Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

diumenge, 14 de març de 2010

Davant la sinceritat, el millor sembla ser el NO...

"La marihuana m’encanta, però no em senta molt bé"


Davant aquesta senzilla i sincera declaració de Robbie Williams a una entrevista realitzada a Radio Times, l’ex-component de Take That ha encés les ires de tots els que diuen “vetllar por la nostra seguretat”.


robbie.png


Així, Debra Bell, activista antidroga ha respost al cantant demanant-li: "¿Se n’adona del que està dient? Aquesta droga (la marihuana) causa un gran mal als nens i les seves famílies”.


Després de llegir una mica la historia de Debra Bell (en anglès), entenc la seva postura, però no les seves conclusions.


Acusa al cannabis de tots els males patits per la seva família en general i pel seu fill en particular, sense aturar-se a pensar en que hagués passat si el seu fill hagués tingut tota la informació possible sobre la marihuana.


Sense aturar-se a pensar que hagués passat si el seu fill, menor d’edat quan va començar a utilitzar el cannabis, no hagués tingut al seu abast a un mes que omnipresent mercat negre que subministra el que es demani a qui ho demani, sense importar la edat, l’estat mental o físic, sense controlar el consum de la persona en qüestió...


Potser en aquest cas no hagués passat res diferent, o potser si, però el camí de la repressió, de la prohibició, del “NO”, de “LA DROGA ES DOLENTA”, ja sabem a on condueix, i es de bojos pensar que si fem exactament el mateix, obtindrem resultats diferents.


No es hora ja de provar nous camins?


Noves vies que protegeixin als nostres fills i que, a l’hora, permetin a aquells adults que així ho decideixin, gaudir d’una forma responsable i privada del que la mare natura ens ofereix.


Ja fa molt de temps que el poble, la gent de a peu, la que veig cada dia pel carrer quan vaig a comprar i de la que (orgullosament) en formo part, sap que masturbar-se no ens deixarà cecs, que els polítics son el que son, i que cadascú a casa seva, pot fer el que vulgui mentre no faci mal a ningú.


Ja va sent hora d’atacar al veritable culpable de les desgracies de moltes famílies, de la ruïna de moltes persones.


Ja va sent hora de lluitar contra les màfies, els camells, els polítics i tots aquells que no tenen escrúpols en permetre que existeixi un mercat negre amb l’únic interès de repartir beneficis, com més millor. Un mercat negre que no dubta a l’hora de fer servir qualsevol mètode al seu abast per aconseguir els seus fins, adulterant les substàncies, inflant els preus, subornant, fent xantatges i fins i tot, assassinant...


I, com sempre, els que ens emportem la pitjor part, els que patim les conseqüències de lleis injustes, els que han de tractar amb segons quins elements, els que reben de ple al seu organisme l’impacte de les substàncies amb les que ho adulteren tot, els que han de pagar veritables fortunes per un gram d’això o d’allò, som els d’abaix, els de a peu, els que anem a comprar.


Ells segueixen amb les seves corbates, els seus vestits de marca i, alguns, amb la seva bona droga al maletí.


Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada