Reportatge sobre associacions cannàbiques

El passat dia 8 de març, Lluís Chamorro, estudiant de periodisme, es va posar en contacte amb nosaltres demanant la nostra col·laboració per un reportatge que estava preparant.
Ens va enviar un qüestionari amb preguntes tant pels fundadors com per als socis.
Després de que li vam enviar les respostes, aquí teniu el resultat:

Escletxa cannàbica a la prohibició

Les associacions de consumidors de cànnabis creen una alternativa al mercat negre i plantegen solucions a una legalització controlada. Aquestes demanen una normalització de la llei actual, molt ambigua i insegura pels consumidors. A més, els seus socis poden obtenir productes de qualitat tot l'any a un preu baix i suport legal en cas de problemes amb la llei, fets que les diferencia de les màfies. A l'hora, són una alternativa pels malalts, que poden pal·liar els mals amb marihuana.

El passat mes de febrer es va celebrar la setena edició de l'Spannabis, una fira que engloba tot el món cannàbic de països del món sencer. Aquesta fira és un punt de trobada per diversos growshops, botigues dedicades a aquest sector, empreses de fertilitzants i llavors i associacions de consumidors i cultivadors d'aquesta planta. L'Spannabis, juntament amb aquestes associacions, lluita per la normalització i legalització d'aquest mercat en creixement. Les associacions, per la seva part, creen alternatives perquè els seus socis puguin accedir al producte legalment, i puguin evitar el mercat negre.

Per tal d’introduir-vos breument en aquesta matèria, s’ha visitat el growshop, Kanna-Ra de Barcelona, on el seu propietari, Pedro Grau de 51 anys, ens ha parlat de les ambigüitats que existeixen en el món del cànnabis. El botiguer ens explica que, malgrat la il·legalitat de la marihuana, “no va tenir problemes a l’hora d’obrir la botiga”, perquè “tot el que s’hi ven és legal”, fins i tot “les llavors, que es venen com article de col·leccionisme”. Els clients més habituals són “joves, tot i que, un 10% són gent gran que compra per ús terapèutic”. Aquests últims arriben a la botiga “molt perduts”, normalment “recomanats per metges”. Un cop allà, aquests clients, “espantats” per la paraula marihuana, demanen consell.

Actualment a Catalunya, existeixen 3 associacions de consumidors de cànnabis federades a la F.A.C. (Federación de Asociaciones Cannábicas) i algunes altres que, malgrat no estar-ho, són legals. Per tal de conèixer millor el món que les envolta hem parlat amb 1 federada, El Panchi, de Terrassa, i 2 que no ho estàn, la MaWeed, de Barcelona, i l’Hempordà, de Bàscara. Els presidents de les tres associacions coincideixen en que des de que van obrir, mai han tingut “cap problema legal”, excepte l’Hempordà on Andreu, president de l’associació, explica que al principi els “tiraven els estatuts enrere, però un cop corregits els van acceptar” a més, remarca que, tot i parlar amb l’alcalde de Bàscara i demanar-li que “comuniqués” la seva “presència als mossos per parlar amb el cap de la zona”, aquests “encara no han trucat”.

David, francès de 42 anys i president de la MaWeed, explica que van muntar l’associació aquí perquè a França és impensable i creu que és “el futur del cànnabis” suposant “la mort del mercat negre”, a part creu que és “bo pels consumidors”, ja que així, “no molesten a l’altre gent”. Andreu, de l’Hemporda, en canvi explica que van decidir muntar l’associació, en part, perquè tenien “coneguts que utilitzaven el cànnabis per suportar millor la seva malaltia i havien de recórrer al mercat negre amb els riscos que comporta”. Aquests consumidors terapèutics ara són un “40%” dels seus socis.

Les tres associacions utilitzen el mateix mètode per aconseguir la marihuana. Totes elles tenen un cultiu “col·lectiu” entre els associats, del qual se n’encarrega un dels socis, “ajudant a la creació de llocs de treball”, tal i com diu Andreu, de l’Hempordà. En especial, la MaWeed tenen un cultiu interior dins el local, amb focus especialitzats, cosa que els protegeix de la llei que marca la legalitat de consum en el mateix lloc on s’ha cultivat la planta.

Ismael Sunyer, president del Panchi, ens explica la manera d’entrar a ser soci d'aquestes associacions, que és el mateix en les 3: Podem distingir dos socis, “el general”, que “forma part del cultiu col·lectiu, ha d’abonar la quota anual i ha d’estar avalat per un altre soci”, per evitar “persones conflictives”, com diu Andreu, de l’Hempordà, i “el terapèutic, que només cal que pagui la quota anual i el preu del que s’emporti, a part de portar un document mèdic que demostri que la malaltia”, amb la qual “el cànnabis podria tenir un efecte pal·liatiu”. A més, al Panchi existeix una altre soci anomenat “simpatitzant”, que és el que només “vol donar suport a la causa i no paga quota, ni es pot endur marihuana a casa”.

Quan tractem els avantatges que ofereix formar part d’una associació tots els socis amb els que hem parlat tenen clar que el més important és la “ la qualitat del producte” que s’hi pot consumir i “la tranquil·litat per la legalitat de l’associació”, sent així “usuaris” en comptes de “delinqüents”. A part, un soci del Panchi, Miguel Vara de 27 anys, remarca la “claredat i transparència” d’aquesta associació, ja que coneix “la procedència i elaboració del producte” i pot “escollir el més adequat” a les seves expectatives. A part, aquest remarca que l’associació “culturitza en aspectes legals” als socis perquè aquests “puguin respectar les lleis”.

A l’hora de parlar de la legalització, les associacions tenen les seves diferències: En primer lloc, l’associació El Panchi creu que “el primer punt a debatre no és la legalitat”, sinó la “regulació per acabar amb l’actual situació”, ja que “la llei no estableix, clarament, les quantitats que es pot dur a sobre o les plantes que es poden tenir a casa sense cometre cap delicte”. En segon lloc, l’Hempordà creu que s’ha d’utilitzar “el mateix mètode que amb l’alcohol o el tabac, amb limitacions d’edat, impostos per l’estat i la possibilitat d'aconseguir un consell regulador del producte pels productors que cultivin sense productes químics”. Per últim, el president de la MaWeed, David de 42 anys, creu que el primer pas són les associacions, ja que, “a diferència dels Coffee Shop d’Holanda”, ells només venen “a socis del país, evitant així el tràfic”.

Aquestes associacions, també garanteixen “una protecció” pels socis. Els presidents de l’Hemporà i El Panchi expliquen que “si la policia treu la marihuana” a un dels socis, “l’associació la retorna” i l’advocat d’aquesta “recorre la multa”. Degut a la “ambigüitat de la llei”, existeixen teories diferents, com la del president de la MaWeed que diu que “els socis no poden tenir cap problema amb la llei” perquè aquests “disposen d’un carnet de soci”.

Quan parlem de diferències vers el mercat negre, les 3 associacions estan d’acord amb David, de la MaWeed, que diu que el que els diferencia és “la qualitat i el preu del producte” afegint que “els socis poden estar segurs de comprar-ne tot l’any al mateix preu”. A més, Andreu, de l’Hempordà afegeix que els seus socis poden “aconseguir herba de qualitat, sense químics i coneixent les peculiaritats de cada varietat”, “millor avantatge per un soci d’us terapèutic”.

A part l’Hempordà organitza activitats pels socis com “tallers d'auto cultiu, cursos de cuina cannàbica, xerrades, debats, conferències, festes i cates de diferents varietats”, cosa que no trobem a cap de les altres dues associacions.

El tema està sobre la taula. Segons un estudi del 2006 del Ministeri de sanitat i política social, el consum de cànnabis a l’estat espanyol, no ha parat de créixer des dels anys 90 i, gairebé un 50 % de la població consumeix habitualment o ha consumit algun cop marihuana. S’hauria de plantejar la normalització de les associacions, ja que poden ser la solució a la legalització o normalització de la marihuana i la mort definitiva del mercat negre. Tal i com diu Andreu, de l’Hempordà, “s ́ha demostrat que el mètode prohibicionista i de desinformació no baixa l ́ index de consum entre els menors, augmenta les màfies i s'els nega als malats el dret a sentir-se millor”.

Per la nostra part, res mes a dir.

Salut!