Dia de Fira

Evidentment, i com no podia ser d'una altra manera, el divendres al matí vàrem anar a la Spannabis, i aquest és un petit resum del que ens va semblar.

Per començar, comentar que jo mai havia anat a una fira d'aquest tipus. Fins ara, m'havia limitat a ser un simple usuari sense grans aspiracions. Però des de l'agost les coses han canviat lleugerament ;) i ara era gairebé obligada l'assistència.

Reconec que l'edifici on es desenvolupa l'esdeveniment és força bonic, visualment parlant. Una piràmide d'acer i vidre que li dóna un aire futurista a una fira dedicada a una planta mil·lenària.

Mentre esperàvem que la fira obrís les seves portes, no vaig poder evitar fixar-me en la "normativa" aplicable. Aquest primer cartell és de sentit comú. Tot i que dins de la fira no hi havia ni una sola planta de Cannabis (exceptuant unes de plàstic), és lògic que tot el que envolta la Santa Maria estigui restringit als majors d'edat. Els menors haurien de dedicar el seu temps a altres coses. Ja tindran temps si aquesta és la seva decisió.

El segon suposo que intenta complir amb la legislació vigent. Però no deixa de ser graciós.

Mentre esperava al secretari ja que Spannabis obrís les portes, em vaig trobar amb Martín Barriuso, actual president de la FAC i de Pannagh (si no vaig errat). Liat com sempre, vàrem xerrar el temps just abans que, per variar, li reclamessin les seves obligacions.

I per fi es van obrir les portes.

Per 15 euros per cap, ens van donar una pulsereta groga que testificava que havíem deixat anar la mosca. I ja estàvem dins. En aquell moment no ho sabia, però en aquella fira esperaven un parell de sorpreses inesperades.

Una de les (agradables) sorpreses va ser aquest bar d'ambient morisc instal lat a l'interior del recinte.

Una altra, aquest robot planter:

Però per a mi, la major sorpresa va ser que el primer que et deixaven anar als estands era "Hello!".

Allà no parlava cristià gairebé ningú! (ja no diguem català). Per sort més o menys l'anglès l'entenc, però el secretari flipava.

La veritat és que ho podrien avisar. Vaja, no crec jo que tot el món que ha anat a la Spannabis controli d'anglès, ni tampoc veig lògic anar a una fira a Espanya i no portar almenys un intèrpret. Però bé, això és només la meva opinió.

A part d'aquests lleugers problemes idiomàtics, també hi va haver ocasió de que se'ns posessin els pèls de punta en veure la miríada de bestioles i coses dolentes que poden atacar les nostres plantes.

Els reconeixeu? Segur que si.

Per descomptat ens vam trobar amb un munt de gent. :) Aquí teniu al secretari amb una representació granadina :) que duien, sota el braç, un projecte molt més que interessant.

I aquí, amb Jose de la Maca i Iker, de Ganjazz

Conclusió:

Des del meu punt de vista, i tenint en compte que és el primer Spannabis al qual assisteixo, dir que com a fira de jardineria és ideal. Si ets conreador (i l'anglès no se't dóna malament) crec que has d'anar gairebé obligatòriament.

Si no és el teu cas ... bé ... 15 euros es poden gastar en moltes coses ... :)

Imagino que encara estem en bolquers, però el cànnabis, des del meu punt de vista, dóna per a força més. No discutiré aquí la importància del cultiu, però hi ha bastant més camp per obrir i per explorar.

No voldria, ni molt menys, ferir cap sensibilitat. Entenc que muntar una fira d'aquesta alçada no és cosa d'una tarda amb unes cervesetes.

Però per al profà en aquest món cannàbic que sóc, es troben a faltar moltes altres coses a la que pretén dir-se fira del cànnabis. Pensava que, evidentment, haurien estands per i de cultivadors, però creia que també veuria estands de teràpies amb cannabis, o d'art CANNABICS o no se...

Ara que ho penso, crec que esperava una fira més "normal".

I aquesta és la clau.

Que potser, encara no ho som tant.

Suposo que poc a poc anirem veient novetats.

Salut!