Com em puc fer soci?

Per poder ser soci, el millor serà que llegeixis AIXÒ i, per suposat, has de Ser major d'edat.

Per a mes informació, truca al 937 890 332

dimecres, 31 de març de 2010

Galetes de Maria al puaj! Quin fàstic! A veure que hi poso!

Aquest estrany títol dóna nom a una recepta que va començar sent un fracàs però va acabar triomfant gràcies a una mica d'imaginació i una altre mica de rebost.


Però comencem pel principi. Si em coneixes ja sabràs que sóc una mica cuinetes i, si a això li sumem el meu gust per la maria ... bé, no cal ser Einstein, no?


Anteriorment ja havia experimentat amb uns macarrons i una escalivada, plats amb els que vaig aconseguir l'efecte esperat, però res de nou en quant al gust, així que em vaig llançar a realitzar una recepta on la marihuana fos l'ingredient bàsic, i no un afegit.


Del llibre “Las mejores recetas con marihuana” de Elisabet Riera, vaig treure la recepta de “Galetes Marcianes”, però clar, qui escriu es “cuinetes”, no cuiner, així que els problemes estaven garantits.


Per sort, les solucions també.


Però anem per feina. Primer els ingredients:


  • 14-56 gr. de farina de marihuana (¿14 o 56? Mmmm... el millor serà un terme mig, no? Jo hi vaig posar 50 gr. de farina, però amb menys també funcionarà)
  • 75 gr. de mantega (veus que be! Aquí et donen la quantitat exacta)
  • 75 ml. de llet (traducció personal => un got)
  • 1 ou
  • 75 gr. de sucre (jo hi vaig posar sucre de canya, mes que res per que no en tenia de l’altre.)
  • 1 cullereta de llevat en pols
  • 100 gr. de farina (a la recepta diu que preferiblement de cànem, però algú la ha vist alguna vegada al super? Us puc jurar que jo no, així que farina de tota la vida)
  • 1 pessic de canyella
I els altres ingredients:
  • 1 pot de “dulce de leche”
  • Xocolata de cobertura
  • Mes farina
Ok. Ja tenim la llista (més o menys). Només hi ha un ingredient a preparar, la farina de marihuana.

Res més senzill. El primer que necessitaràs es matèria primera, es a dir, fulles de maria (i si es vol algun cabdell, però no et passis que després passa el que passa).


hojas.png


Potser aquesta sigui la tasca mes avorrida de tota la recepta. T’has de quedar només amb les fulles, rebutjant qualsevol tronc, i, la veritat, es força pal, però tot sigui per unes bones galetes.


Un cop tinguis un bon grapat de fulles (i quan dic un bon grapat em refereixo a UN BON GRAPAT) les has de picar totes ben picadetes.


Triturado.png


Però, com podràs deduir, no es això el que busquem, si no farina de marihuana. Pensa en la farina normal... es lleugerament mes fina, oi? Caldria una mena de tamís que ens permeti quedar-nos amb el mes fi, descartant els trossos més grans o fins i tot algun tronc que s’ens pugui haver passat. Tamís? Qui te un tamís a casa? Doncs suposo que tothom, però li diem colador. Així que a colar!


colando.png


Quan facis tot el procés obtindràs un polsim molt fi, semblant a la farina. En altres paraules, farina de marihuana.


harinamaria.png


¿Capisci? Doncs d’això calen 50 grams (imagina l’afartament de fulles, triturar i colar que em vaig fotre). ¡Però per fi tenim tots els ingredients! (O això vaig pensar jo).


ingredients.png


I ara comencem amb la recepta pròpiament dita.


El primer de tot es posar el forn a 150º (no més, per no fer malbé la maria) per que es vagi escalfant. No t’oblidis de treure la safata que després faràs servir per les galetes. Si no ho fas ara, després cremarà i t’hauràs d’esperar a que es refredi.


Tot seguit s’ha de fondre la mantega, o el que es el mateix, posar-la en un bol, recipient o cosa i al micro a tota metxa minut i mig. Si en acabar veus que no s’ha fos del tot, doncs una mica més de micro i arreglat.


Un cop la mantega estigui fosa, fiquem tots els ingredients en un bol i a batre.


mezcla.png


El batut el pots fer a mà, però una batedora elèctrica es tot un detall. Tu mateix.


Quan hagis acabat de batre, hauries de tenir una pasta amb la que fer les galetes. Si ho aconsegueixes, enhorabona!


No va ser el meu cas.


Al meu bol el resultat va ser un liquid de color verd, amb el que semblava difícil fer qualsevol cosa que no fos llençar-lo. Per acabar-ho d’arreglar ho vaig tastar...


¡Puaj! ¡Quin fàstic! Tenia gust exclusivament de gespa, i es suposa que les galetes haurien de ser dolces... Però, com deia la meva avia, tot te arreglo en aquesta vida tret de la mort, així que vaig pensar ¿Com podria arreglar tot això?


Per aconseguir que un líquid agafi consistència de massa res mes senzill que ficar-hi mes farina, però i el gust? Que podria fer?


Vaig recordar que al rebost tenia un pot de “dulce de leche”, així que no em vaig tallar gens ni mica i el vaig ficar sencer a la massa.


Be, sembla que la cosa va agafant millor gust, però encara hi havia massa gust de gespa. Mmmm... ¿que em podria arribar a inventar?



¡Xocolata! (Impressionant el que arriba a pensar un amb un porro). A la nevera tenia xocolata de cobertura, vaig agafar un bon tros i el vaig fondre amb la coneguda tècnica del microones. Un cop fos, cap a dins.


Vaig tornar a batre i vaig somriure. Estava bo. El gust de gespa continuava, però molt més matisat gracies al dulce de leche i la xocolata.


batido.png


A partir de aquí la resta es senzill (com si tot lo d’abans hagués estat complicat). Agafes la placa que havies deixat fora del forn (si no ho vas fer, ara et tocarà esperar a que es refredi) i li poses paper de forn o un d’aquells salva safates de silicona. Triïs el que triïs, unta-ho amb mantega o oli per que no s’enganxin les galetes i, amb una cullera, ves fent les galetes (si tens motlles fes-los server si vols) fins a omplir la safata.


galletas.png


L’únic que queda ja es ficar-ho al forn i esperar 25 minuts.

hechas.png


Amb la quantitat de massa que vaig fer vaig tenir per quatre safates de forn, per que ningú es quedés sense.

Modèstia apart, la opinió general va ser molt positiva i les galetes van volar (els comensals també, però a la horeta i mitja).


Per suposat, aquesta recepta es open source (com totes) així que no et tallis en fer els teus propis invents i, si et queden bones, cridar-me per fer una cata!



Salut!
P.D.: Amb “carinyo” per un dels meus idols d’infantessa ;-)

triqui.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada