Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

dimecres, 31 de març de 2010

Declaracions del director general de la F.A.D. a la C.O.P.E.

Ignacio Calderón, director general de la F.A.D. (Fundació d’Ajut contra la Drogoaddicció) ha realitzat unes declaracions a la cadena COPE amb motiu de les X jornades de prevenció de drogodependències.

nacho.png


Segons el Sr. Calderón “L’alcohol es la substancia d’inici, es la que menys por o prevenció produeix als joves, perquè està integrada dins la cultura del nostre país. Però evidentment quan obres el consumo de l’alcohol es corre el risc de seguir amb altres substancies com el cannabis.


¡Vaja! Això si es una sorpresa! O sigui, que al consumir una droga dura com l’alcohol “es corre el risc” de passar a consumir una droga tova con el cannàbis i, suposo, això es una cosa que cal evitar peti que peti, no?


Però continua el president dient: La societat està molt desorientada i confosa amb el tema de la drogodependència i a qui afecta”. Imagino que la F.A.D., amb els seus alarmants missatges NO ha tingut res que veure en aquesta confusió. Imagino que, mercès a les seves campanyes que, bàsicament han consistit en dir NO, NO i NO (ah! i la droga es dolenta o mata, a triar) han contribuït a que la societat pugui saber amb que està tractant exactament quan parla de drogues.


Imagino que gracies als missatges que la F.A.D. retransmet per radio i televisió, la societat ha assolit la maduresa necessària per entendre que l’ús de drogues es una decisió personal i privada, i que el veritable enemic son els lobbys les màfies i el mercat negre que promouen, alimenten i mantenen, no?


Per últim, el Sr. Calderón afirma que “L’alcohol no es fomenta mai”. Suposo que aquest home no ha vist les curses de Fórmula 1 o de motos, i per tant no sap amb que es celebren les victòries, ni ha de mirar-se massa els programes sobre vins que ens ensenyen a apreciar-lo en el seu conjunt així com el perfecte maridatge entre alcohol i menjar, per posar només uns exemples de com “l’alcohol no es fomenta mai”.


Suposo que avui tinc un dia molt imaginatiu.



Salut!

Galetes de Maria al puaj! Quin fàstic! A veure que hi poso!

Aquest estrany títol dóna nom a una recepta que va començar sent un fracàs però va acabar triomfant gràcies a una mica d'imaginació i una altre mica de rebost.


Però comencem pel principi. Si em coneixes ja sabràs que sóc una mica cuinetes i, si a això li sumem el meu gust per la maria ... bé, no cal ser Einstein, no?


Anteriorment ja havia experimentat amb uns macarrons i una escalivada, plats amb els que vaig aconseguir l'efecte esperat, però res de nou en quant al gust, així que em vaig llançar a realitzar una recepta on la marihuana fos l'ingredient bàsic, i no un afegit.


Del llibre “Las mejores recetas con marihuana” de Elisabet Riera, vaig treure la recepta de “Galetes Marcianes”, però clar, qui escriu es “cuinetes”, no cuiner, així que els problemes estaven garantits.


Per sort, les solucions també.


Però anem per feina. Primer els ingredients:


  • 14-56 gr. de farina de marihuana (¿14 o 56? Mmmm... el millor serà un terme mig, no? Jo hi vaig posar 50 gr. de farina, però amb menys també funcionarà)
  • 75 gr. de mantega (veus que be! Aquí et donen la quantitat exacta)
  • 75 ml. de llet (traducció personal => un got)
  • 1 ou
  • 75 gr. de sucre (jo hi vaig posar sucre de canya, mes que res per que no en tenia de l’altre.)
  • 1 cullereta de llevat en pols
  • 100 gr. de farina (a la recepta diu que preferiblement de cànem, però algú la ha vist alguna vegada al super? Us puc jurar que jo no, així que farina de tota la vida)
  • 1 pessic de canyella
I els altres ingredients:
  • 1 pot de “dulce de leche”
  • Xocolata de cobertura
  • Mes farina
Ok. Ja tenim la llista (més o menys). Només hi ha un ingredient a preparar, la farina de marihuana.

Res més senzill. El primer que necessitaràs es matèria primera, es a dir, fulles de maria (i si es vol algun cabdell, però no et passis que després passa el que passa).


hojas.png


Potser aquesta sigui la tasca mes avorrida de tota la recepta. T’has de quedar només amb les fulles, rebutjant qualsevol tronc, i, la veritat, es força pal, però tot sigui per unes bones galetes.


Un cop tinguis un bon grapat de fulles (i quan dic un bon grapat em refereixo a UN BON GRAPAT) les has de picar totes ben picadetes.


Triturado.png


Però, com podràs deduir, no es això el que busquem, si no farina de marihuana. Pensa en la farina normal... es lleugerament mes fina, oi? Caldria una mena de tamís que ens permeti quedar-nos amb el mes fi, descartant els trossos més grans o fins i tot algun tronc que s’ens pugui haver passat. Tamís? Qui te un tamís a casa? Doncs suposo que tothom, però li diem colador. Així que a colar!


colando.png


Quan facis tot el procés obtindràs un polsim molt fi, semblant a la farina. En altres paraules, farina de marihuana.


harinamaria.png


¿Capisci? Doncs d’això calen 50 grams (imagina l’afartament de fulles, triturar i colar que em vaig fotre). ¡Però per fi tenim tots els ingredients! (O això vaig pensar jo).


ingredients.png


I ara comencem amb la recepta pròpiament dita.


El primer de tot es posar el forn a 150º (no més, per no fer malbé la maria) per que es vagi escalfant. No t’oblidis de treure la safata que després faràs servir per les galetes. Si no ho fas ara, després cremarà i t’hauràs d’esperar a que es refredi.


Tot seguit s’ha de fondre la mantega, o el que es el mateix, posar-la en un bol, recipient o cosa i al micro a tota metxa minut i mig. Si en acabar veus que no s’ha fos del tot, doncs una mica més de micro i arreglat.


Un cop la mantega estigui fosa, fiquem tots els ingredients en un bol i a batre.


mezcla.png


El batut el pots fer a mà, però una batedora elèctrica es tot un detall. Tu mateix.


Quan hagis acabat de batre, hauries de tenir una pasta amb la que fer les galetes. Si ho aconsegueixes, enhorabona!


No va ser el meu cas.


Al meu bol el resultat va ser un liquid de color verd, amb el que semblava difícil fer qualsevol cosa que no fos llençar-lo. Per acabar-ho d’arreglar ho vaig tastar...


¡Puaj! ¡Quin fàstic! Tenia gust exclusivament de gespa, i es suposa que les galetes haurien de ser dolces... Però, com deia la meva avia, tot te arreglo en aquesta vida tret de la mort, així que vaig pensar ¿Com podria arreglar tot això?


Per aconseguir que un líquid agafi consistència de massa res mes senzill que ficar-hi mes farina, però i el gust? Que podria fer?


Vaig recordar que al rebost tenia un pot de “dulce de leche”, així que no em vaig tallar gens ni mica i el vaig ficar sencer a la massa.


Be, sembla que la cosa va agafant millor gust, però encara hi havia massa gust de gespa. Mmmm... ¿que em podria arribar a inventar?



¡Xocolata! (Impressionant el que arriba a pensar un amb un porro). A la nevera tenia xocolata de cobertura, vaig agafar un bon tros i el vaig fondre amb la coneguda tècnica del microones. Un cop fos, cap a dins.


Vaig tornar a batre i vaig somriure. Estava bo. El gust de gespa continuava, però molt més matisat gracies al dulce de leche i la xocolata.


batido.png


A partir de aquí la resta es senzill (com si tot lo d’abans hagués estat complicat). Agafes la placa que havies deixat fora del forn (si no ho vas fer, ara et tocarà esperar a que es refredi) i li poses paper de forn o un d’aquells salva safates de silicona. Triïs el que triïs, unta-ho amb mantega o oli per que no s’enganxin les galetes i, amb una cullera, ves fent les galetes (si tens motlles fes-los server si vols) fins a omplir la safata.


galletas.png


L’únic que queda ja es ficar-ho al forn i esperar 25 minuts.

hechas.png


Amb la quantitat de massa que vaig fer vaig tenir per quatre safates de forn, per que ningú es quedés sense.

Modèstia apart, la opinió general va ser molt positiva i les galetes van volar (els comensals també, però a la horeta i mitja).


Per suposat, aquesta recepta es open source (com totes) així que no et tallis en fer els teus propis invents i, si et queden bones, cridar-me per fer una cata!



Salut!
P.D.: Amb “carinyo” per un dels meus idols d’infantessa ;-)

triqui.jpg

diumenge, 14 de març de 2010

Reportatge sobre associacions cannàbiques

El passat dia 8 de març, Lluís Chamorro, estudiant de periodisme, es va posar en contacte amb nosaltres demanant la nostra col·laboració per un reportatge que estava preparant.
Ens va enviar un qüestionari amb preguntes tant pels fundadors com per als socis.
Després de que li vam enviar les respostes, aquí teniu el resultat:

barra131.jpg

Escletxa cannàbica a la prohibició


Les associacions de consumidors de cànnabis creen una alternativa al mercat negre i plantegen solucions a una legalització controlada. Aquestes demanen una normalització de la llei actual, molt ambigua i insegura pels consumidors. A més, els seus socis poden obtenir productes de qualitat tot l'any a un preu baix i suport legal en cas de problemes amb la llei, fets que les diferencia de les màfies. A l'hora, són una alternativa pels malalts, que poden pal·liar els mals amb marihuana.


El passat mes de febrer es va celebrar la setena edició de l'Spannabis, una fira que engloba tot el món cannàbic de països del món sencer. Aquesta fira és un punt de trobada per diversos growshops, botigues dedicades a aquest sector, empreses de fertilitzants i llavors i associacions de consumidors i cultivadors d'aquesta planta. L'Spannabis, juntament amb aquestes associacions, lluita per la normalització i legalització d'aquest mercat en creixement. Les associacions, per la seva part, creen alternatives perquè els seus socis puguin accedir al producte legalment, i puguin evitar el mercat negre.


Per tal d’introduir-vos breument en aquesta matèria, s’ha visitat el growshop, Kanna-Ra de Barcelona, on el seu propietari, Pedro Grau de 51 anys, ens ha parlat de les ambigüitats que existeixen en el món del cànnabis. El botiguer ens explica que, malgrat la il·legalitat de la marihuana, “no va tenir problemes a l’hora d’obrir la botiga”, perquè “tot el que s’hi ven és legal”, fins i tot “les llavors, que es venen com article de col·leccionisme”. Els clients més habituals són “joves, tot i que, un 10% són gent gran que compra per ús terapèutic”. Aquests últims arriben a la botiga “molt perduts”, normalment “recomanats per metges”. Un cop allà, aquests clients, “espantats” per la paraula marihuana, demanen consell.


Actualment a Catalunya, existeixen 3 associacions de consumidors de cànnabis federades a la F.A.C. (Federación de Asociaciones Cannábicas) i algunes altres que, malgrat no estar-ho, són legals. Per tal de conèixer millor el món que les envolta hem parlat amb 1 federada, El Panchi, de Terrassa, i 2 que no ho estàn, la MaWeed, de Barcelona, i l’Hempordà, de Bàscara. Els presidents de les tres associacions coincideixen en que des de que van obrir, mai han tingut “cap problema legal”, excepte l’Hempordà on Andreu, president de l’associació, explica que al principi els “tiraven els estatuts enrere, però un cop corregits els van acceptar” a més, remarca que, tot i parlar amb l’alcalde de Bàscara i demanar-li que “comuniqués” la seva “presència als mossos per parlar amb el cap de la zona”, aquests “encara no han trucat”.


David, francès de 42 anys i president de la MaWeed, explica que van muntar l’associació aquí perquè a França és impensable i creu que és “el futur del cànnabis” suposant “la mort del mercat negre”, a part creu que és “bo pels consumidors”, ja que així, “no molesten a l’altre gent”. Andreu, de l’Hemporda, en canvi explica que van decidir muntar l’associació, en part, perquè tenien “coneguts que utilitzaven el cànnabis per suportar millor la seva malaltia i havien de recórrer al mercat negre amb els riscos que comporta”. Aquests consumidors terapèutics ara són un “40%” dels seus socis.


Les tres associacions utilitzen el mateix mètode per aconseguir la marihuana. Totes elles tenen un cultiu “col·lectiu” entre els associats, del qual se n’encarrega un dels socis, “ajudant a la creació de llocs de treball”, tal i com diu Andreu, de l’Hempordà. En especial, la MaWeed tenen un cultiu interior dins el local, amb focus especialitzats, cosa que els protegeix de la llei que marca la legalitat de consum en el mateix lloc on s’ha cultivat la planta.


Ismael Sunyer, president del Panchi, ens explica la manera d’entrar a ser soci d'aquestes associacions, que és el mateix en les 3: Podem distingir dos socis, “el general”, que “forma part del cultiu col·lectiu, ha d’abonar la quota anual i ha d’estar avalat per un altre soci”, per evitar “persones conflictives”, com diu Andreu, de l’Hempordà, i “el terapèutic, que només cal que pagui la quota anual i el preu del que s’emporti, a part de portar un document mèdic que demostri que la malaltia”, amb la qual “el cànnabis podria tenir un efecte pal·liatiu”. A més, al Panchi existeix una altre soci anomenat “simpatitzant”, que és el que només “vol donar suport a la causa i no paga quota, ni es pot endur marihuana a casa”.


Quan tractem els avantatges que ofereix formar part d’una associació tots els socis amb els que hem parlat tenen clar que el més important és la “ la qualitat del producte” que s’hi pot consumir i “la tranquil·litat per la legalitat de l’associació”, sent així “usuaris” en comptes de “delinqüents”. A part, un soci del Panchi, Miguel Vara de 27 anys, remarca la “claredat i transparència” d’aquesta associació, ja que coneix “la procedència i elaboració del producte” i pot “escollir el més adequat” a les seves expectatives. A part, aquest remarca que l’associació “culturitza en aspectes legals” als socis perquè aquests “puguin respectar les lleis”.


A l’hora de parlar de la legalització, les associacions tenen les seves diferències: En primer lloc, l’associació El Panchi creu que “el primer punt a debatre no és la legalitat”, sinó la “regulació per acabar amb l’actual situació”, ja que “la llei no estableix, clarament, les quantitats que es pot dur a sobre o les plantes que es poden tenir a casa sense cometre cap delicte”. En segon lloc, l’Hempordà creu que s’ha d’utilitzar “el mateix mètode que amb l’alcohol o el tabac, amb limitacions d’edat, impostos per l’estat i la possibilitat d'aconseguir un consell regulador del producte pels productors que cultivin sense productes químics”. Per últim, el president de la MaWeed, David de 42 anys, creu que el primer pas són les associacions, ja que, “a diferència dels Coffee Shop d’Holanda”, ells només venen “a socis del país, evitant així el tràfic”.


Aquestes associacions, també garanteixen “una protecció” pels socis. Els presidents de l’Hemporà i El Panchi expliquen que “si la policia treu la marihuana” a un dels socis, “l’associació la retorna” i l’advocat d’aquesta “recorre la multa”. Degut a la “ambigüitat de la llei”, existeixen teories diferents, com la del president de la MaWeed que diu que “els socis no poden tenir cap problema amb la llei” perquè aquests “disposen d’un carnet de soci”.


Quan parlem de diferències vers el mercat negre, les 3 associacions estan d’acord amb David, de la MaWeed, que diu que el que els diferencia és “la qualitat i el preu del producte” afegint que “els socis poden estar segurs de comprar-ne tot l’any al mateix preu”. A més, Andreu, de l’Hempordà afegeix que els seus socis poden “aconseguir herba de qualitat, sense químics i coneixent les peculiaritats de cada varietat”, “millor avantatge per un soci d’us terapèutic”.


A part l’Hempordà organitza activitats pels socis com “tallers d'auto cultiu, cursos de cuina cannàbica, xerrades, debats, conferències, festes i cates de diferents varietats”, cosa que no trobem a cap de les altres dues associacions.


El tema està sobre la taula. Segons un estudi del 2006 del Ministeri de sanitat i política social, el consum de cànnabis a l’estat espanyol, no ha parat de créixer des dels anys 90 i, gairebé un 50 % de la població consumeix habitualment o ha consumit algun cop marihuana. S’hauria de plantejar la normalització de les associacions, ja que poden ser la solució a la legalització o normalització de la marihuana i la mort definitiva del mercat negre. Tal i com diu Andreu, de l’Hempordà, “s ́ha demostrat que el mètode prohibicionista i de desinformació no baixa l ́ index de consum entre els menors, augmenta les màfies i s'els nega als malats el dret a sentir-se millor”.


barra131.jpg

Per la nostra part, res mes a dir.


Salut!

Davant la sinceritat, el millor sembla ser el NO...

"La marihuana m’encanta, però no em senta molt bé"


Davant aquesta senzilla i sincera declaració de Robbie Williams a una entrevista realitzada a Radio Times, l’ex-component de Take That ha encés les ires de tots els que diuen “vetllar por la nostra seguretat”.


robbie.png


Així, Debra Bell, activista antidroga ha respost al cantant demanant-li: "¿Se n’adona del que està dient? Aquesta droga (la marihuana) causa un gran mal als nens i les seves famílies”.


Després de llegir una mica la historia de Debra Bell (en anglès), entenc la seva postura, però no les seves conclusions.


Acusa al cannabis de tots els males patits per la seva família en general i pel seu fill en particular, sense aturar-se a pensar en que hagués passat si el seu fill hagués tingut tota la informació possible sobre la marihuana.


Sense aturar-se a pensar que hagués passat si el seu fill, menor d’edat quan va començar a utilitzar el cannabis, no hagués tingut al seu abast a un mes que omnipresent mercat negre que subministra el que es demani a qui ho demani, sense importar la edat, l’estat mental o físic, sense controlar el consum de la persona en qüestió...


Potser en aquest cas no hagués passat res diferent, o potser si, però el camí de la repressió, de la prohibició, del “NO”, de “LA DROGA ES DOLENTA”, ja sabem a on condueix, i es de bojos pensar que si fem exactament el mateix, obtindrem resultats diferents.


No es hora ja de provar nous camins?


Noves vies que protegeixin als nostres fills i que, a l’hora, permetin a aquells adults que així ho decideixin, gaudir d’una forma responsable i privada del que la mare natura ens ofereix.


Ja fa molt de temps que el poble, la gent de a peu, la que veig cada dia pel carrer quan vaig a comprar i de la que (orgullosament) en formo part, sap que masturbar-se no ens deixarà cecs, que els polítics son el que son, i que cadascú a casa seva, pot fer el que vulgui mentre no faci mal a ningú.


Ja va sent hora d’atacar al veritable culpable de les desgracies de moltes famílies, de la ruïna de moltes persones.


Ja va sent hora de lluitar contra les màfies, els camells, els polítics i tots aquells que no tenen escrúpols en permetre que existeixi un mercat negre amb l’únic interès de repartir beneficis, com més millor. Un mercat negre que no dubta a l’hora de fer servir qualsevol mètode al seu abast per aconseguir els seus fins, adulterant les substàncies, inflant els preus, subornant, fent xantatges i fins i tot, assassinant...


I, com sempre, els que ens emportem la pitjor part, els que patim les conseqüències de lleis injustes, els que han de tractar amb segons quins elements, els que reben de ple al seu organisme l’impacte de les substàncies amb les que ho adulteren tot, els que han de pagar veritables fortunes per un gram d’això o d’allò, som els d’abaix, els de a peu, els que anem a comprar.


Ells segueixen amb les seves corbates, els seus vestits de marca i, alguns, amb la seva bona droga al maletí.


Salut!

Amb compte amb la Xbox!

Aquesta vegada sortirem una mica al món exterior (que també existeix) i apartar la nostra mirada, per un moment, de la nostra benvolguda planta.


Qui no ha fet uns vicis amb la consola?


Reunits a casa d’algú, sempre hi ha un disposat a demostrar que es el pilot més ràpid o el general més llest.


I ara que tenim la possibilitat de jugar connectats, les partides es presenten encara millor.


Però, por que sempre hi ha un però, a l’altra banda de la nostra consola hi ha gent a la que la nostra diversió no els importa gens, sinó que els mouen un altre tipus d’interessos.


Vols saber quins? No deixis de llegir aquest article:


barra131.jpg



Microsoft aconsegueix tancar per unes hores Cryptome


cryptome-01-570x170.jpg


Cryptome es un lloc que, des de 1996, ve publicant documents confidencials i secrets, que van des de les identitats d’agents secrets, mapes d’instal·lacions militars fins als rangs d’IP que fa servir la NSA per accedir a les xarxes a on s’executen productes Microsoft.


De fet, cap a finals de l’any passat, el lloc va estar sota amenaça de tancament per part de Yahoo!,  després de que es publicara un document intern de la companyia a on es detallava la forma com eren espiades les comunicacions dels usuaris.


El dia d’ahir, al lloc va sortir publicat un extens document intern de Microsoft (22 pàgines), a on es descriuen amb profusió de detalls com la companyia emmagatzema les dades privades dels usuaris que accedeixen als diferents serveis en línia de la companyia (Xbox Live, Windows Live, Messenger, etc.), per després cedir-los a les diferents agències de seguretat que ho requereixin. De fet al document s’assenyala, per exemple, que Microsoft emmagatzema a perpetuïtat les adreces IP fetes servir per accedir al servei Xbox Live.


Clarament la publicació d’aquest document no va ser molt ben rebuda a l’interior de les oficines de Redmond, i aquests ràpidament van contactar amb els seus advocats per que s’invoqués la DMCA (Digital Millennium Copyright Act), de manera que s’obligués a la companyia que li presta el servei de hosting a Cryptome (Network Solutions) a donar-lo de baixa (tancar-lo) per violació als drets d’autor.


Això va provocar que Network Solutions es veiés obligat a tancar el lloc, però John Young (un dels seus creadors) va presentar una demanda de reconvenció, assenyalant que la publicació del document obeïa a un ús just d’aquest (donar a conèixer als usuaris informació rellevant sobre l’´us de la seva informació privada). L’estratègia de Young va donar fruit, ja que Microsoft va retirar la seva demanda a la que s’invocava la DMCA, pel que el lloc torna a estar, novament, “en línia”.


Font: AQUÍ

barra131.jpg


Sembla que amb les consoles, el messenger, etc, no tot es diversió, així que amb compte.
Salut!

Itàlia fa un pas endavant

Com sempre, la veritat es defensa sola, el que passa es que ho fa de mica en mica.


Aquí us deixo aquesta noticia que no ve més que a confirmar el que es ja un clam popular (que no polític).



barra131.gif.png



En mig de l’enrenou polític que sacseja Itàlia, govern i oposició han consensuat la nova llei de cuidats pal·liatius i teràpia del dolor.


italia.jpg



Aprovada per unanimitat, aquesta llei preveu l’accés més senzill als medicaments per als malalts crònics i terminals. Es calcula que 250.000 famílies italianes estan afectades per aquesta novetat legislativa. A més, s’ha introduït també la possibilitat de que les medicines puguin ser administrades als menors.



Morfina, opiacis i derivats del cannabis faran, a partir d’ara, més fàcils els últims dies de vida d’un malalt terminal a Itàlia.


Amb aquesta nova legislació, no serà necessari que el metge expedeixi una recepta especial cada vegada que sigui necessària la medicina, sinó que el farmacèutic la podrà dispensar amb la còpia d’una recepta anterior.


Govern i oposició van coincidir en la joia al finalitzar la sessió de la Càmera mentre a poques passes, al Senat, s’hi enfrontaven fogosament amb la Llei del Legitim Impediment.


Per sustentar aquesta nova llei de cuidats pal·liatius i teràpia del dolor, el govern italià ha disposat una partida de 150 milions d’euros anyals.



Font: AQUÍ



Ara si que valdrà la pena anar-se’n a Itàlia a per unes pizzes! ;)


Salut!

Viena Crida

ACCIONS D’ENCOD A LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUPEFAENTS DE LES NACIONS UNIDES A VIENA
8 - 12 de març de 2010

arton1-thumb1.jpg


Del 8 al 12 de març de 2010, es realitzarà la sessiò anyal nr. 53 de la Comissió d'Estupefaents de l'ONU a Viena, Àustria. 
En aquesta reunió els governs de tot el món declararan un cop mes el seu recolzament a la “lluita global contra les drogues””, es a dir, les substancies (fulla de coca, cannabis, opi i els seus derivats) que van ser prohibides per una Convenció de l'ONU al 1961. 
ENCOD serà activa dins i fora de l’edifici de l’ONU per recordar als governs que es suposa que ells protegeixen als seus ciutadans en lloc de perseguir-los.


PROGRAMA


DSC02507-2-abef1-thumb.jpg


Dilluns 8 i Dimarts 9 de març, 9:00, VIC – Vienna International Center (Kaisermühlen, U1) 



DSC02518-2-954ca3-thumb3.jpg



DSC02511-2-bef1-thumb.jpg


Manifestació al front de l’entrada de la Comissió d’Estupefaents de l’ONU (CND)


DSC02520_cut-2-efcdb1-thumb.jpg


Parlament del Czar de drogues Antonio Maria Costa a les Nacions Unides



Dijous 11. de març, 19:00, Landtmannsaal, Cafe Landtmann(Dr.-Karl-Lueger-Ring 4, Herrengasse U3)


Clubs de Cannabis Medicinal - Marges per un mercat controlat per al cannabis medicinal


Un debat amb el Dr. Kurt Blaas (http://www.blowdoc.at), Joep Oomen (ENCOD), Dr. Gebhard Heinzle (Advocat, http://www.legalisieren.at, seguit per: “The War on Drugs”, Film (A, 99 Min.)



Divendres 12 de Març, 10:00, Löwel Zimmer, Cafe Landtmann(Dr.-Karl-Lueger-Ring 4, Herrengasse U3)
Conferencia de premsa: ENCOD convida als representants dels mitjans de comunicació a una conferencia de premsa amb els membres de la delegació.

vienna-1b7d1-thumb.jpg


Accions d’ENCOD durant les reunions de la Comissió d’Estupefaents als últims anys


Al 2009, ENCOD va organitzar una conferencia de premsa, va participar a una manifestació davant l’edifici de l’ONU i va qüestionar al Czar de Drogues de l'ONU, Antonio Maria Costa, demanant-li que presentés les proves de que la prohibició efectivament contribueix a reduir el consum.


Al 2008, ENCOD va organitzar una manifestació i una conferencia i va fer una pregunta senzilla al Czar de Drogues de l’ONU, Antonio Maria Costa:


“Com explica vostè que als Països Baixos, on el cannabis està legalment disponible pels adults, el nivell de consum es mes baix que a d’altres països europeus i als EEUU?”


El Sr. Costa no va poder (i encara no pot) respondre aquesta pregunta.


Al 2007, ENCOD va escriure una carta a tots els participants de la reunió de la Comissió per fer de “Viena 2008” una oportunitat per trobar una solució sensata als problemes relacionats amb les drogues..


Al 2006, ENCOD va fer una crida a tots els participants de la reunió de la Comissió, per abandonar totes les excuses per no començar a discutir la reforma de les lleis antidrogues.


peace_3-3552e1-thumb.jpg


Al 2004, ENCOD va escriure una carta a tots els participants de la reunió de la Comissió, sobre la necessitat d’instal·lar un diàleg seriós amb la societat civil sobre les polítiques de drogues.


Al 2003, ENCOD va organitzar una conferencia i una manifestació a l’edifici de l’ONU (2.500 participants)


Al 2002, ENCOD va escriure una carta a tots els participants de la reunió de la Comissió sobre la lluita contra la producció de drogues als països en vies de desenvolupament.


Al 1998, ENCOD va presentar el Manifest per Polítiques de Drogues Justes i Eficaces que des de llavors ha estat signat per mes de 200 organitzacions.


Font: AQUÍ


Salut!



dimarts, 9 de març de 2010

Cannabis, la gran confusió

Sota aquest títol, la FEPAD (Fundació per a l'estudi, prevenció i assistència a les drogodependències) publica un article que reproduïm (i comentem) a continuació:
--------------------------------------------------------------

El cànnabis és la droga psicoactiva il·legal més estesa al món. S'estima que a Espanya hi ha més de 2 milions de consumidors mensuals i al voltant de 500.000 consumidors diaris. A la Comunitat Valenciana el 7,7% ha consumit cannabis durant l'últim mes (enquesta domiciliària dgd), xifra que ascendeix al 18,5% en població de 14 i 18 anys (enquesta escolar 2009).

El Panchi: Doncs amb aquestes xifres de població a la mà, ja aniria sent hora de fer alguna cosa, per tal de que 2 milions de persones que l'únic que fan és fumar-se un porro deixin de ser considerades delinqüents, no? O és millor per a la població anar multant i/o empresonant a tort i a dret?

Sens dubte, hi ha motius per preocupar-se, i més tenint en compte la progressiva normalització del consum, és habitual veure a joves fumant porros mentre condueixen o lien cigarretes al parc, una cosa que passa a Espanya gairebé exclusivament.

El Panchi: El primer de tot seria respondre a per què es produeix aquesta "progressiva normalització"? Pregunta que no té resposta per part de les diverses "entitats" que vetllen "per la nostra seguretat". Potser la resposta impliqui certs canvis que molts organismes oficials no estiguin disposats a realitzar.

La ciència ha provat les virtuts pal.liatives del cànnabis, però, aquestes evidències es avalen amb un principi actiu identificat, aïllat, quantificat i controlat en laboratori.
Davant del discurs de la naturalitat del cànnabis, des FEPAD volem afegir que, encara que és un producte extret d'una planta (Cannabis Sativa), com l'opi ho és d'una amapola.de els més de 60 compostos químics identificats a la planta, tan només 1 és el causant dels seus efectes psicoactius (delta 9 tetrahidrocannabinol-THC). La composició química del cannabis és complexa desconeixent els efectes produïts per tots els seus components.

El Panchi: A hores d'ara, intentar reduir el cànnabis al THC és bastant bast, per no dir esbiaixat. Què ha passat amb el CBD i el CBN? On va quedar el circuit cannabinoide?
I si, és del tot cert que "La composició química del cannabis és complexa desconeixent els efectes produïts per tots els seus components", igual que passa amb l'alcohol, el cafè, el tabac, etc.

Si bé és cert que, la majoria dels consumidors de cannabis no experimenta problemes greus després del consum, també és cert que ha augmentat la demanda de tractament (s'ha quadruplicat en 7 anys) per la seva dependència, i el seu ús continuat pot generar problemes cognitius d'atenció, concentració i memòria que solen remetre en cessar el consum. Però, no oblidem que, també s'ha demostrat que existeix un risc de desenvolupar psicosi cannàbica, esquizofrènia o altres malalties mentals en persones vulnerables, donant lloc a problemes a llarg termini que no es valoren quan s'inicia el consum, a més de problemes físics.

El Panchi: Hauríem de partir de la base que no hi ha substància innòcua, i que el consum excessiu de qualsevol cosa pot portar problemes. Tots coneixem els riscos del colesterol, però a ningú se li acut prohibir els embotits. De la mateixa manera, no creiem que la prohibició de la marihuana sigui cap tipus de solució, sinó tan sols una manera de fomentar un mercat negre que reparteix diners a ¿foscos? interessos.

Si a això afegim que, entre un 7-10% dels consumidors regulars de cannabis pot arribar a generar una dependència, no és estrany que es dispari l'alarma entre autoritats i professionals, reforçant els programes i les polítiques públiques per reduir el nombre de consumidors i retardar l'edat d'inici.

El Panchi: Segons la majoria de psicòlegs, l'addicció no depèn de la substància, sinó de l'individu. Així ens trobem amb addictes a les pipes, les sectes o internet. Què fem? ¿Reduïm el nombre de consumidors d'internet i endarrerim l'edat d'inici? O millor informem i donem totes les eines necessàries per evitar que algú, en comptes de gaudir d'allò que li agrada, es converteixi en addicte?

Per descomptat, el consum de cànnabis implica un risc, que podem assumir o no, però que hem de ser conscients que hi ha. I això hauria de ser suficient per a realitzar campanyes preventives amb la població, sense necessitat de recórrer a arguments enganyosos, ja siguin demonitzant el cannabis i atribuint conseqüències no demostrades, o afalagant les seves propietats.

El Panchi: Doncs ja es poden vostès aplicar el conte i no recórrer a arguments enganyosos. És tan senzill com exposar TOT el que sabem del cannabis i deixar que cadascú decideixi el camí que prefereix prendre. Informació i respecte. És realment tan difícil?

Des FEPAD proposem ser curosos amb els missatges que dirigim als joves. Fugir de visions alarmistes i no caure en exageracions, que poden portar a la manca de credibilitat en els joves.

El Panchi: L'actual manca de credibilitat que pateixen tant vostès com altres "organitzacions per la prevenció" és conseqüència directa de la seva actitud davant les drogues. Van intentar fer-nos creure que ens arruïnaria la vida, o ens convertiria en dements incapaços de controlar els nostres actes, però, com passa sempre, la veritat es defensa sola, i ara el problema el tenen vostès per recuperar una confiança que van perdre sense ajuda de ningú més que la de vostès mateixos. Normalment, dir la veritat sobre les coses ajuda molt.

Però les conseqüències adverses del consum de cannabis són suficients com a base de la informació i formació que des de les institucions llancem a la societat. És la nostra obligació i responsabilitat traslladar els avenços de la ciència, sense intentar pretendre anar per davant d'aquesta.

El Panchi: Doncs les conseqüències beneficioses del consum de cànnabis (que n'hi ha, i moltes) i les negatives són la nostra base per a la informació que llancem a la societat. És la nostra obligació i responsabilitat traslladar la veritat sobre el cànnabis. Informar dels seus riscos, els seus possibles efectes negatius i els seus beneficis. Al final, és cada persona la que, amb tota la informació disponible, ha de realitzar una decisió meditada i actuar en conseqüència.
L'engany, la informació esbiaixada, les mitges veritats i l'anàlisi interessat de les dades no són eines de les que El Panchi en faci ús.

Tan sols ens quedaria una pregunta per fer. Qui la vol jugar?

El Panchi: Qui se la juga? És que es tracta d'una aposta? ¿I que li donen al guanyador?
Una de les principals conseqüències negatives del consum de cannabis és la possible aplicació d'una llei injusta i sense fonament, on, contràriament a tot el dret penal, agressor i agredit es donen cita en el mateix subjecte, però és clar, d'això millor no parlem, no?

Font: AQUÍ

La gran confusió no ve del cànnabis, sinó dels determinats interessos que suscita. Potser el primer seria decidir que és el que ens interessa en realitat. Si la llibertat i el respecte al ciutadà en el seu àmbit privat o una altra cosa totalment diferent.

Repetim: Informació veraç i respecte. Fàcil i senzill.

Salut.

El que cal saber del cànnabis per començar

Internetejant per aquestes webs del món, he trobat aquesta guia que segur molts ja coneixeu, però que, personalment, he trobat clara, concisa, directa i sense moralitats.

Es nota l'esforç realitzat per donar una visió real i veraç de la marihuana. Tant del dolent com del bo.

Sense embuts ni mitges veritats (o mitges mentides), la guia prova de tocar tots els temes relacionats amb el cànnabis, com poden ser la substància en si, com els efectes que pot tenir el seu ús a la feina, l'institut, conduint, etc.

Com ja sabreu, des de El Panchi creiem que aquesta és la manera de tractar a la marihuana.

Amb informació.

La nostra enhorabona a tots els que hi han col.laborat en la seva redacció, clara i concisa.

Que Ruli!!!!

Per veure la guia, clica AQUÍ.

Salut!

dilluns, 8 de març de 2010

Experts en oncologia debaten sobre l'ús terapèutic del cannabis

La junta local de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) de Ponferrada portarà a debat la utilització del cànnabis -"marihuana"- com a teràpia alternativa per tractar el pacient oncològic.
La conferència -on es desgranaran els factors terapèutics d'aquesta planta, així com la legislació actual, que en prohibeix l'ús- tindrà lloc el dijous a la sala d'actes de la Casa de la Cultura de la capital berciana, a partir de les vuit de la tarda.

Aquesta trobada estarà moderada per la oncòloga de l'Hospital del Bierzo i membre del comitè tècnic de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, María Purificación Rodríguez Cernuda. L'encarregat de la ponència serà el cap del servei d'Oncologia de l'Hospital de Lleó i membre, també, del comitè tècnic de l'associació, Andrés García-Palomo.

Després de la conferència s'obrirà un torn de preguntes al qual els assistents podran aclarir els seus dubtes sobre les possibilitats de l'ús terapèutic del cannabis.

Font: AQUÍ

Encara que (encara) no serveixi de molt, el Panchi recolza plenament qualsevol iniciativa que promogui el debat com a camí per arribar a un enteniment i respecte que considerem indispensable.

Salut!

dimecres, 3 de març de 2010

Només una opinió sobre "la política"...

Que no se'ns oblidi!

Salut!

dimarts, 2 de març de 2010

Vols llavors gratis? Passa't per l'ajuntament.

Des de Reus ens arriba aquesta sorprenent (i real) notícia.

La Coordinadora Reusenca Independent (CORI) ha decidit repartir 5.000 llavors de forma totalment gratuïta.

Aquestes llavors provenen d'un banc holandès i són de la varietat "Eduard Ortiz" (potser el primer polític del món que te una varietat de marihuana amb el seu nom).

Però ... Que t'empatolles?

Per entendre del tot aquesta notícia, el millor és començar a poc a poc.

El passat 22 de gener, la CORI va presentar davant el ple de l'ajuntament de Reus una moció per derogar l'article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992 (àlies, llei Corcuera).
Segons expliquen des de la CORI, no hi va haver debat, propostes o res semblant. Es va procedir a la votació directament, sense més preàmbuls, i la cosa va quedar així:

En contra: 26 vots
PSOE 10 (vaja, com canvia el conte d'estar a l'oposició a estar manant)
CIU 8
PP 4 (CiU i PP en la seva línia)
ERC 2 (Coi! Què ha passat amb el contingut de la pàgina 71 del seu PROPI PROGRAMA ELECTORAL?
ICV-EUiA 2 (Aquests com ERC, molta legalització de boqueta, però a l'hora de la veritat ...)

A favor: 1 vot (cal que posi de qui?;)

La cosa no hagués tingut mes repercusions si el portaveu del PSC que es a l'hora tinent d'alcalde, no haguès enviat una carta als ciutadans (amb les despeses que això comporti també pagades pels ciutadans) avisan't-los del perill de les drogues (i, per simpatia del perill de la CORI?).


Sr. Eduard Ortiz, des d'aquí només puc dedicar-li un efusiu aplaudiment.

A mi mai m'ha escrit cap portaveu de cap grup municipal per explicar-me que ha passat a cap sessió plenària. Ho fa vostè cada vegada que hi ha ple? Imagino que si, ja que, en cas contrari, podria semblar que s'està fent una utilització "interessada" dels recursos públics, no li sembla?

D'altra banda, no pot deixar de sorprendre'm que el Sr Eduard Ortiz afirmi que "tothom té dret a tenir el seu barri lliure de trànsit i consum d'estupefaents".

Sr. Eduard, de veritat pensa vostè tancar tots els bars, cafeteries, teteries, estancs i qualsevol altre establiment on es produeixi "tràfic i consum d'estupefaents"? Sincerament, no l'hi aconsello, i menys en aquests temps de crisi.

Davant d'aquest ¿pueril? atac a una proposta que ja havia estat votada en sessió plenària (el ple es va celebrar el 22 de gener i la carta és del 29 de gener) i que, sense l'incondicional suport del Sr. Eduard Ortiz, hauria passat desapercebuda, la gent de la CORI ha decidit respondre amb 2 accions.

1 .- Crear una varietat i batejar-la com "Eduard Ortiz" (les bones obres sempre tenen recompensa ... i, de tant en tant, les altres també)

2 .- Repartir 5.000 llavors d'aquesta varietat al despatx que té la CORI situat a l'ajuntament de Reus, planta entresòl.

Així que ja sabeu on anar, que ja mateix s'ha d'anar plantant!!!! : D

Salut!

P.D.: Fàstic de polítics!

Dia de Fira

Evidentment, i com no podia ser d'una altra manera, el divendres al matí vàrem anar a la Spannabis, i aquest és un petit resum del que ens va semblar.

Per començar, comentar que jo mai havia anat a una fira d'aquest tipus. Fins ara, m'havia limitat a ser un simple usuari sense grans aspiracions. Però des de l'agost les coses han canviat lleugerament ;) i ara era gairebé obligada l'assistència.

Reconec que l'edifici on es desenvolupa l'esdeveniment és força bonic, visualment parlant. Una piràmide d'acer i vidre que li dóna un aire futurista a una fira dedicada a una planta mil·lenària.

Mentre esperàvem que la fira obrís les seves portes, no vaig poder evitar fixar-me en la "normativa" aplicable. Aquest primer cartell és de sentit comú. Tot i que dins de la fira no hi havia ni una sola planta de Cannabis (exceptuant unes de plàstic), és lògic que tot el que envolta la Santa Maria estigui restringit als majors d'edat. Els menors haurien de dedicar el seu temps a altres coses. Ja tindran temps si aquesta és la seva decisió.

El segon suposo que intenta complir amb la legislació vigent. Però no deixa de ser graciós.

Mentre esperava al secretari ja que Spannabis obrís les portes, em vaig trobar amb Martín Barriuso, actual president de la FAC i de Pannagh (si no vaig errat). Liat com sempre, vàrem xerrar el temps just abans que, per variar, li reclamessin les seves obligacions.

I per fi es van obrir les portes.

Per 15 euros per cap, ens van donar una pulsereta groga que testificava que havíem deixat anar la mosca. I ja estàvem dins. En aquell moment no ho sabia, però en aquella fira esperaven un parell de sorpreses inesperades.

Una de les (agradables) sorpreses va ser aquest bar d'ambient morisc instal lat a l'interior del recinte.

Una altra, aquest robot planter:



Però per a mi, la major sorpresa va ser que el primer que et deixaven anar als estands era "Hello!".

Allà no parlava cristià gairebé ningú! (ja no diguem català). Per sort més o menys l'anglès l'entenc, però el secretari flipava.

La veritat és que ho podrien avisar. Vaja, no crec jo que tot el món que ha anat a la Spannabis controli d'anglès, ni tampoc veig lògic anar a una fira a Espanya i no portar almenys un intèrpret. Però bé, això és només la meva opinió.

A part d'aquests lleugers problemes idiomàtics, també hi va haver ocasió de que se'ns posessin els pèls de punta en veure la miríada de bestioles i coses dolentes que poden atacar les nostres plantes.


Els reconeixeu? Segur que si.

Per descomptat ens vam trobar amb un munt de gent. :) Aquí teniu al secretari amb una representació granadina :) que duien, sota el braç, un projecte molt més que interessant.



I aquí, amb Jose de la Maca i Iker, de Ganjazz




Conclusió:

Des del meu punt de vista, i tenint en compte que és el primer Spannabis al qual assisteixo, dir que com a fira de jardineria és ideal. Si ets conreador (i l'anglès no se't dóna malament) crec que has d'anar gairebé obligatòriament.

Si no és el teu cas ... bé ... 15 euros es poden gastar en moltes coses ... :)

Imagino que encara estem en bolquers, però el cànnabis, des del meu punt de vista, dóna per a força més. No discutiré aquí la importància del cultiu, però hi ha bastant més camp per obrir i per explorar.

No voldria, ni molt menys, ferir cap sensibilitat. Entenc que muntar una fira d'aquesta alçada no és cosa d'una tarda amb unes cervesetes.

Però per al profà en aquest món cannàbic que sóc, es troben a faltar moltes altres coses a la que pretén dir-se fira del cànnabis. Pensava que, evidentment, haurien estands per i de cultivadors, però creia que també veuria estands de teràpies amb cannabis, o d'art CANNABICS o no se...

Ara que ho penso, crec que esperava una fira més "normal".

I aquesta és la clau.

Que potser, encara no ho som tant.

Suposo que poc a poc anirem veient novetats.

Salut!