) per mort en accident |
Només present carboxi-THC | 1,0 |
THC < 5 ng/dL | 1,0 |
THC > 5 ng/dL | 6,6 |
Per comparació, un nivell d’alcohol en sang del 0,15% (gairebé el doble del límit legal de la majoria d’estats) també causa un RP del 6.6. De fet, als 30 casos d’aquest estudi als que el conductor tenia un nivell sèric de THC superior als 10 ng/mL, l’anomenat conductor va ser declarat responsable de l’accident. Quan el cannabis es va combinar amb alcohol, el risc va ser encara més gran.
Una anàlisis posterior de les mateixes dades ajustat a la edat i sexe de les víctimes va trobar que l’RP de xocar mentre s’hi estava fumat (però res mes) baixava al 0,6 (el que, estadísticament, no es diferent de 1,0) contra el 7,6 de l’alcohol.
L’estudi del Dr. Laumon sobre 10.748 víctimes franceses d’accidents de cotxe va revelar que, si be les tases entre conduir fumat o conduir borratxo eren similars (properes al 3%), es van associar a l’alcohol 10 vegades mes accidents mortals que al cannabis. Igual que el Dr. Drummer, qui va apreciar que quan majors son els nivells de THC en sang, major es el risc d’accident, i va calcular un RP de 4,7 per nivells en sang superiors a 5 ng/mL, molt semblant al càlcul de 6,6 per part del Dr. Drummer.
L’ampli i ben conegut estudi del Dr. Longo sobre conductors hospitalitzats per ferides al sur d'Austràlia va mostrar que conduir fumat no afecta, en general, al risc d’accident, tot i que aquest risc augmenta (o disminueix) depenent de la concentració de THC en sang.
Que vol dir “ajustat a la edat i el sexe"?
Imaginem que proves de saber qui juga millor a basquet, els homes o les dones. Així que, aleatòriament, selecciones a un grup de dones i un altre d’homes, i trobes que els homes guanyen mes partits que les dones. Podries arribar a la conclusió de que els homes juguen millor al basquet que les dones.
¡No corris tant! Els homes també son mes alts, de mitjana, que les dones, i sabem que això, al basquest, ajuda. Suposem que repeteixes l’experiment, però ara agafes homes i dones de la mateixa alçada y trobes que ara els dos sexes guanyen el mateix número de partits. Podries haver trobat que una diferència aparent entre homes i dones desapareix controlant l’alçada.
A la pràctica, els científics no han de tornar a fer l’experiment; poden fer-ho estadísticament sempre que puguin pensar en quin pot ser aquest tercer factor. Si portar llapis d’ulls fes mes difícil jugar a basquet i les dones fossin mes propenses a portar-ne podríem arribar a pensar que les dones juguen pitjor si no som capaços de pensar en aquest factor i controlar-ho.
Que volen dir els nivells en sang?
Que vol dir "5 ng/mL" en termes de dany actual? Es difícil de calcular, ja que els nivells de THC arriben al seu pic ràpidament després de fumar, i baixen també molt ràpid, no com els nivells d’alcohol, el que fa gairebé impossible calcular el nivell en sang en el moment de l’accident amb la concentració de THC de la mostra presa posteriorment.
Quan 1,276 motoristes suecs fumats van ser detinguts par la DUI, el nivell mitjà en sang va ser de 3.6 ng/mL en el moment de la mostra. Un estudi suís similar sobre 440 sospitosos de la DUI va trobar concentracions en sang de 5.0 ng/mL de mitjana en el moment de la prova, i, com hem vist abans, les concentracions de 5 ng/mL es porten malament amb la conducció.
D’aquests 440 arrestats, 291 van donar positiu en THC i alcohol, i el nivell mitjà de THC va ser de només 2.3 ng/mL, el que torna a suggerir que no cal una gran quantitat de THC si es combina amb alcohol per obtenir uns danys mes que obvis per la policia.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Per continuar a la 5ª part, fes click AQUI.
Salut!
Així que, per resumir els estudis sobre simulador i a la carretera: Sembla que l’ús del cannabis empitjora algunes habilitats de la conducció (funcions automàtiques com el seguiment) en dosis tan baixes com un terç de porro, però altres habilitats (funcions complexes que requereixen del control conscient) no queden malmeses fins a arribar a altes dosis, i els usuaris experimentats semblen ser capaços de compensar aquests dèficits conduint amb mes cura. Tot i això, els successos inesperats encara son difícils de controlar sota la influencia del cannabis, i una mica d’alcohol mes una mica de cannabis provoquen danys majors que l’ús d’una única droga. L’alcohol sembla empitjorar mes aquelles tasques que necessiten del control conscient, el cannabis, en canvi, a dosis comparables, empitjora mes el control automàtic. Els efectes negatius d’ambdues drogues envers la conducció es sumen si es consumeixen plegades i, inclús, poden sinergitzar. Tot i això, els fumadors crònics de cannabis resulten menys afectats tant per l’alcohol com pel cannabis del que es podria pensar.
Una de les debilitats d’aquests estudis de conducció es que el subjecte sap que està essent observat i avaluat, així que farà tot el possible per conduir be. Però la conducció segura no depèn només de la capacitat, si no també del comportament, i coses com la cerca d’emocions, la ira o la assumpció de riscos tendeixen a no aparèixer en aquests tipus de test.
Aquests estudis son una bona mesura del que els conductors son capaços de fer, mes que del que els conductors realment fan, així que es podria subestimar el risc. Son necessàries dades reals sobre accidents en carretera per poder saber el que la gent fa realment.
Els estudis epidemiològics proven de mesurar el risc actual de que un conductor pugui causar un accident sota la influencia d’una droga respecte d’una persona sòbria conduint en circumstancies similars. El risc relatiu s’expressa en la forma de “rati de probabilitats” (RP), que es un multiplicador degut al major risc d’accident derivat de conduir sota els efectes del cannabis.
Per exemple, un rati de probabilitats de 2.0 vol dir que drogat dobla el risc d’experimentar els efectes en qüestió, que en el cas que ens ocupa, pot anar des de tenir un accident de cotxe o ser declarat responsable d’un fins a morir en l’anomenat accident. Un RP de 1.0 vol dir que no hi ha efecte, i un RP de 0.5 indica que el risc es redueix a la meitat. Els epidemiòlegs agafen dues aproximacions diferents. La primera son els estudis de culpabilitat, que classifiquen a conductors que han topat d’acord al seu grau de responsabilitat (culpabilitat) a l’accident, i llavors es compara l’ús del cannabis a cada categoria. Si es troba un major ús de cannabis entre els responsables dels accidents es considera que el cannabis augmenta el risc d’accident. El segon cas son els estudis de control. Discutirem cadascú per ordre.
Quina es la diferència entre el delta9-THC i el carboxi-THC?
El compost delta9-tetrahidrocannabinol (delta9-THC o THC), que està present al cannabis, es el principal responsable de que la gent se senti col·locada. Arriba al seu punt màxim en sang en pocs minuts, però el 90% desapareix en una hora.
El delta9-THC es metabolitza en 11-OH-THC (11-hydroxi-THC o àcid THC-carboxílic), qui també contribueix al col·locó. Aquest compost resta a la sang durant hores, i també es absorbit por les cèl·lules de greix, el que el fa molt més durador al nostre cos.
Aquest metabolit, l’11-hydroxi-THC, es metabolitza posteriorment en THC-COOH (carboxi-THC), que deixa el cos en forma d’orina. El Carboxi-THC no es psicoactiu, pot trigar hores en aparèixer a la orina i setmanes per eliminar-se totalment del cos. La confusió deriva de que les tres molècules s’abrevien com “THC”, el que porta a una gran quantitat de discussions sobre quant de temps roman el THC al cos.
Ara es veu mes clarament per qué les medicions basades en carboxi-THC no son una bona manera de descobrir si algú està drogat. No només no respón a la qüestió, si no que la fa mes confusa. Lamentablement, els tests de sang per el delta9-THC no van estar disponibles fins al 1998, així que abans d’aquesta data, això era el que feien servir els cientifics.
--------------------------------------------------------------------------------------
Per continuar a la 4ª part, fes click AQUI.
Salut!
Estudis sobre conducció i simulador: El consum de cannabis perjudica al rendiment a les proves de conducció?
Figura 1: Exemple d’un simulador de conducció.
Foto de Colorado State University
Estranyament, donats els alarmants resultats dels estudis cognitius, la majoria dels conductors fumats no semblen resultar particularment perjudicats a les actuals proves de conducció. Fumadors experimentats que van conduir en un circuit establert gairebé no van mostrar deterioraments sota els efectes del cannabis (tret de quan aquest es va combinar amb alcohol).
Alguns científics han suggerit que la raó per la que els conductors col·locats no xoquen mes a les simulacions de laboratori o les proves a la carretera, tot i tenir les seves capacitats evidentment mermades, es per que dits usuaris tendeixen a pensar que van mes col·locats del que realment estan, amb el que proven de fer tot el possible per compensar-ho. En canvi, els conductors beguts normalment creuen anar menys borratxos del que realment estan.
Donada una dosis de 7 mg de THC (sobre un terç d’un porro), els conductors es van avaluar a si mateixos com amb les facultats mermades, tot i que les seves capacitats de conducció no ho estaven. En contrast, amb una concentració d’alcohol del 0.04% (una mica menys de dues llaunes de cervesa; la meitat del limit legal a la majoria dels estats d’EE.UU.), la capacitat de conducció es va veure afectada, encara que els conductors es van auto-avaluar com en perfecte estat. Els fumadors de cannabis creuen que condueixen pitjor quan estan col·locats, pel que ho fan de forma mes prudent.
Que volen dir els científics quan parlen de “conducció mes prudent?
Els conductors fumats incrementen la distancia amb el vehicle precedent, intenten avançar menys i condueixen més a poc a poc. Tot el contrari s’aplica als conductors beguts.
Una anàlisis de vuit estudis realitzats en simulador i set estudis realitzats a la carretera va revelar que el consum de cannabis s’associa tant a un pobre control dels carrils com a la reducció de la velocitat per tal de mantenir dit control. A set de deu estudis citats a l'anàlisi, els conductors fumats van conduir mes a poc a poc, fins i tot quan se'ls hi van donar instruccions explicites de mantenir una velocitat major, i un estudi mes recent sobre simulador publicat al 2008 va arribar a les mateixes conclusions. Dos estudis en simulador van mostrar que la tendència a avançar disminuïa amb l’ús del cannabis, però augmentava amb l’ús de l’alcohol.
Un estudi al simulador i dos a la carretera van revelar que els conductors fumats tendien a incrementar la distància entre ells i el vehicle precedent. Altres estudis afirmen que l’ús del cannabis no perjudica a la detecció de senyals, a un canvi brusc de carril o a la detecció (i resposta) de situacions perilloses.
"A set de deu estudis citats en una anàlisi, els conductors fumats van conduir més a poc a poc, tot i que se’ls hi van donar instruccions explicites de mantenir una velocitat major, i un estudi mes recent sobre simulador publicat al 2008 va arribar a les mateixes conclusions."
Tot i així, els fumadors de cannabis no poden compensar-ho tot provant de conduir amb més cura. L’ús del cannabis augmenta el temps de reacció i el número de respostes incorrectes davant d'emergències. Els conductores fumats no son capaços de compensar la desviació estàndard de la posició lateral (SDLP (en anglès), una mesura de permanència al carril), que s’incrementa amb majors dosis de THC. Això no pot ser compensat conscientment en la forma que si poden ser-ho altres aspectes de la conducció. Altres estudis van trobar una pitjor monitorització del velocímetre mentres s’estava fumat, un increment del temps de decisió al avançar i un increment del temps necessari per frenar quan un semàfor canviava sobtadament o davant sons inesperats. Aquests conductors també van xocar mes sovint davant d’obstacles apareguts de sobte si havien consumit altes dosis de cannabis, tot i que aquest darrer efecte no sembla manifestar-se a dosis inferiors.
Meta-anàlisis de mes o menys 120 estudis han trobat que, en general, com mes elevada sigui la concentració de THC en sang, pitjor serà la conducció, però que els fumadors habituats mostren una menor disminució de les seves capacitats de la que mostren aquells fumadors ocasionals davant de la mateixa dosis.
Això pot ser degut a una tolerància psicològica (de la mateixa manera en que els bevedors habituals poden “retenir el seu licor”) o per que, senzillament, han aprés a fer les coses mentre estan fumats. El major deteriorament a les capacitats de conducció es troba entre els 20 i els 40 minuts després d’haver fumat, però la gent acostuma a tornar a la normalitat a les dues hores i mitja, com a mínim aquells que han consumit 18 mg de THC o menys (la dosis usualment emprada de forma experimental per duplicar un porro).
Curiosament, tres estudis informen de que els fumadors crònics de cannabis resulten menys afectats per l’alcohol a algunes medicions que els no fumadors o els fumadors ocasionals.
Ja al 1970, el famós investigador de drogues psicoactives, Dr. Reese Jones, va percebre que l’alcohol tenia menys efectes en grans fumadors de cannabis. Un estudi realitzat vint anys després va mostrar que els fumadors habituals de cannabis mostren una disminució menor a les seves capacitats perifèriques de detecció de senyals quan estaven beguts que els fumadors ocasionals, i un estudi posterior encara va trobar que els usuaris regulars de cannabis, després d’una presa d’alcohol, mostren una menor reducció de la seva capacitat de seguiment i un índex menor de marejos que els usuaris ocasionals davant la mateixa dosis d’alcohol.
No estan clares les raons d’això. Es possible que es tracti d’una “tolerància creuada” entre el cannabis i l’alcohol a un nivell psicològic. També podria ser que aquells que han après a funcionar en un estat alterat de consciència puguin també funcionar millor en un altre.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Per continuar a la 3ª part, fes click AQUI.
Salut!
Es segur conduir fumat? Cannabis i Conducció
Una anàlisis científica de Erowid
per R. Andrew Sewell, Doctor en medicina
traducció per Ismael Sunyer
v1.0 - Feb 4, 2010
Introducció
Normalment es complicat obtenir informació fiable sobre els efectes de l’ús del cannabis a la conducció. La proposta d’aquesta anàlisis no es respondre a la pregunta, si no resumir les investigacions científiques sobre el tema per tal de que els conductors puguin realitzar les seves pròpies decisions amb major coneixement; i, ja posats, fer una ullada a com tracten els científics de respondre a tan difícil questió.
El percentatge d’accidents de trànsit als que un conductor va donar positiu en cannabis varia àmpliament als informes publicats, del 6% al 32%.
Els fumadors adolescents de cannabis tendeixen a ser un grup superposat amb els que moren en accidents de cotxe (l’ús de cannabis s’associa amb el consum de tabac, alcohol, ús d’altres drogues, un pobre rendiment escolar i normalment delinqüència (vandalisme, robatori, conducció temerària, etc). El percentatge d’accidents de trànsit als que un conductor va donar positiu per cannabis varia àmpliament als informes publicats, del 6% al 32%. En un estudi, el 9.7% dels fumadors de cannabis van afirmar haver conduit sota els efectes del cannabis (fumats) l’any anterior; aquells que admeten conduir fumats van dir que ho van fer una mitjana de 8.1 vegades durant l’any. Entre les persones que busquen tractament per problemes amb el cannabis, mes de la meitat van informar d’haver conduit fumats com a mínim un cop l’any passat.
Una enquesta entre estudiants britànics va trobar que mes del 80% d’ells havia conduit fumat, i una quarta part pensa que anar fumat millora la seva conducció. Clarament, els conductors fumats estan allà.
Cada cop mes gent ha estat fumant cannabis els darrers anys, per que es senzill de trobar, i es mes econòmic, mes potent i mes acceptat socialment del que acostumava a ser-ho. Molts fumadors comencen als 18, i 10 anys després només el 8% dels usuaris han perdut el control del seu ús del cannabis. No obstant això, la majoria de la gent nomes fuma cannabis de tant en tant, i per un curt període de temps, abandonant el seu ús generalment a partir dels 25, i nomes uns quants fumen cada dia durant llargs períodes.
Donat que el cannabis es la droga il·legal mes utilitzada (s’estima que un 40% de la població a partir dels 12 anys la ha provat) i que també es normalment fumada en el grup d’edat que també te l’índex mes alt d’accidents de trànsit, s’han dut a terme una considerable quantitat d’estudis per determinar si el consum de cannabis causa mes accidents. Ja que el cannabis no es especialment tòxic per si mateix, morir en un accident es, probablement, el pitjor que li pot passar a un fumador de cannabis (una altre raó per estudiar la questió). Així que, es segur fumar i conduir?
Aquesta es una pregunta difícil de respondre per la seva pròpia vaguetat. Els científics s’hi han acostat al problema sub-dividint-lo en quatre preguntes mes especifiques:
Intentarem respondre a cada pregunta per ordre, tenint en consideració tota la investigació realitzada.
Estudis cognitius: Afecta el cannabis al cablejat cerebral necessari per conduir de forma segura?
El cannabis afecta a l’atenció, la vigilància, la percepció temporal, la percepció de la velocitat i a l’ús del coneixement adquirit. De fet, una meta-anàlisis (una forma de combinar multitud de petits estudis per crear un major i de major abast) de 60 estudis va concloure que el cannabis provoca un deteriorament a quasi tots els resultats relacionats amb una conducció segura (tals como el seguiment, la coordinació motriu, les funcions visuals i tasques complexes que requereixen d’atenció dividida). La majoria dels problemes es troben amb l’atenció, el seguiment i les habilitats psico-motrius, amb els pitjors resultats concentrats a les primeres dues hores posteriors al seu consum. No estan clars els efectes del cannabis sobre el temps de reacció. Altres investigadors coincideixen amb aquestes avaluacions. Pitjor encara, quan es fan servir plegats, els efectes negatius del consum de cannabis i l’alcohol semblen sumar-se o, inclús, establir sinergies. Si els estudis cognitius fossin els únics estudis realitzats, estaria clar que fumar cannabis augmenta el risc de patir un accident de trànsit mortal.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Per continuar a la 2ª part, fes click AQUI.
Salut!